header

Sense ells, la ciència no avança

Sense el voluntari, no hi ha assaig. I sense assaigs clínics la ciència no avança. El seu paper és, doncs, fonamental, d’aquí que s’inverteixin esforços en reclutar-los, informar-los i garantir la seva seguretat i satisfacció. Els voluntaris són peces clau, que participen amb esperit altruista, per fer que d’altres es beneficiïn del coneixement dels estudis, igual que tots ens beneficiem dels que es van fer abans i van portar nous descobriments, nous medicaments i noves cures.

Llavors, què en treuen de fer-se voluntaris? Doncs depèn de cada cas, de cada estudi o assaig. El més comú és que sigui, senzillament, la satisfacció d’estar col·laborant d’alguna manera en l’avenç de la ciència. També, en el cas de voluntaris joves que cursen estudis científics, el coneixement de primera mà del que es fa i del rigor que exigeix fer un d’aquests estudis. I d’altres vegades, del fet d’aprendre més sobre la seva salut, d’empoderar-se dels seus hàbits i de sentir-se compensats amb aquest control, informació i la millora de salut que pot comportar.

Comprometre 400 persones en un estudi que dura set anys

Montse Fitó

Aquest és el cas de l’estudi Predimed-Plus, que compta amb un ingent nombre de voluntaris: 6.874 persones de 23 centres, 407 de l’IMIM, durant 7 anys de la seva vida. L’estudi, que a l’IMIM té com a responsable la Dra. Montse Fitó que també és coordinadora del Grup a la CIBEROBN, avalua els canvis a nivell cardiovascular d’incorporar una dieta mediterrània amb oli d’oliva i fruits secs i hàbits de vida saludables. El perfil és d’homes i dones entre els 55 i els 75 anys, amb risc cardiovascular. Treballem per a què interioritzin una sèrie d’hàbits que seran beneficiosos la resta de la seva vida i els mantindran més actius i saludables. El fet de ser tan llarg ens permet anar donant consells que generaran un “efecte memòria” que perdurarà en el temps. A més, com que s’adonen dels efectes i es veuen millor, la motivació no decau i això és important perquè no els volem perdre, ja que el valor del nostre estudi està en el fet de tenir tants voluntaris.

Les activitats organitzades per a mantenir implicats els voluntaris han inclòs una trobada, a la qual van acudir-hi 220 persones, per a donar-los les gràcies, animar-los a seguir fent-ho igual de bé el temps que queda, donar-los en primícia els primers resultats i presentar-los dos nous estudis: l’estudi HALO, liderat pel Dr. Albert Goday del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital del Mar, per veure si els efectes del Predimed-Plus s’amplien a l’àmbit familiar, i un altre sobre els efectes sobre la cognició, liderat pel Dr. Rafael de la Torre, de l’IMIM. També es va aprofitar per a reforçar coneixements de forma lúdica amb un trivial sobre la dieta mediterrània i, per a què marxessin encara més contents, es van fer regals i es van sortejar tres pernils.

El testimoni dels voluntaris del Predimed-Plus

Dolors Zomeño

Els voluntaris del Predimed-Plus es comprometen a posar-se sota el control dels professionals durant set anys, i ara ja han arribat a la meitat. Com ens explica la Dolors Zomeño, nutricionista que els coordina, es fa un seguiment tan estret i proper durant tant de temps que es crea un vincle especial. Nosaltres intentem ajudar i fer-los-ho fàcil. Donem pautes, som estrictes en alguns punts i flexibles en d’altres. Però sempre amb persones que tenen la voluntat de fer-ho bé per la seva salut a llarg termini.

Sis dels voluntaris d’aquest estudi ens han explicat la seva experiència i tots ells confessen haver après de nou a menjar, aquest cop de forma saludable. La Narcisa i l’Antonio, matrimoni de voluntaris, afirmen que se’ls ha passat molt ràpid. Això sí, els primers quinze dies t’havies d’adaptar als canvis, les quantitats i proporcions, que teníem molt malenteses. Però no ens ha costat perquè sentim que fem una cosa útil i alhora ens compensa perquè guanyem molt en salut i veiem dia a dia que ens sentim millor. Rebem un tracte molt personal, moltes explicacions i molt suport. I això fa que sentim una certa responsabilitat de fer-ho bé, perquè no volem defraudar l’equip que ens porta i el projecte. La Conxita també diu que ara estic més convençuda que mai de com afecta l’alimentació en el teu estat general, perquè ho he pogut comprovar en mi mateixa en aquest temps. També ho veu així la Maria, que diu que se sent millor que anys enrere, segurament perquè ara hi ha un ordre, comprant i menjant molt variat i més saludable. La Teresa ho confirma finalment dient que ha après i ha acceptat que ha de menjar els aliments de forma racional. A canvi no he perdut ni una mica d’energia, més aviat l’he guanyat, tot i que el temps passa i l’edat avança.

Una visió poc real del que vol dir fer-se voluntari

Marta Pérez

La Marta Pérez és, des de fa 13 anys, la infermera que s’encarrega del reclutament de voluntaris sans per als assajos clínics a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i per ella n’han passat ja més de cinc-cents en aquest temps. Ens explica que hi sol haver una visió confusa i poc rigorosa sobre el que és un voluntari i del que fa. Articles sensacionalistes i llegendes urbanes construeixen aquesta visió distorsionada que no té res a veure amb la realitat: estudis molt controlats, que ja han passat per fases pre-clíniques amb models animals, amb dosis mínimes, on tothom és perfectament informat i on es compleixen de forma molt estricta totes les lleis, normes i procediments, protocols de bones pràctiques i sistemes de protecció de la privacitat i de tractament les dades, i on els comitès d’ètica estan a l’inici de tot assaig.

El perfil del voluntari sa és diferent al dels pacients dels estudis de tractaments per a persones malaltes. Aquí, tots estan en bona condició física. Són joves, d’entre 20 i 30 anys, sobre tot homes (70%), que es presten desinteressadament a provar un nou fàrmac. Molts són estudiants de Medicina, Infermeria, Biologia o Farmàcia que tenen curiositat per com funcionen els assaigs i estan sensibilitzats per col·laborar-hi. Aquests estudis, d’altra banda, solen comptar amb una compensació econòmica que, finalment, és només una contrapartida per a les despeses i molèsties que ocasiona haver-se de desplaçar a les cites, sotmetre’s a proves o quedar-se ingressat uns dies. Mai pot ser un mode de viure perquè, a més, el voluntaris només poden participar, anualment, en un parell d’assajos com a molt, ja que es requereix un temps entre estudis per a eliminar qualsevol rastre de fàrmacs i recuperar-se.

La dura tasca d’aconseguir voluntaris

Anna Boronat

El reclutament de voluntaris es sol fer amb la col·laboració dels serveis mèdics de l’Hospital del Mar i dels Centres d’Atenció Primària. L’Anna Boronat, nutricionista de l’IMIM, que actualment coordina un estudi on s’analitzen els efectes del consum moderat del vi a la dieta de persones amb risc cardiovascular, explica que no ha estat fàcil aconseguir els 34 voluntaris necessaris. Algunes s’han rescatat d’estudis previs, altres per mitjà del boca-orella, a través del Centre d’Atenció Primària i fins i tot amb cartells en espais públics. Més de 200 persones s’han interessat però no tots resulten idonis, ens explica l’Anna. Han de complir uns criteris, passar una entrevista i una revisió mèdica. Quan els informem de tot el que comporta, molts es fan enrere. Hem buscat persones de 50 a 80 anys amb risc cardiovascular i rutines molt estables per seguir la dieta amb el compromís de no beure res més que les dosis establertes d’alcohol durant gairebé sis mesos, a més de fer-se controls i analítiques. No tothom hi està disposat. Com també explica la Marta Pérez, d’entrada, moltes persones tenen interès, però oferir-se no significa entrar immediatament en un assaig. Un cop informats de què implica i de fer una entrevista per valorar-ne la idoneïtat, s’inclouen en una base de dades. Només quan aparegui un estudi que demani voluntaris amb les seves característiques se’l truca per formar-hi part. Cada estudi té els seus requeriments i molts voluntaris no entraran per no reunir les condicions, tan diverses com ara que siguin només homes o dones, o esquerrans, d’una ètnia concreta o complir amb exigències com recollir mostres d’orina durant dies o abstenir-se de fumar o beure durant el temps que dura l’estudi.

Sofia Ferré, Directora de l’AIS Barcelona Litoral Mar

L’AIS Barcelona Litoral Mar som una xarxa de persones que es comuniquen i es coordinen per a treballar junts per fer les coses millor per als malalts. Si hi ha una cosa que ens diferencia de les altres àrees sanitàries de Barcelona és que hem fet moltes “primeres vegades”: vam tenir la primera EBA, el primer codi de sepsis, el primer treball comunitari de la Primària a la Barceloneta, el primer programa de pre-alt que coordinava la sortida del malalt de l’hospital amb el retorn a la primària, la primera ruta assistencial de la insuficiència cardíaca o els primers comitès operatius entre la primària i l’hospital. Hem estat capaços de buscar solucions diferents, és a dir, d’innovar en la gestió per agilitzar i fer més eficient i amb més qualitat l’atenció als ciutadans. Tenim una cultura de xarxa molt consolidada. Però això no vol dir que no hi hagi molt per fer. Jo destacaria, per exemple, el repte de coordinar-nos amb tota la xarxa d’atenció social, que està íntimament vinculada també a la salut. Animo per tant a seguir treballant i innovant i també a explicar-ho per a rebre el merescut reconeixement que pertoca. 1.000 gràcies a tots!

Olga Pané, Gerent Parc de Salut MAR

Estem davant de canvis de gran impacte social que succeeixen a gran velocitat: la supervivència sense procedents de la població, la conversió en malalties cròniques de molts processos que fins ara eren mortals, els grans avenços en la recerca que fan evolucionar la tecnologia i els fàrmacs i ens posen davant de reptes econòmics també, a més d’altres com ara la limitació progressiva de la burocràcia en tant que pot suposar un fre. Necessitem instruments que ajudin a millorar la coordinació institucional perquè el futur, que ja està aquí, ens planteja el repte de digerir tota aquesta innovació i canvis des del punt de vista financer, organitzatiu i també de gestió de les expectatives de tota mena dels ciutadans. Tot plegat ens obliga a buscar noves solucions, noves respostes organitzatives. Si el futur ha de ser diferent, llavors no podem respondre com sempre, ens ho hem d’imaginar fent-ho diferent també.

Julio Pascual, Director Mèdic i Assistencial Parc de Salut MAR

Veig una sinèrgia molt gran que em fa sentir molt d’orgull i renova el sentiment de pertinença a l’AIS. Però per al futur crec imprescindible que hi hagi una forta inversió. Necessitem poder escometre la segona fase de les obres de l’Hospital del Mar. Si no, ens quedarem enrere.

Jaume Estany, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona

Fa 10 anys ens vam decidir a fer horitzontal l’organització del sistema sanitari a la ciutat de Barcelona. Ens vam atrevir a imaginar a professionals que s’organitzaven i expressaven les seves opinions basades en el dia a dia, orientades als malalts. Vam deixar de parlar del “tu i jo” i vam passar a ser, institucionalment parlant, “nosaltres”. Deixar de pensar en cadascun dels nostres “NIF” i pensar en una cosa que ens engloba a tots ha estat realment una fita important, un canvi de paradigma. La bona sintonia entre proveïdors i la facilitat per al diàleg sens dubte ajudarà a abordar els reptes de futur i el seu desplegament.

David Elvira, director del CatSalut

Una dècada d’experiència demostra que hem aconseguit confiança i seguretat en el treball col·laboratiu. Un engranatge que garanteix la millor qualitat assistencial i que és real. Hem passat del Powerpoint a l’acció. Ens han permès escurçar la distància entre els Plans i els proveïdors, amb una visió més compartida de cap a on anem. I si els professionals són l’esperit d’aquesta dècada de l’AIS litoral, de cara al futur les comissions clíniques són els instruments clau, les palanques de canvi del Sistema Nacional de Salut. Ens donen una visió clínica del sistema i sense els clínics, les coses no passaran. Per això la visió clínica ha d’estar present des del començament a la planificació sanitària. Les comissions clíniques, sense ser òrgans únics de decisió ni tampoc de planificació estratègica, sí que vetllaran per assolir els últims resultats i reduir les desigualtats, per garantir la participació i també la coresponsabilitat dels professionals, que no són simples assessors sinó parts implicades que també rebran el reconeixement de la seva col·laboració en la carrera professional. Les comissions clíniques també donaran suport al gerent de la Regió i actuaran de forma coordinada amb les comissions d’entitats proveïdores. Són els darrers 100 metres de la planificació operativa, que volem fer amb els clínics.

Marta Cabanas, tècnica de l’AIS Barcelona Litoral Mar

Participació és la paraula clau. Ho ha estat en el passat, en el present i en el futur. En aquests 10 anys hem comptat amb la participació del 10% dels 4.000 professionals sanitaris que treballen a la nostra àrea, formant part de comitès, grups de treball, assistint a reunions, realitzant estudis, revisant protocols, rutes assistencials i vies farmacoterapèutiques. La nostra és una àrea molt acollidora, amb un gran tracte humà i uns professionals molt entregats a una població socioeconòmicament deprimida que sovint només té l’opció pública com a cobertura sanitària. Estem parlant dels professionals de diferents categories i nivells assistencials que treballen a l’Hospital del Mar però també a l’atenció primària, a la salut mental i addiccions, la salut pública, als sociosanitaris, als centres de rehabilitació i als de diàlisi, al transport sanitari, les oficines de farmàcia o les ortopèdies i fins i tot a la distribució d’oxigen. Nosaltres ens preocupem de que es mantingui la visió global per sobre de tot, en benefici de la continuïtat de tots els processos de cara al malalt. Sent administració sanitària, a l’AIS Barcelona Litoral Mar intentem superar la burocràcia  posant a treballar de forma conjunta als professionals de diferents institucions sanitàries, per fer més eficient l’atenció a les persones en els diferents moments de la seva vida que precisaran d’atenció sanitària. El repte és aconseguir que siguin tractades com volem que ens tractin a nosaltres o a les nostres famílies. És a dir, treballar per a una atenció equitativa i adaptada a les seves necessitats reals.

Juana Flores, Cap de Servei d’Endocrinologia de l’Hospital del Mar

Des del nostre servei hem presentat a la Jornada la nostra experiència d’agenda virtual entre especialistes i metges de capçalera. Gràcies a aquesta eina, basada en la col·laboració, el nostre temps de resposta als metges de família és d’un màxim de set dies, incloent els períodes vacacionals. A més, s’han acabat els “peregrinatges” dels malalts en la nostra especialitat. Hem aprofitat de forma molt eficient les possibilitats que ens atorga la tecnologia. Ara hem passat de derivar a compartir els malalts i visitem a l’hospital únicament els pacients prèviament valorats i que no es poden resoldre a l’atenció primària. I tots, professionals i pacients, estem molt satisfets amb aquest sistema.

Armand Casado, CUAP Sant Martí

El nostre projecte podríem dir que consisteix a crear un “CUAP de dia” per a l’atenció a pacients crònics respiratoris, alguns que acudeixen programats i altres de forma espontània. Compta amb la participació dels diferents serveis de l’Hospital del Mar, com Pneumologia o Urgències, però també la coordinació amb l’atenció primària, dels centres sociosanitaris i del SEM. Són més de 20 ambulàncies diàries que deixen d’acudir a l’Hospital i per tant contribueixen a la descongestió de les Urgències Hospitalàries.

Mireia Boixadera, directora SAP Litoral de l’ICS

Ens trobem per davant un repte de sostenibilitat i eficiència. Els recursos són limitats i la distribució equitativa passa perquè totes les institucions creiem no només en les infraestructures sinó també en les persones, la participació en la definició de prioritats que determinen la presa de decisions.

Sergi Pascual, adjunt del Servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar

Valoro molt l’autonomia que ens dóna ser sostenibles. Saber invertir intel·ligentment i fer les assignacions estratègicament és la clau. La sagacitat inversora podríem dir que, ara més que mai, és vital.

 

 

Elena Martínez, Directora Assistencial APS Pamen

S’ha d’implicar els professionals i ciutadans des de la informació més transparent de que els recursos són limitats. Estic parlant, per exemple, de coses com ara la gestió dels no-presentats.

 

Patrícia García de Olalla, epidemiòloga de l’Agència de Salut Pública de Barcelona

Hem de ser capaços de mantenir i, fins i tot, millorar el que hem aconseguit, integrar nous actors, nous professionals que participin i avaluar tot el que fem.

 

Olga Vázquez, cap de Servei de Geriatria PSMAR

La paraula clau que defineix el futur de l’AIS Barcelona Litoral Mar és oportunitat. L’oportunitat que dóna el coneixement mutu per créixer plegats, doncs podem compartir objectius de salut. L’atenció sociosanitària, també anomenada intermèdia, pot esdevenir l’espai assistencial on s’integrin recursos d’atenció comunitària i d’atenció terciària amb la proporcionalitat que dóna l’expertesa en el maneig del pacient gran i crònic. El futur proper passa per deixar de parlar de coordinació i arribar a oferir de forma real a les persones malaltes els recursos que necessiten en cada moment.

Luis Miguel Martín, cap de secció Primària i Programes Especials de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) del PSMAR

L’Àrea Integral de Salut Barcelona Litoral Mar ha permès donar millor resposta a les necessitats de la nostra comunitat. Ha facilitat l’atenció integral dels problemes de salut mental i addiccions desenvolupant un model seqüenciat i col·laboratiu orientat a pacients de menor a major complexitat. Destacaria l’oferta d’atenció grupal psicològica per problemes emocionals a l’Atenció Primària i el disseny de trajectòries clíniques pels trastorns mentals severs que té com a referent el model de rutes assistencials.

La MAR de Saludable! és el nou programa del PSMAR per a la promoció de la salut integral dels treballadors i treballadores, que es va presentar oficialment coincidint amb el Dia Mundial contra el Tabac, el passat 31 de maig. En el marc del nostre compromís de Responsabilitat Social Corporativa envers tots els professionals hem posat en marxa aquest programa de promoció de la salut per tal de sensibilitzar sobre la importància d’incorporar un estil de vida saludable i informar sobre els seus beneficis. És un iniciativa promoguda per la Direcció i està coordinada per la Dra. Cristina Iniesta, adjunta a Gerència del PSMAR.

L’objectiu de La MAR de Saludable! és contribuir a l’empoderament dels professionals del PSMAR a tenir cura de la seva pròpia salut i incorporar de forma regular les cinc àrees o eixos que es consideren necessàries per assolir una millora de la salut i la qualitat de vida: l’alimentació, el benestar emocional, l’exercici físic, la prevenció de factors de risc i la cessació tabàquica. El programa vol aconseguir la capacitació de cada individu per tal que pugui tenir tota la informació que li permeti prendre les seves decisions amb les majors garanties d’èxit. La MAR de Saludable! aspira a sensibilitzar i informar. Per això, es proposa difondre aquests cinc eixos entre els professionals del Parc de Salut MAR.

Cristina Iniesta

El quid de la qüestió, tal com ens explica Cristina Iniesta no està en desenvolupar-ne un al màxim -com podria ser, per exemple, fer exercici- sinó més aviat en no descuidar-ne cap i harmonitzar-los, aconseguint un equilibri dels cinc àmbits.

Com diu Consol Serra, cap de Salut Laboral del PSMAR, aquesta és una oportunitat més per a ajudar a establir bons hàbits de salut des de l’entorn laboral, tan arrelat i inseparable de la vida de la persona, que fins i tot pot ser font de salut.

Un grup prescriptor amb coneixement científic i pràctic

Els experts que conformen el grup prescriptor del programa no són assessors externs sinó els mateixos professionals dels centres del PSMAR que també són els qui tracten els pacients i coneixen de primera mà les malalties i problemes de salut més freqüents. I són ells els qui tenen identificades, des de la vessant clínica i des de l’evidència científica, les recomanacions que curen i rehabiliten i, alhora, poden combinar-se amb les altres quatre àrees. No es tracta d’aconseguir que algú faci molt exercici si finalment no pot dormir bé o no té una dieta adequada.

El Servei d’Epidemiologia i avaluació contribueix a la MAR de Saludable! prioritzant la sensibilització, la informació i també l’estudi de l’adherència als diferents processos que cada persona va iniciant per aconseguir aquest equilibri final entre eixos. Així, en la proposta d’activitats que es fan des de cadascuna de les àrees, s’han triat aquelles que reunien dos criteris bàsics: el primer, que existís evidència científica sobre els seus beneficis en salut i, el segon, que qualsevol persona pugui fer-les sense gaire dificultats i de forma combinada amb les de la resta d’àrees.

Promoure i prevenir

Presentació del programa

El programa la MAR de Saludable! entén que la promoció consisteix en una sensibilització i difusió informativa, mentre que la prevenció significa fer una intervenció directa que suposi un acompanyament. Per això compta amb la participació del servei de Salut Laboral. Val a dir que els professionals de la salut parteixen amb una base de coneixements més alta i més bona actitud que la mitjana de la població general, i també se sap que els hàbits de vida en el nostre sector són una mica millors però això no ens immunitza i seguim tenint molt per millorar.

Per a conèixer el grau d’informació de partida i la sensibilitat del personal envers aquests tipus d’activitats, el mes de juny es va realitzar un test en el qual van participar 234 professionals dels centres del PSMAR. Els resultats mostren, entre d’altres, que aproximadament un 80% dels professionals identifiquen de forma correcta, per exemple, el que no ha d’incloure la dieta mediterrània i un 44% saben què és exactament la marxa nòrdica. També mostra que un 80% dels professionals identifiquen què vol dir sentir-se estressats i el 94% el que significa gaudir de la vida. Respecte a la pràctica d’activitat física, més del 50% manifesta fer-ne alguna, habitualment caminar. Els resultats de l’enquesta es podran consultar en breu a la intranet del PSMAR. A més, l’espai dedicat a la MAR de Saludable! de la intranet compta amb informació detallada sobre cada línia de salut i l’agenda d’activitats que s’aniran incorporant, els tallers disponibles i la forma d’inscriure’s. Serà una forma de completar el coneixement, de descobrir formes senzilles i pràctiques de combinar hàbits de salut i de decidir-se a dur-les a terme amb objectius clars.

Consol Serra

Tal com diu Consol Serra, tot plegat obeeix al canvi de paradigma que entén la salut com un conjunt i mantenir el treballador en el lloc de treball passa, entre d’altres, per empoderar-lo, que no és altra cosa que ajudar-lo a prendre decisions sobre la seva pròpia salut entenent com hi incideixen els estils de vida.

Escola de salut: el desplegament de les activitats

La MAR de Saludable! incorpora dins del programa una vessant molt pràctica: l’escola de salut, amb tallers que despleguen de forma pràctica i intensiva les diferents àrees. Així, per exemple, l’eix de l’alimentació es concreta en un taller sobre dieta mediterrània, que s’ha demostrat que redueix el risc d’esdeveniments cardiovasculars en un 30%. L’eix del benestar emocional es desplega en un taller sobre mindfulness, la tècnica de consciència plena que ha demostrat la seva utilitat en molts diferents camps i diagnòstics, incloent la fibromiàlgia i el dolor crònic. L’àrea de l’activitat física té la seva concreció amb un taller sobre marxa nòrdica, activitat física integral que ja ha començat a arrelar a la institució en els darrers anys i que és un dels exercicis més complets i un gran alliberador d’endorfines, amb efectes beneficiosos per a més de vint trastorns de salut. També es treballa la higiene postural i la millora del to muscular com a factor preventiu de les alteracions musculoesquelètiques. A tot això s’afegeix un taller de cessació tabàquica, ja que està provat que el tabac és la causa de nombrosos tipus de càncer i, segons l’OMS, multiplica per 25-30 el risc de patir càncer de pulmó. Finalment, també s’afavoreix el control dels factors de risc, com la hipertensió, el colesterol elevat, la diabetis o l’obesitat, perquè incrementen la probabilitat de patir una malaltia cardiovascular i perquè controlar-los ajuda a prevenir-les.

Els primers tallers de la MAR de saludable

Els tallers de l’escola de salut es van iniciar a l’octubre per a desplegar les activitats que permeten assolir un bon grau d’informació i d’idees pràctiques per a incorporar els cinc eixos del programa. Aquestes activitats, en les quals han participat ja 73 professionals, són de curta durada, amb un màxim de quatre sessions per programa. Està previst que es realitzin noves edicions properament.

Montse Villatoro

En l’eix de l’alimentació, la Montse Villatoro, Nutricionista, és la responsable del taller de dieta mediterrània, en el qual han participat al voltant de vint professionals;  on han revisat en tres sessions setmanals (matí i/o tarda), des dels orígens d’aquesta dieta als seus beneficis i exemples ben pràctics i gràfics per aplicar des de l’hora d’esmorzar, el dinar, el berenar i  el sopar.  Ens explica que ha estat diferent i engrescador adreçar-se als companys en comptes de fer-ho amb pacients i que tots han quedat amb ganes de més. L’encàrrec, assumit pel servei d’Endocrinologia a la MAR de Saludable! es repetirà en el futur per a noves tandes de professionals interessats en conèixer i aplicar la dieta mediterrània per tal d’incorporar-la en el dia a dia.

Mònica Astals

Mònica Astals, psiquiatra de l’INAD i responsable del taller de mindfulness, ens explica que a les institucions grans hi pot haver més desgast i càrrega professional i, si bé nosaltres cuidem dels pacients… qui cuida de nosaltres? Per això troba molt coherent realitzar aquests tallers amb l’objectiu de Salut Mental de tenir cura del benestar emocional de les persones. Ella mateixa fa anys que practica ioga i mindfulness i ha comprovat que és una manera relativament còmoda i efectiva de cuidar-se. Amb l’escola de salut s’expliquen aquestes tècniques als professionals perquè les puguin posar en pràctica ells mateixos. Poden aprendre a gestionar les emocions, a tenir més eines per saber posar límits, per a assumir allò que realment podem assumir i aturar-se abans de sentir-se desbordats.

 

Juan José Sancho

Igual que va passar a les altres àrees de l’hospital, la de cirurgia no va parar de rebre voluntaris en tota la tarda. El coordinador del bloc quirúrgic aquell dia, Juan José Sancho ens explica que es van oferir cirurgians que estaven de vacances, alguns que ja no treballen al centre i fins i tot que estan jubilats. Tresc-cents missatges al grup de cirurgia general en una hora. Al final, pel grup de Whatsapp vam acabar dient “no veniu, que ja som 18, i potser demà us necessitarem”. Curiosament, i degut al tipus d’atropellament que va ser, de cirurgia general es van tenir només vàries intubacions-drenatges de tòrax i la revisió constant dels malalts per evitar passar per alt altres lesions. La principal feina quirúrgica la van tenir traumatòlegs i neurocirurgians.

A reanimació postquirúrgica, els pacients van crear forts vincles amb la infermeria i els anestesistes, arribant a decidir operar-se aquí i no al seu país per la relació de confiança que s’havia creat. Allà es van establir els criteris de priorització, l’ordre de les intervencions i la coordinació amb la UCI. Es van desprogramar les intervencions previstes i només va continuar un trasplantament renal que estava en marxa. Hi havia 5 quiròfans preparats i dotats de personal però es podrien haver fet servir els 11. També es podria haver disposat d’11 llits més a la Unitat de Recuperació Post-Anestèsia (URPA) per a pacients crítics, si hagués calgut.

Albert Alier

L’Albert Alier, traumatòleg i cap de servei en funcions, ens explica que, en ser un atropellament, vam trobar molts traumatismes amb fractures de membres inferiors, tots molt joves i també un parell de traumatismes cranials. Vam fer set intervencions, 3 els mateix dia i 4 els següents. La mateixa tarda es va començar a intervenir i es va acabar a la matinada. Van arribar a treballar simultàniament tres quiròfans. En una de les intervencions vam treballar dos equips a l’hora, cadascun una extremitat diferent, per fer-ho més ràpid i eficient. Volíem ser solvents per si arribaven noves víctimes. Vam prioritzar segons la gravetat i vam treballar a la una, amb certa tensió però amb molta seguretat. Les persones operades tenen bon pronòstic i es recuperaran amb el temps. En dos dies tots els qui ho necessitaven havien estat operats.

Laura Serrano

També els neurocirurgians, amb Santiago Candela de guàrdia i l’adjunta Laura Serrano, van haver d’intervenir dues pacients que estaven empitjorant amb cirurgies descompressives. La primera intervenció, que va durar de dues a tres hores, va anar bé i la pacient segueix viva i treballant en la seva recuperació. La Laura Serrano ens explica com es va quedar impressionada en saber, temps després, que va resultar ferida per exposar-se, per defensar instintivament la seva filla. En canvi, la segona pacient no va respondre ve a la cirurgia. Tal com indicava el desastrós pronòstic del primer TAC, les perspectives eren pessimistes. La Laura Serrano ens diu que, malgrat que el pronòstic que oferia el TAC era desastrós, tot l’equip -anestesistes, intensivistes i neurocirurgians- vam decidir anar a per totes i donar-li l’oportunitat.  El context va influir, és clar. A quiròfan tothom va fer la seva part com sempre fem, però potser l’ambient era menys distès, més seriós i més tens, però vam treballar perfectament sincronitzats. Vam acabar al voltant de les 4 de la matinada i va sortir de la cirurgia. Però a la UCI ja vam veure que no presentava bona evolució i el nou TAC mostrava cada cop més afectació. No ho aconseguiria… Mentrestant, el personal a la UCI havia anat preparant la família pel pitjor i, finalment, se’ls va plantejar l’opció de la limitació de l’esforç terapèutic.

Juana Flores

Com explica Juana Flores, cap d’Endocrinologia, no se sol prestar gaire atenció a la rellevància del suport informatiu en una situació així i, en canvi, és molt valuós perquè fa que tothom se senti atès i que a urgències no s’hagin de destinar recursos a donar aquesta atenció i es puguin centrar en l’atenció mèdica. Entre aquestes persones que acudien hi havia, com recorda Juana Flores, des de gent que venia a oferir-se a donar sang, ja que als mitjans deien que feia falta, fins a molts voluntaris oferint la seva casa, atenció psicològica, taxistes oferint trasllats. Vam anotar-ho tot i vam agrair l’oferiment. I, per suposat, ens vam ocupar dels familiars de ferits que podien ajudar a identificar pacients o que necessitaven localitzar-los aquí o en altres centres sanitaris.  

Charo Cuesta

La Charo Cuesta, treballadora social que va acudir aquell dia, coincideix en què el desconcert genera un patiment terrible. No saps on i com està el teu familiar i necessites una resposta. Per això, a més de cercar entre les persones no identificades al nostre hospital, vam engegar una xarxa de treball social interhospitalari amb Sant Pau i el Clínic, on vam trobar majoritàriament els familiars dels nostres pacients. 

Laura Morro

Altra part del treball, com descriu la Laura Morro, treballadora social de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addicions del PSMAR (INAD), que va coordinar la intervenció psicosocial, va ser fer d’enllaç amb la unitat de víctimes de terrorisme del Ministerio del Interior per les altes, la cobertura de despeses i la indemnització d’aquestes persones. La unitat va arribar l’endemà de l’atac i són experts en aquestes situacions excepcionals, coneixent les necessitats de les persones, tant físiques com laborals o psicològiques i tenen dispositius d’ajuda específica. Alhora es va centralitzar la relació amb ambaixades i consolats, com el d’Alemanya, Irlanda, Cuba, Grècia, entre d’altres, que tenien al centre alguna víctima del seu país.

L’atenció psicosocial va pal·liar el patiment i va promoure la recuperació ajudant a crear, tal com s’havia fet a Urgències, unitats familiars d’hospitalització per agrupar en la mateixa habitació pacients de la mateixa família fins la darrera alta. Com recorda la Laura Morro, va ser dur veure els efectes de l’estrès posttraumàtica i la por que tenien alguns per sortir de l’hospital. En canvi, la part positiva ha estat la visualització de la feina del treball social, que no tothom coneix bé, i l’abast i el potencial que té.

La unió de la zona d’urgències, per mitjà del passadís tècnic, amb l’àrea de diagnòstic per la imatge i la UCI, simplifica i facilita es desplaçaments de malalts, agilitzant l’atenció i minimitzant els temps entre un pas i altre de l’atenció. Tot i així, els lliterers van entomar un gran repte i volum de feina aquella tarda: portar amb rapidesa, sovint cabdal, les persones ateses allà on calia: d’urgències al TAC a radiologia, UCI, reanimació postquirúrgica, quiròfans, etc

Durant aquella tarda, i donat que la notícia era del domini públic, pocs van ser els malalts que es van acostar a l’Hospital del Mar i tots entenien l’espera i sovint marxaven a casa quan veien la situació. Pel que fa als malalts que ja estaven al servei quan va iniciar-se el Pla IMV-MAR, tots van reduir al màxim les demandes i restaven expectants, atesos pels equips de reforç d’hemodinàmia i d’oncologia.

Anna Garrido

El major impacte emocional, com ens explica la infermera d’Urgències Anna Garrido, va ser el fet de veure en primer lloc víctimes que eren nens o molt joves, no tant per les ferides -estem habituats a greus accidents de trànsit, per exemple- sinó pel context de l’atemptat. L’arribada de la primera jove a l’Hospital del Mar va ser acollit amb silenci i tensió. Veure un infant greument ferit en un atemptat és difícil d’assimilar, comenta.

El principal punt de tensió va ser l’arribada molt seguida de pacients molt greus en la primera tongada. Van ser 12 pacients portats pel SEM en ambulàncies medicalitzades que requerien atenció complexa i immediata. L’avantatge va ser comptar amb prou personal experimentat a cada box per a prestar-la. Com explica el Director Mèdic i Assistencial Julio Pascual, el tema mèdic i assistencial es va resoldre pel bon coneixement de la seva professió del nostre personal i també per la seva actitud de compromís absolut. Perquè estan acostumats a la pressió i perquè tenen un sentit del servei innegable. No va faltar personal en cap moment i els voluntaris van arribar per desenes a donar suport. Moltes persones i molta feina però ben organitzats. Jo em vaig limitar a intentar no molestar i a transmetre tranquil·litat i suport.

Maika i Meni

Les administratives d’admissions Meni i Maika ens expliquen que la manca d’identificació de malalts que no estaven conscients va generar dificultats de registre que es van haver d’anar completant durant la tarda i la nit. Es va poder fer gràcies a la recopilació de dades físiques i trets diferencials que aportaven els familiars, salvant les barreres idiomàtiques, tant a admissions com als propis metges i al dispositiu d’informació i atenció social que es va muntar al vestíbul del centre. Conforme s’anaven desvetllant els seus noms i dades s’introduïen a les fitxes i es completava el trencaclosques de persones afectades.

Isaac Navarro

Va ser una jornada on tothom va ser més ràpid que mai. El lliterer Isacc Navarro ens explica que tots van córrer de valent, coordinats i aprofitant al màxim els viatges, però van donar a l’abast perquè hi van acudir tots els que hi eren a l’hospital, excepte els de quiròfan i traumatologia. La resta de necessitats es van paralitzar temporalment. El temps màxim per al diagnòstic i tractament de cada malalt va ser de 30 minuts i cap va esperar a ser atès. A més, els cirurgians van repassar repetidament els malalts qualificats inicialment de menys greus per tal d’evitar l’efecte túnel, el fet que poguessin sorgir complicacions no detectades inicialment.

Isabel Cirera

Un mar de professionals es va bolcar en la situació i no va faltar ajuda. Com explica la cap del servei d’Urgències, Isabel Cirera, totes les mans que es van oferir van acabar tenint alguna missió. Alguns, fins i tot, van baixar de plantes per portar material i intendència. I des de Farmàcia ens van portar una dosi extra de mòrfics per si pogués fer falta. Tothom tenia un sí a la boca i ningú va qüestionar el que se li sol·licitava, sense preguntar-se si li tocava o no per la seva categoria o especialitat.  

CUAP Peracamps, a tocar de la Rambla

El CUAP Peracamps va ser el primer a rebre una de les víctimes de l’atemptat. Portat en braços per la policia local, un infant en aturada entrava al recinte i commocionava a tot el personal. Amb la formació en reanimació pediàtrica sorprenentment propera, es va actuar ràpidament i l’infant va ser derivat des del centre amb vida però amb un pronòstic difícil de pair pels professionals.

Alfons Aguirre

La sala d’espera era estranyament buida a aquella hora de la tarda, una cosa no gaire freqüent, així que va es poder assumir fàcilment la demanda que va arribar de seguida i durant tota la tarda i nit. Allà els pacients arribaven més pel seu propi peu que amb ambulàncies, sense avís, a demanda i estaven conscients però era difícil relacionar qui anava amb qui, fer els grups de família o amics, ja que es va intentar mantenir-los units perquè això exercia un efecte tranquil·litzador. Els casos més greus, tal com ens relata el cap de secció d’Urgències Alfons Aguirre, que va anar destinat al CUAP per coordinar la feina amb l’hospital, van ser derivats a l’Hospital del Mar principalment, mentre els més lleus s’atenien ràpidament però al principi també es van quedar allà perquè la zona estava acordonada i no es podia sortir.

Carmen Caballero

Tal com ens explica la infermera del CUAP que es va presentar voluntària Carmen Caballero, després dels trasllats només quedaven les lesions més lleus però els malalts estaven tranquils, en silenci, en xoc, desubicats, deixant-se fer. No hi havia un ambient d’histèria sinó de confusió i de preocupació, per estar en un lloc estrany i no saber gairebé ni què els havia passat. Com ella, van trobar-s’hi 16 professionals, amb 7 metges entre els quals es trobava, fins i tot, un especialista de radiologia i medicina nuclear. Igual que a l’Hospital del Mar, tothom volia ajudar, però allà era més difícil accedir-hi, ens explica Alfons Aguirre, cap de secció d’Urgències que es va presentar tan bon punt va saber el que succeïa.

 

L’equip de Comunicació Corporativa va establir una coordinació amb els serveis de protocol i comunicació de les diferents institucions que van visitar el centre, els professionals i les víctimes de l’atemptat, en les ocasions de més alta jerarquia amb preparació prèvia del recorregut. Aquell divendres vam rebre, a primera hora, la visita de l’Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. A mig matí, va acudir a visitar i interessar-se per l’estat dels afectats el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb la Ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat i el Conseller de Salut, Toni Comín. Per la tarda es va acostar al centre l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb la Regidora de Participació i Districtes, que és també Regidora del Districte de Ciutat Vella, Gala Pin, acompanyades per la Tercera tinenta d’alcaldia i Directora de l’Àrea de Drets Socials, Laia Ortiz. A última hora de la tarda van arribar també el Ministre d’Exteriors d’Alemanya, amb el cònsol Alemany, acompanyats per la Ministra de Sanitat, el Conseller de Salut i el Delegat de Govern a Catalunya, Enric Millo. La bona entesa va ser la tònica general en aquestes visites institucionals, que s’adaptaven sempre a la situació de cada pacient i la seva evolució en el moment en què havien de tenir lloc.

El dissabte 19 d’agost va tenir lloc la visita dels Reis, que van acudir amb la Ministra de Sanitat, Serveis Socials i igualtat, el Conseller de Salut i el Director del Servei Català de la Salut (SCS), David Elvira. I finalment, diumenge dia 20 també va personar-se a l’Hospital del mar el Ministre d’Exteriors d’Itàlia, l’ambaixador italià a Catalunya i el cònsol italià, acompanyats pel Director del SCS.

Els agraïments

La bona feina feta ha provocat també una onada d’agraïments, institucionals i personals, que han arribat a la Direcció del PSMAR i a molts dels serveis participants. Són mostres de reconeixement que volem compartir amb vosaltres i que van des de l’emocionant carta d’una de les víctimes ingressades fins a la de l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la del Director del Servei Català de la Salut, David Elvira, fins a l’ambaixadora d’Irlanda a Espanya o d’una de les infermeres que va participar en l’atenció directa. D’altres més sorprenents han estat la del King’s College de Londres, que fa poc va viure aquesta situació i enviava amb ella una capsa de cupcakes, a l’Emergency Nurses Association (USA), acompanyada d’un ram de flors.

La premsa a la porta del Passeig Marítim

També la relació amb els mitjans de comunicació està inclòs amb un protocol dins del Pla Hospitalari de resposta a incidents amb múltiples víctimes (IMV-MAR), que ha servit com a guia i s’actualitzarà amb els aprenentatges que la pràctica ens ha proporcionat. Val a dir que ha estat molt facilitador que la informació sobre l’estat de les víctimes es centralitzés des de Protecció Civil. Tot i això, hem pogut copsar l’interès d’agències, diaris, televisions, ràdios, que van mantenir-se, tal com s’especificava al IMV-MAR, fora del centre, per mantenir la privacitat i seguretat dels malalts, encara que, com comentava Fernando Escolano, cap d’Anestèsia i cap de guàrdia l’endemà de l’incident, resultava força estressant perquè tots volien entrar a tota costa, extreure noms, xifres, edats, països, implicats… amb força manca de sensibilitat. En alguna ocasió va ser necessari intervenir davant l’intent d’entrar a les habitacions i es va establir una operativa per conèixer la predisposició de cada persona per parlar amb mitjans i per recordar-los els seus drets a la intimitat i el deure de protecció dels menors. Al marge del contacte amb víctimes i familiars, es van concertar nombroses entrevistes i canalitzar la necessitat de conèixer de primera mà com havia anat l’atenció mèdica i com havia estat l’experiència professional davant l’atemptat.

Aquí pots veure algunes de les intervencions en els mitjans de comunicació:

Les xarxes socials i la comunicació interna

Espai a la intranet

A nivell intern, l’incident ha generat, a més de la incorporació del llaç negre a la portada de la intranet del PSMAR i a les portades del twitter i instagram de la institució, la creació d’un espai específic a la intranet, amb espai pels agraïments, imatges i intervencions destacades en els mitjans de comunicació i la publicació de notícies sobre les visites institucionals, mostres de suport i solidaritat internacional, homenatges i agraïments diversos. També ha suposat la publicació de 41 tuits, que han estat visualitzats gairebé 73.000 vegades i han rebut 3.167 interaccions, entre likes i retuits. Amb l’incident, el twitter de l’Hospital del Mar ha crescut en 1.000 seguidors.

Podeu seguir aquestes notícies publicades en aquest enllaç a l’Storify. https://storify.com/hospitaldelmar/atemptat-a-les-rambles-59acfa61dcfd6912fa623e81

 

La trucada que informava de l’atemptat al Dr. Lluís Molina, cap de guàrdia, va agafar reunits a tots els responsables de la guàrdia i torn de tarda en el passi i coordinació del torn, així que la notícia va poder ser avaluada ràpidament i tots van acudir a urgències a tota velocitat. En temps rècord es van prendre totes les mesures inicials: activar per primera vegada el Pla Hospitalari de resposta a incidents amb múltiple víctimes (IMV-MAR) (un guió de funcionament consensuat), que s’havia gestat des de feia dos anys arrel dels atemptats de París, avisar tots els responsables d’àrees implicades (urgències, medicina intensiva, anestèsia i cirurgia-quiròfans) i prendre les primeres decisions.

Julio Pascual

Tal com explica Julio Pascual, director de l’àrea mèdica i assistencial del PSMAR i directiu de guàrdia en aquella jornada, la sort va jugar de part del centre pel fet que aquell dia d’estiu hi havia llits disponibles a la UCI i, fins i tot, era possible treure’n alguns, quan això pot arribar a ser molt complicat en determinats moments. I també perquè, per l’hora en què va succeir l’incident, molts professionals, tot i haver horari d’estiu, encara no havien marxat i es trobaven a l’hospital en disposició d’ajudar, com va ser el cas del Cap d’Anestèsia, Fernando Escolano, que es va incorporar immediatament a l’equip.

Vint minuts de preparació frenètica

L’Hospital va tenir vint minuts frenètics de preparació, en què es desallotja urgències el mòdul 2 i part del 3 i el 5 esdevenen àrea de vigilància dels malalts que ja eren al servei en el que ha estat el buidat més ràpid de la història del servei. Es va distribuir la infermeria entre l’àrea de triatge i els box de codis, que es van aprovisionar del material i l’analgèsia previsible per als malalts politraumatitzats que s’esperaven, a més de destinar els despatxos per a les petites sutures. La infermeria d’Hemodinàmica i el personal de semicrítics va venir per atendre els malalts previs que hi eren al servei i també va acudir el personal d’admissions hospitalàries. L’àrea es va transformar en “la Urgència”, amb tots els malalts agrupats, per a no tenir ningú fora de control.

Marcos Hernando

Al mateix temps, a Medicina Intensiva es van traslladar els pacients que podien rebre l’alta a planta amb la major celeritat i els quiròfans es van preparar pel que pogués arribar. Es va iniciar també el reclutament de personal de reforç, amb els voluntaris que arribaven i trucant alguns metges amb perfil de traumatologia que, encara que estaven de vacances, van acudir ràpidament a l’hospital. Començava a arribar massivament personal voluntari a l’àrea d’urgències i es posaven en acció tots els grups de whatsapp dels diferents serveis per a coordinar oferiments i necessitats. També des de Recursos Humans, com ens explica en Marcos Hernando, es van fer totes les gestions de coordinació amb les supervisores per a què el torn de nit entrés abans i per a atendre les trucades dels treballadors que s’oferien i localitzant els qui calia que vinguessin.

En aquest petit però decisiu interval l’hospital va estar preparat per a la primera prova de foc de les noves instal·lacions, que van demostrar que la seva amplitud i distribució és idònia per a treballar en situacions extremes com aquesta.

Arriben les víctimes de l’atemptat

La primera víctima va arribar al Centre Peracamps, que és el més proper al lloc de l’atac, a les 17:09 i va commocionar a tot el personal: era un nen de tres anys en aturada que portava la Guàrdia Urbana pels seus propis mitjans i que es va aconseguir reanimar. Vint minuts més tard va arribar la primera ambulància a l’Hospital del Mar amb el primer pacient. Era una noia, es veia de seguida perquè no anava coberta, que mostrava clarament que el que havia passat era molt gros, com explica Xavi Canari, supervisor d’infermeria de tarda d’Urgències.

Lluís Molina

En quant es va copsar la magnitud de l’incident, com ens explica Lluís Molina, es va obrir per primer cop l’accés directe a urgències des del pati d’ambulàncies i es va desplaçar allà el triatge, una decisió fonamental perquè va garantir una atenció immediata i àgil. Va començar un degoteig continuat de malalts, cadascun amb una ambulància del SEM, a un ritme de gairebé un per minut en els primers dotze pacients. Tal com ens explica la Meni (Mª Àngels) d’Admissions, la incertesa de no conèixer el nombre de pacients que s’esperaven, el context de l’atemptat, l’arribada de pacients molt joves i malferits i els rumors d’un possible segon atac durant la tarda van fer que, malgrat que l’equip estigués habituat a tractar situacions greus, l’ambient fos tens i el treball intens.

Fernando Escolano

L’equip va assumir cada malalt crític que arribava amb tota l’energia i ningú va ni poder mirar el rellotge fins a les 19:45h en què van tenir el primer respir, un moment per prendre l’aire i eixugar-se la suor, per comentar un malalt més tranquil·lament o fer-se un gest d’ànim amb els companys per continuar. L’hospital havia superat la prova, diu Fernando Escolano. A més, explica, l’hospital no ho va viure com un ensurt sinó com un gran volum de feina en un curt espai de temps. S’havien atès i canalitzat tots els pacients i estàvem llestos per a rebre una altra situació similar si hagués fet falta.

Treball intens però en les millors condicions

Durant aquelles hores, cada box d’Urgències va comptar amb un equip complet amb especialista en urgències, intensivista i cirurgià, a més d’infermeria, per atendre cada pacient, sovint en grup amb la seva família. Cada malalt va estar diagnosticat i tractat en un màxim de 30 minuts. Va haver una intensa activitat però no crits ni caos. Els testimonis que ens expliquen la jornada ens diuen que hi havia més aviat silenci: els malalts estaven en xoc, desubicats i massa espantats per reaccionar. Fins i tot, com comenta en Josep Sancho, coordinador del bloc quirúrgic aquell dia, no resultava senzill fer l’interrogatori perquè gairebé no entenien -i no només per problemes d’idioma, ja que la majoria eren turistes- sinó perquè revivien la tarda i intentaven entendre què els havia passat encara. Molts demanaven per les seves famílies, que de vegades eren al centre i d’altres, en un altre hospital.

Charo Cuesta

El personal d’admissions i un equip de metgesses van crear un codi administratiu especial per a l’incident i van haver de posar ordre al gran nombre de persones no identificades d’entrada, recollint dades per a que cadascú tingués el seu nom veritable i pogués retrobar-se amb els seus. Això va ser possible gràcies a la coordinació amb les treballadores socials, metgesses voluntàries i telefonistes que, a recepció,  es van ocupar de les tasques de suport a una gran afluència de persones que s’oferia per diferents tasques o que volia localitzar els seus familiars. S’anotaven trets físics, característiques personals i, sobre tot, les relacions entre ells. Tal com explica la treballadora social Charo Cuesta, es va viure l’angoixa de les famílies davant el desconcert per la dispersió de persones en diferents centres hospitalaris i també de vegades el seu nerviosisme i malestar quan la informació trigava en arribar, tot i que vam crear una xarxa interhospitalària amb altres treballadores socials per intercanviar dades i agilitzar la cerca.

Els malalts més greus

Albert Alier

A UCI van anar arribant els malalts que, des del TAC que va realitzar i informar tots els casos eficientment, es considerava que estaven més greus i necessitaven major vigilància. Si calia intervenir, anaven directament a reanimació postquirúrgica, per a preparar-se per entrar a quiròfan, que era abastit eficientment pel Banc de Sang, molt actiu durant tota la tarda i nit. Des d’allà alguns pacients van poder parlar amb les seves famílies i van establir un vincle molt estret amb els professionals que els atenien. Encara que tots els quiròfans estaven disponibles i cinc completament preparats i dotats amb equips, es van utilitzar simultàniament tres. La major part de les intervencions, com ens explica Albert Alier, en aquell moment Cap de Traumatologia en funcions, eren politraumatismes i, en una d’elles, amb dues cames fracturades, van actuar dos equips fent-se càrrec cadascun d’una extremitat diferent, fent més curt l’acte quirúrgic.

Mª José Roca

Durant la matinada també es van intervenir dues malaltes que s’havien agreujat i van necessitar cirurgia descompressiva de cervell. Els neurocirurgians van decidir operar el cas més greu i més desesperat, que tenia poques oportunitats de sobreviure, per mirar d’oferir una última oportunitat. La Mª José Roca, infermera d’UCI que havia vingut voluntària i la va atendre, explica que va ocupar-se també de fer costat a la família fins que la pacient va morir. D’allà, els malalts van passar a la UCI, on va continuar el control.

El malson afluixa

Aproximadament a mitjanit es va comunicar que l’alerta d’Urgències havia passat i que no arribarien més malalts greus, encara que van seguir acudint alguns, tant al CUAP Peracamps com a l’Hospital del Mar, pel seu propi peu i amb ferides més lleus. Tots els pacients estaven identificats des de les 20h i els familiars dels ingressats havien estat localitzats. Molts dels metges i infermeres voluntaris van començar a marxar. En aquells moments quedava encara feina als quiròfans, els malalts que es van anar operant fins gairebé les 4 de la matinada.

La tornada a casa va tenir un regust agredolç. Per una banda, regnava la satisfacció d’haver col·laborat, d’haver fet alguna cosa per ajudar a persones vulnerables que havien patit una situació injusta i cruel i era la primera oportunitat de pensar en tot allò, amb l’adrenalina a flor de pell. Per una altra, la tornada a casa va ser en molts casos una nova odissea, ja que molts van quedar atrapats durant hores a les rondes, a les sortides de la ciutat o sense transports públics. Els taxistes voluntaris van fer un gran suport dins la ciutat, ocupant el seu vehicle amb vàries persones i portant-les a casa seva o a parades de metro en funcionament, però alguns professionals no van arribar a casa seva fins les cinc de la matinada, i molts havien de tornar poc després.

Parlar de qualitat assistencial pot semblar parlar d’un concepte abstracte, llunyà i inabastable, però el que els “Projectes Estrella” del Parc de Salut MAR (PSMAR), que van néixer l’any 2005, han demostrat durant aquests anys és que la qualitat comença per petits canvis molt concrets que fan que tot un procés rutlli d’una altra manera, incorporant la percepció del malalt i sense aferrar-se a les rutines. 

Els projectes per a la millora de la qualitat assistencial, coneguts com a “Projectes Estrella”, van néixer al PSMAR l’any 2005, en el context del Programa de Qualitat, amb l’objectiu i la filosofia de promoure iniciatives de millora de la qualitat de l’assistència adreçada als pacients que parteixin dels professionals i que suposin, en la mida del possible, la participació de diferents àrees assistencials, categories professionals i serveis, treballant conjuntament per aconseguir una millora avaluable i demostrable d’un determinat procés. La Direcció del PSMAR dóna suport a aquesta iniciativa i està molt implicada en la promoció de la qualitat assistencial, com ho demostra la implantació de sistemàtiques de qualitat amb referents als diferents serveis i unitats, el treball en la Direcció per Objectius (DPO) que s’està desplegant aquest 2017 o la presentació de la Memòria de Qualitat anual com a balanç qualitatiu i estratègic.

Partint de la intuïció, del coneixement i de l’exemple.

Sovint són els professionals els qui intueixen o saben que determinats canvis en la manera de fer conduiran a una millora perquè el seu dia a dia els permet adonar-se de tot allò que encara es pot fer per progressar. En altres casos, són els usuaris els qui et mostren que determinat procés no és del tot satisfactori. En altres ocasions, tenim els exemples del que es fa en d’altres centres, del nostre país o d’arreu del món, que ens preguntem si serien vàlids en el nostre entorn.

A més, els “Projectes Estrella” no tenen perquè limitar-se a aspectes mèdics o tècnics, encara que molts ho siguin. També hi ha projectes que promouen una millora de la informació, de la senyalització o d’aspectes purament logístics. D’altres tenen a veure amb la creació d’aplicacions informàtiques que ajudin a la detecció, registre o bon compliment o elecció idònia d’un tractament o una prova. Així doncs, hi ha un camp molt ampli per actuar i decidir participar.

En el cas del projecte liderat per la Mar Vernet, coordinadora de la Unitat de Patologia Mamària, ens explica que “el punt de partida era el desig de conèixer les necessitats no terapèutiques no cobertes en les dones amb càncer de mama, avaluant els factors que intervenen i influeixen en la percepció global de qualitat, com són la informació o el recolzament psicològic, perquè el que volem és que l’atenció que oferim sigui la millor a nivell nacional i internacional. Per això no ens podem quedar amb la idea que ja ho fem tan bé com es pot fer a nivell mèdic sinó que hem d’incorporar el punt de vista de la dona i les seves necessitats en cada moment del procés. Fer aquest projecte ens permet a més tenir una visió molt més àmplia d’un problema de salut al qual ens hi dediquem des de fa molts anys i ha estat el detonant per a fer nous plantejaments en el nostre funcionament”.

Projectes que vénen per quedar-se.

Després de més d’una dècada, ens explica la Maria Sala, responsable d’aquests projectes des del Servei d’Epidemiologia i Avaluació, “podem dir que molts dels projectes realitzats han suposat canvis en la forma de treballar dels professionals i s’han incorporat al dia a dia dels nostres hospitals. Penso en algunes de les vies clíniques que s’han desenvolupat darrerament, com la via clínica per a la fractura de fèmur, que ha potenciat el treball conjunt que es fa des de la unitat d’Ortogeriatria, que vincula els serveis de COT i Geriatria. També la coordinació entre el servei de Geriatria i el d’Oncologia, que fa que s’adeqüin les estratègies terapèutiques als pacients grans amb càncer, entre d’altres…. Fan que els professionals es relacionin, que el coneixement es comparteixi i surti reforçada la qualitat que oferim als pacients . O ara com és la relació que s’estableix entre cirurgians vasculars i nefròlegs per a valorar els accessos vasculars de malalts en hemodiàlisi, també… Aquests projectes posen sobre la taula que treballar plegats al voltant d’un objectiu de millora no només és possible sinó necessari i beneficiós per als pacients i també per als professionals”.

Els Projectes Estrella permeten canviar la manera de treballar tradicional per una més moderna i integral, que té en compte els canvis de la societat i de la població. Aquest és el cas del projecte que lideren conjuntament la Maria Pi-Figueras del servei de Geriatria i la Laura Visa del servei d’Oncologia amb la infermera Ana Digon, que té per objectiu avaluar l’impacte de la valoració geriàtrica en els malalts diagnosticats de càncer colorectal. Elles mateixes ens expliquen que “A Oncologia i Geriatria treballàvem de forma independent i amb aquest projecte hem intentat unir les dues disciplines per tal que la persona gran fràgil se’n pugui beneficiar i pugui rebre una atenció que inclogui les dimensions mèdica, funcional, cognitiva, emocional i social, a més d’un tractament adaptat a les seves característiques de vulnerabilitat. Aquest projecte ha ajudat a establir uns protocols d’actuació interdisciplinar i a unificar criteris. Ha canviat la nostra manera de treballar i està aquí per quedar-se perquè, al final, aconsegueix millorar la qualitat de vida de les persones grans que tractem.”

Els Projectes Estrella no són projectes de recerca sinó de millora.

Aquests projectes  de millora de la qualitat assistencial no són projectes de recerca, que poden buscar recursos i desenvolupament per altres vies. Són projectes que pot presentar qualsevol professional del PSMAR, de qualsevol categoria i servei.  Fins ara la majoria, gairebé tres de cada quatre projectes, els presenten professionals mèdics, i la resta professionals d’infermeria. Les bases per presentar-se estan dins la intranet del PSMAR. Per optar a la convocatòria, cal preparar una memòria inicial on es presenta el projecte, descrivint la iniciativa que es vol dur a terme  i com s’avaluarà. Els projectes que s’atorguen han de presentar les memòries de seguiment i de tancament on es mostren les activitats desenvolupades i els resultats obtinguts. En qualsevol cas, el que sí es valora molt positivament és la transversalitat i la multidisciplinarietat, és a dir, la participació de diverses àrees, serveis i categories professionals en un mateix projecte, com és el cas del projecte liderat pel traumatòleg Santos Martínez, al voltant de la creació i implantació a la Unitat d’Ortogeriatria d’una Via Clínica, un model d’atenció global per a pacients de més de 65 anys amb fractura de fèmur proximal. Aquest és un exemple perfecte de la implicació de professionals de diverses disciplines al voltant d’un procés concret. Com ell mateix ens explica, acompanyat de l’anestesista Tània Villar, la geriatra Mª José Robles i la Cap d’Unitat Pilar Pastor, “hem aconseguit unificar criteris, agilitzar aquest procés i evitar fractures futures d’una forma molt transversal, fent un passi de visita conjunt, una alta conjunta i la coordinació entre l’Hospital del Mar i el Centre Fòrum. Han intervingut des del Servei d’Anestèsia, que va tenir la idea inicial, fins a Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Geriatria, Farmàcia, Hematologia i Rehabilitació i des de les trajectòries clíniques de ferida quirúrgica fins al protocol d’osteoporosi amb Medicina Interna o l’Atenció Primària. Aquesta és una transversalitat que es tradueix ja en resultats que van des d’una disminució de la mortalitat postoperatòria i una millor recuperació a una menor demora quirúrgica i una menor estada hospitalària”.

Un suport econòmic i també metodològic. 

Des del Servei d’Epidemiologia i Avaluació, a més de coordinar la tria de projectes que rebran l’ajut d’acord amb uns criteris de valoració, s’ofereix també suport metodològic als equips, tant en el disseny del projecte, com en la cerca i anàlisi d’ indicadors per avaluar la iniciativa, que determinaran si s’ha aconseguit o no una millora o garantiran que s’han assolit els objectius generals o s’ha fet un avenç. “Potser aquest punt, el de l’avaluació,  és el que més costa, perquè no hi estem tan acostumats, ens diu la Maria Sala. Però és part de la nostra feina dissenyar i proposar indicadors d’avaluació, mostrar que són importants i necessaris encara que no siguin perfectes, per saber que ho estem fent bé o per canviar el que no funciona.”

De fet, l’avaluació sol ser la part que s’emporta la majoria de recursos assignats a un projecte, perquè suposa contactar algú que pugui recollir i introduir dades que sovint no es recullen habitualment, i  fer-ne un seguiment. També el desenvolupament informàtic d’eines per als projectes sol ser el segon gran destinatari dels ajuts, ja que actualment hi ha pocs projectes que no necessitin suport informàtic específic que ajudi a posar-lo en marxa o bé a recollir i processar les dades. I després també hi ha alguns projectes que requereixen la compra de material o la producció de materials divulgatius, etc. En qualsevol cas, el suport econòmic és una motivació però no l’única, ja que, com explica Mar Vernet, referent al seu projecte, “el fet d’estar tots en un projecte oficial i públic dinamitza a tot el grup.”

Finalment, que un projecte no hagi estat seleccionat com a “estrella” l’any que es presenta no vol dir que no pugui continuar tirant endavant. Alguns projectes poden  optar a d’altres ajuts i beques. El Servei d’Epidemiologia i Avaluació pot donar suport per adequar el projecte a d’altres convocatòries per tal d’obtenir recursos, com ha estat el cas en algunes ocasions.

Els “Estrella” en dades.

Durant aquests dotze anys s’han presentat 141 projectes i s’han seleccionat 39, que representen un total de 396.000 euros invertits en projectes de millora. Com que els projectes poden tenir una durada de dos o tres anys, en un mateix any poden estar vigents fins a nou projectes, en diferent fase de desenvolupament. Durant aquests anys el nombre de projectes presentats ha variat, però la mitjana és d’una desena de projectes anuals. Si bé és cert que alguns serveis i alguns professionals tenen més tradició o cultura de millora i es presenten més freqüentment també ho és que, a igualtat de punts en la valoració del projecte, s’intenta afavorir els serveis que es presenten per primera vegada, per tal que tothom tingui aquesta oportunitat.

Us hi voleu presentar? Uns quants consells…

Si us hi voleu presentar, els qui ja ho han fet abans aconsellen, sobre tot, que us centreu com a objectiu en com el vostre projecte millora la qualitat assistencial del pacients i en com millora la gestió dels recursos. Cal definir-lo molt bé des que es comença a dissenyar el projecte. També cal reflexionar bé sobre quines eines es tenen i quines fan falta per dur-lo a terme. I pensar en quants serveis o unitats pot afectar aquesta millora, per tal de trobar aliances que segur que faciliten el bon desenvolupament del projecte.

El nou edifici de l’Hospital del Mar, que materialitza la primera fase del projecte d’ampliació i remodelació de l’Hospital del Mar,  ja està en funcionament. Aquestes noves instal·lacions, de 15.877 m² i que han suposat una inversió, entre obra i equipament, de 76 milions d’euros finançats per la Generalitat i l’Ajuntament, han estat presentades a la ciutadania amb una Jornada de Portes Obertes popular i festiva i un acte institucional que ha suposat la inauguració oficial a càrrec de les autoritats representats de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

La primera fase d’aquest projecte permet agrupar els serveis oncològics de l’Hospital del Mar, incloent l’oncologia radioteràpica que es duia a terme a l’Hospital de l’Esperança. També fa possible ampliar i actualitzar els espais i equipaments, especialment dels serveis d’urgències i emergències mèdiques, així com de diversos serveis d’hospital de dia, de l’àrea obstètrica i de les urgències de ginecologia. Les noves àrees s’han anat obrint de forma esglaonada. Les noves urgències van entrar en funcionament el 23 de maig; els tractaments d’oncologia radioteràpica, el 25 de maig; i l’activitat als hospitals de dia (pneumologia, cardiologia, endocrinologia, etc.) va començar el 30 de maig fins a principis de juny. Pel que fa a les noves urgències d’obstetrícia i ginecologia, està previst que entrin en funcionament el proper mes de setembre.

Jornada de Portes Obertes popular i festiva

Més de 800 persones, treballadors, veïns i usuaris de l’Hospital, van poder gaudir el diumenge 21 de maig d’una Jornada de Portes Obertes per a descobrir en primera persona les noves instal·lacions i equipaments, amb les explicacions que els proporcionaven in situ els professionals de cada àrea. Per a completar la informació al visitant, es va distribuir una edició monogràfica del mar@laxarxa en paper sobre els nous espais.

La lluminositat del dia va acompanyar l’obertura d’espais i va inundar de llum natural els hospitals de dia, les sales d’espera per a pacients i familiars, l’espai de reanimació dels quiròfans gineco-obstètrics amb vistes i les resplendents noves sales de dilatació. Els circuits oberts per a la passejada dels ciutadans estaven amenitzats per la participació d’actors que recordaven antics personatges de la història del centenari hospital -com el primer director o un atleta dels Jocs Olímpics del 92- i animaven els visitants a aturar-se per a fer-se una foto o visitar l’espai més proper i a publicar les seves fotografies a Instagram. A fóra, al Parc del Gas, a migdia, van poder recuperar forces amb un aperitiu popular, ofert gratuïtament per l’empresa Sodexho, i un concert a càrrec de Monique Makon & The Soul Titoo’s del projecte d’innovació social per la inclusió del Taller de músics (Cabal Musical).

Us convidem a veure un resum de la Jornada de Portes Obertes en aquest vídeo.

No us perdeu la galeria de fotografies de la Jornada al Flickr.

 

Inauguració oficial del nou edifici de l’Hospital del Mar

Pocs dies després, el matí del 7 de juny va tenir lloc la inauguració oficial del nou edifici de l’Hospital del Mar, a càrrec del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i del conseller de Salut, Antoni Comín. A la visita, que es va iniciar a les 10h, les autoritats van ser acompanyades pel President del Consell Rector del PSMAR, Joan Puigdollers, per la Gerent del PSMAR, Olga Pané, pel Director de l’Àrea Mèdica i Assistencial, Julio Pascual, i per la Directora d’Infermeria, Lourdes García Zaldívar. Entre les autoritats també hi eren la tercera tinent d’alcaldia, Laia Ortiz, el delegat territorial del Govern, Miguel A. Escobar, el Director del Servei Català de la Salut i President de l’Institut Català de la Salut, David Elvira, la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, i el Gerent del Consorci Sanitari de Barcelona, Jaume Estany.

La comitiva d’autoritats va  recórrer les noves instal·lacions, començant la visita pels Hospitals de dia d’Oncologia i Hematologia, on van rebre les explicacions de l’àrea de la mà del Cap de Servei d’Oncologia Mèdica, Joan Albanell, del Cap de Servei d’Hematologia, Carles Besses, i de la Cap d’Unitat d’Infermeria, Rosa Blat. Després van poder visitar l’àrea d’Oncologia radioteràpica, al soterrani, on els va guiar i presentar els nous acceleradors lineals el Cap de Servei, Manel Algara. Des d’allà, la visita va continuar al Servei d’Urgències, amb els 40 nous boxs generals i els 5 de codis específics, que van presentar la Cap de Servei, Isabel Cirera, el Cap de Secció, Alfons Aguirre, i la Cap d’Unitat d’Infermeria, Fina Caus. Finalment, la visita va concloure al primer pis, amb un recorregut per la nova àrea d’Obstetrícia i Ginecologia, incloent les noves sales de dilatació i nous i punters quiròfans, presentats pel Cap de Servei, Antoni Payá, i la Cap d’Unitat d’Infermeria, Assumpció Sala.

Després de la visita, les autoritats es van traslladar a la Sala Josep Marull per fer els parlaments oficials i signar el Llibre d’Honor de l’Hospital del Mar. La visita finalitzava a les 11h.

Aquestes van ser les seves dedicatòries:

Avui tenim el privilegi d’inaugurar unes millores encaminades a situar l’Hospital del Mar com un dels millors referents europeus en un sistema de salut. Però no homenatgem només tots els qui hem fet possible aquesta millora sinó que ara, més que mai, alcem un monument a totes les generacions de gent compromesa que hem fet de Catalunya un país de sanitat excel·lent. Sense el seu compromís, esforç i visió no podríem gaudir d’un sistema que és fonamental en la construcció d’un país lliure, que vol dir d’homes i dones lliures. Gràcies per tot, i per molts anys!

Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya

”Fa sis setmanes vaig ser aquí com usuària d’aquest hospital, per ser mare del meu segon fill Gael. És un plaer i un honor poder tornar ara com alcaldessa de Barcelona per inaugurar el nou edifici, un equipament que consolida l’Hospital del Mar com a referent de primer nivell de la sanitat pública i ens permet treballar millor per la salut dels nostres ciutadans i combatre les desigualtats a la nostra ciutat. Amb el màxim agraïment cap el conjunt de professionals que feu possible l’excel·lència de la nostra sanitat pública.”

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona

Les paraules del President de la Generalitat de Catalunya

Carles Puigdemont va qualificar aquesta data com a “històrica” perquè “fa realitat un projecte estructural i de país, que vol dir molt més que un equipament o unes instal·lacions sinó que té a veure directament amb el compromís que diferents administracions tenen, han tingut i segur que tindran en el futur en relació al que és una biga mestra d’una societat decent, que és el seu sistema de salut”. També va subratllar que aquest projecte ha estat un “exemple de col·laboració entre dues administracions per a poder reprendre el projecte en condicions difícils”, agraint a l’alcaldessa que “ha seguit els passos iniciats pel seu predecessor i ha garantit aquella continuïtat institucional en els projectes que són veritablement de país” i reconeixent que es tracta alhora “d’un exemple de col·laboració publico-privada i de bona praxi de mecenatge”, referint-se a la donació per part de la Fundació Cellex d’un dels acceleradors lineals per a l’oncologia radioteràpica que s’ha posat en marxa amb el nou edifici. El President també ha agraït els veïns de Ciutat Vella i Sant Martí, professionals i institucions la seva lluita pel projecte, assegurant que “aquesta és la prova d’un equipament que veritablement està implicat amb el seu entorn i la seva comunitat”. Finalment, va voler comunicar que el seu govern continuarà treballant per a què actuacions com la d’avui siguin possibles. En concret, en relació amb l’Hospital del Mar, va aprofitar l’acte per a informar que “el Catsalut ha autoritzat un increment anual de 6,5 milions d’euros en el pressupost destinat a finançament de més activitat assistencial i alhora una aportació addicional de 1,7 milions per a donar resposta a les necessitats generades per la posada en marxa del nou edifici. Més de 8 milions complementaris com a compromís d’aquest govern amb el bon funcionament d’un equipament emblemàtic.”

L’alcaldessa, entre l’agraïment privat i el compromís públic

Ada Colau, que va agafar el seu primer permís de la baixa de maternitat, va afirmar que “aquesta ocasió no me la volia perdre de cap manera. De fet, fa just sis setmanes que vaig ser usuària d’aquest hospital per una de les coses, jo diria que la més important de la vida, que és ser mare. Aprofito per fer públic el meu agraïment als professionals de la casa: metges, infermers i infermeres i llevadores. He de dir que la qualitat i excel·lència del servei fa que les usuàries que hem fet servir els antics serveis de Ginecologia i Obstetrícia no hem trobat a faltar el nou equipament. M’he sentit perfectament atesa i per tant, el meu agraïment personal com a ciutadana al grandíssim servei que es dóna. Aquest és un hospital de primera i el que feia falta és que els equipaments s’actualitzessin per estar a l’alçada dels seus professionals.”

Les seves paraules van voler reflectir la importància de compartir projectes entre institucions, tot dient que “els majors èxits són èxits col·lectius i són èxits compartits i quants més governs de diferents signe i quantes més institucions hi col·laboren, millor es fan les coses i millor s’atenen les necessitats ciutadanes i per tant recordar que aquesta és una obligació i una prova que els mèrits, com més col·lectius, més grans i importants i més reals són”. Pel que fa al futur del centre, va insistir que “és més necessari que mai que l’Ajuntament i la Generalitat seguim col·laborant colze a colze per mantenir aquest compromís amb l’Hospital del Mar i per seguir avançant en la millora de la prestació de serveis, de les condicions laborals i del reforç de personal”.

Clica sobre la imatge per veure algunes fotografies de la inauguració:

Si vols pots consultar les notícies que van aparèixer als mitjans de la comunicació al voltant de la Jornada de Portes Obertes i de la inauguració per part de les autoritats.

La vida en un tuit

Les xarxes socials han permès alguns dels personatges, autoritats, ciutadans i institucions de fer-se ressò de l’obertura i inauguració del nou edifici de l’Hospital del Mar. Aquests han estat alguns dels tuits que van voler reflectir impressions sobre aquesta nova etapa del centre. Podeu veure un resum del que s’ha publicat a Twitter aquí, tant de la Jornada de Portes Obertes  com de la visita de les autoritats.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona.
Un plaer i un orgull inaugurar oficialment el nou edifici de l’@hospitaldelmar. 16.000 m2 dedicats a urgències, maternitat i atenció oncològica.

 

 

Jaume Collboni, segon tinent d’alcalde de Barcelona.
Obrim nou servei d’urgències @hospitaldelmar. Projecte que @pscbarcelona va impulsar 2015 i avui es fa realitat. Així es transforma Barcelona!

 

 

Jaume Padrós. President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
@hospitaldelmar
@KRLS @AdaColau @toni_comin Cal felicitar i agrair a les persones i institucions que en plena crisi han fet possible una inversió tan necessària com esperada

 

 

Julio Pascual, Director Àrea Mèdica i Assistencial PSMAR.
FELICES! Mañana día 7 a las 10 el President Puigdemont @KRLS y la Alcaldesa @AdaColau inauguran el edificio nuevo del @hospitaldelmar

 

 

 

Toni Payá. Cap de Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital del Mar.
Molt contents de començar a treballar en la nova àrea d’urgències d’Obstetrícia i Ginecologia de l’@hospitaldelmar amb els seus dos quiròfans.

 

 

 

Xavier Bessa, Cap de Servei de Digestologia de l’Hospital del Mar.
Satisfacció! però conciència importància 2a fase ampliació H Mar. Ja és una Necessitat! @hospitaldelmar @AdaColau @julpascual @KRLS.

 

 

 

Gemma Mancebo, Cap de Secció d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital del Mar.
Hoy inauguración oficial edificio nuevo @hospitaldelmar. Tras el verano, comenzamos con ganas en nueva área de Obstetricia y Ginecología!

 

 

 

Sònia Recassens, regidora de l’Ajuntament de Barcelona i diputada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona.
@AdaColau
@hospitaldelmar Gràcies @AdaColau x reconèixer que han estat obres fetes i impulsades per @xaviertrias Un gest que t’honora.

 

 

 

Elvira Bisbe, anestesista del PSMAR i vice-presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Innaguració de les Ucies i Rt del @hospitaldelmar donant resposta a una “emergència” d’actualització.

 

 

 

Marta Cardoner, periodista.
Fan reformes per humanitzar l’estància del pacient :) Enhorabona @hospitaldelmar i @hbellvitge http://bit.ly/2r0g5Mw

 

« Apunts més recents - Apunts anteriors »