header

Tenir cura de la salut del pacient i garantir la seguretat en tots els processos que segueix dins l’hospital és l’objectiu principal i que dóna sentit al treball dels professionals del Parc de Salut MAR (PSMAR). Aconseguir-ho és cosa de tots.

Ser efectius, segurs, informar bé, donar continuïtat assistencial, cooperar entre nivells, utilitzar els recursos de forma efectiva i ser accessibles ens fan donar una bona qualitat, però també és cert que, malgrat tot, ningú no és infal·lible. De vegades, durant la pràctica diària dels hospitals es produeixen errors que no depenen tant de l’habilitat o capacitats de les persones com dels sistemes i del cúmul de situacions que s’encadenen de forma desharmonitzada. Malauradament, aquests errors poden tenir com a conseqüència el que anomenem “efectes adversos”, que finalment acaben afectant la salut de les persones de qui volem tenir cura. Per això hem d’estar preparats i eliminar tantes oportunitats per als errors com sigui possible, tot creant “escuts” que neutralitzin o corregeixin els errors abans no arribin al pacient.

Professionals motivats per a cercar oportunitats de millora

Amb l’objectiu d’augmentar la seguretat del pacient i disminuir els efectes adversos, el Programa de Qualitat del PSMAR ha creat una nova figura: el referent de seguretat. Aquests professionals són persones implicades i properes, companys altament motivats envers aquest tema, que  seran presents a cada àrea, servei i unitat per a donar suport i empenta, però sobretot per a ajudar a tots els companys a veure els errors i els efectes adversos com una veritable oportunitat de millora.

La seva funció principal és ajudar a què tothom tingui clar què és o no un error, que es puguin identificar els errors en el moment en què succeeixen i en contribuir a pensar en com fer per a què no es tornin a repetir, identificant-ne les causes i les possibles solucions. Per a aconseguir-ho, és essencial la coordinació dels referents amb el grup de seguretat i la Comissió avaluadora de l’activitat assistencial.

A qui m’adreço? Qui és el meu referent?

Comptem actualment amb 30 referents infermers i 13 metges ja seleccionats en funció de  les necessitats de cada àrea, servei o unitat, aprovats per la Direcció Mèdica i d’Infermeria. El reconeixement a la seva dedicació a nivell institucional es farà en la carrera professional. A més, se’ls donarà a conèixer a la intranet del PSMAR, a l’apartat de Qualitat, en un llistat on tothom podrà identificar el seu referent, encara que també serà presentat dins de cada àrea. Tots els professionals sabran així clarament a on adreçar-se si tenen un dubte o per a fer una notificació, ja sigui demanant el suport del seu referent com adreçant-se al programa informàtic, accessible des de la intranet dels centres, per a fer-ho. En tot cas, sempre es respectarà la confidencialitat i prevaldrà l’objectiu de millorar i evitar nous incidents.

Una qüestió de cultura

La notificació dels errors i efectes adversos segueix essent encara un tema tradicionalment dur, que s’ha viscut sovint de forma culpabilitzadora. El que es vol aconseguir és, ben al contrari, interioritzar-lo dins d’una nova cultura de treball que aposta per la millora, per aprendre dels errors i així superar-los. La creació dels referents en seguretat segueix aquest desig de sentir proper l’anàlisi constant de l’activitat amb esperit constructiu, d’anàlisi i millora. I d’aquesta manera, a partir del coneixement, podran sorgir i implementar-se iniciatives que revertiran en millores reals.

Alicia Noguera Llauradó, Infermera del Servei de Nefrologia. Hospital del Mar.

Per què et vas presentar voluntària a ser referent de seguretat

Ho vaig fer per diverses raons. En primer lloc, perquè crec que el perfil professional de la infermera és l’adequat per aquest paper, sobretot pel seu rol de vigilància i la seva proximitat al pacient. Aquest vincle directe i continu es tradueix en una sensibilitat especial en tot allò referent a la seguretat. En segon lloc, perquè em va semblar una oportunitat. Sóc del parer que, tant en el món professional com en el personal, i independentment de l’edat o dels anys que es porti treballant en una professió sempre s’han de tenir inquietuds. Les inquietuds ens mantenen vius. És imprescindible trobar quelcom que t’interessi, que t’agradi, que t’il·lusioni. A vegades pots trobar-ho en allò que sempre havies desitjat fer, perquè de cop se’t presenta l’ocasió. D’altres, en coses completament noves. Per a mi aquests moments són oportunitats i crec que no s’han de deixar escapar.

Què esperes aconseguir i també aportar?

Ser referent de seguretat m’ofereix la possibilitat d’obrir un nou espai en la meva activitat professional. És una ocasió per a adquirir nous coneixements, interactuar i compartir amb els meus companys, aprendre d’altres professionals i conèixer a altres persones amb les quals tindré un objectiu en comú. Aquest fet suposa una bona ocasió per enriquir-me en l’àmbit tant professional com personal. I penso que, ara per ara, puc aportar la meva experiència com a infermera i, amb el temps, ampliar-ho amb tot allò que pugui servir d’ajut, com ara idees, suggeriments, propostes, etcètera.

Què creus que serà el més fàcil i el més difícil d’aquest nou paper?

No crec que res pugui qualificar-se de fàcil però el que sí que serà difícil, i és per a mi un repte, serà aconseguir una cultura de la seguretat, basada en trencar estereotips i generar confiança. La confiança necessària per a què tothom comprengui que l’objectiu perseguit és la millora, no pas la denúncia. Finalment voldria afegir que, sobretot, el que espero d’aquesta nova experiència que comença és passar-ho bé desenvolupant-la. Voldria gaudir de l’aprenentatge, de l’intercanvi i de tot allò que vagi sorgint com l’oportunitat d’haver pogut participar en aquesta entrevista. Moltes gràcies.

Sònia Ruiz. Metgessa del Servei de Cardiologia. Hospital del Mar.

Per què et vas presentar voluntària a ser referent de seguretat

En la seguretat del pacient són responsables tots els professionals implicats però no pot dependre d’accions individuals. La figura del referent de seguretat fa visible aquest fet i ajuda a comprendre que, donant a conèixer possibles errors o efectes adversos, es poden aplicar mesures de millora. El fet de què el referent de seguretat sigui una persona propera al servei és, a més, un al·licient per a l’èxit d’aquest programa. La meva decisió de formar part del programa té a veure amb una convicció personal de la importància d’aquest tipus de mesures i la inquietud professional d’iniciar nous projectes.

Què esperes aconseguir i també aportar?

La barrera més gran que hem de tirar avall per tal que el programa funcioni és la desconfiança o la por tant del qui decideix donar a conèixer un cas com del qui ha estat implicat directament. Espero, sobretot, aconseguir explicar que la intenció no és culpabilitzar sinó descobrir esquerdes en els protocols d’actuació per tal de poder proposar millores i evitar nous incidents i que es tracta d’una tasca en la qual ens hem d’implicar tots. Estaré contenta amb la meva aportació si veiem un augment de la notificació de casos, un augment del nombre de professionals que col·laboren en l’estudi de cada cas i sobretot un augment de les mesures pràctiques que es tradueixin en evitar nous incidents.

Què creus que serà el més fàcil i el més difícil d’aquest nou paper?

Crec que el més fàcil serà convèncer de què es tracta d’una necessitat per a millorar la qualitat assistencial. El més difícil serà aconseguir el canvi cultural necessari per a no considerar una notificació com una denúncia i que en cap cas es tracta de perjudicar un company sinó de millorar el treball diari de tot el servei.

 Marisol Miret Manchado, Infermera del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Hospital de l’Esperança

Per què et vas presentar voluntària a ser referent de seguretat

Els motius que em van dur a presentar-me a ser voluntària van ser diversos. Primer, la implicació de l’equip d’infermeria en la seguretat del pacient les 24 hores del dia i és molt productiu el fet de poder-ho reflectir. Un altre motiu va ser el poder enriquir-nos dels diferents centres del PSMAR i posar solució als errors i fixar-nos en els que podem cometre.

Què esperes aconseguir i també aportar?

Esperem aconseguir entre tots aportar idees, solucions amb les quals tots els professionals podem beneficiar la seguretat del pacient. I la meva aportació és l’experiència adquirida durant aquests anys dedicada a les cures.

Què creus que serà el més fàcil i el més difícil d’aquest nou paper?

Penso que el més fàcil és la comunicació entre tot l’equip mitjançant diferents postes en comú. El més complicat és el fet d’assimilar aquest projecte i dur-lo a terme, tenir consciència de tot plegat, ja que de vegades un error el podrà cometre una persona o ser conseqüència d’una cadena d’errors. La seguretat del pacient és molt important i cal fer un esforç per a poder donar una empenta a què se’n tingui consciència.

Deixa un comentari