header

La jubilació és un dret del treballador, normalment amb caràcter de voluntarietat i incompatible amb altra activitat remunerada, que es troba sostingut per un sistema públic de pensions que ara està en ple procés de reforma per a reforçar la sostenibilitat econòmica del sistema.

En general, es pot dir que hi ha tres variables fonamentals que condicionen la prestació de jubilació: els requisits per a accedir-hi (bàsicament l’edat), les bases per les quals s’ha cotitzat i els anys cotitzats. En el cas del Parc de Salut MAR, a més, ens trobem amb un Conveni col·lectiu que estableix l’obligatorietat de la jubilació en complir l’edat de 65 anys.

En tot cas, en el nostre context, cal diferenciar dos col·lectius que es regeixen per règims diferents: el del personal laboral i el dels funcionaris. Per al personal laboral, la jubilació és i sempre ha estat voluntària a partir dels 65 anys, però el Conveni Col·lectiu que regula aquest personal en canvi obliga a fer-ho als 65 anys, com a mesura de foment de l’ocupació, sempre i quan es compleixi una única condició, que és que el treballador compleixi els requisits mínims per accedir a la pensió de jubilació. I en el cas dels funcionaris, regits per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, s’estableix la jubilació obligatòria als 65 anys si no hi ha un pla de recursos humans que permeti perllongar la situació en actiu fins als 70 anys.

La jubilació és sovint un tema on poden sorgir desacords perquè els interessos del treballador i de l’empresa poden ser divergents. I a més, en el nostre medi cada procés de jubilació es tracta d’una manera molt individualitzada ja que ens trobem situacions molt diferents, amb regulacions també distintes que poden donar finalment també solucions diverses, com pot ser el cas de les places vinculades a la Universitat, que preveuen una jubilació més tardana.

El projecte de llei de reforma del sistema de pensions actual, de convertir-se en llei, entrarà en vigor l’1 de gener de 2013 però val a dir que encara ha de rebre l’aprovació del Parlament, tot i que compta amb l’acord previ de la Patronal i els Sindicats. Aquesta llei ha estat necessària a causa de la inversió de la piràmide de la població de què estem essent testimonis, així com per l’augment de l’esperança de vida. Perquè, en definitiva, la jubilació no deixa de ser, per a dir-ho de forma entenedora, una mena d’assegurança o de pla de pensions públic: contribuïm durant una sèrie d’anys per tal de que, quan arribem a l’edat, se’ns retorni en forma de pensió. Com que és un sistema basat en la contribució i la solidaritat, la seva sostenibilitat depèn del nombre de persones que hi aporten o contribueixen i també del nombre de les que cobren, de quan cobren i per quant de temps ho fan.

Els canvis principals que portarà la nova legislació estreben en l’edat per a la jubilació, que s’incrementarà progressivament fins als 67 anys, tot i que es mantindrà la possibilitat de jubilació als 65 anys amb el 100 per cent de la pensió quan s’acrediti un període de cotització de 38’5 anys, la base reguladora de la pensió es calcularà sobre els darrers 25 anys i no sobre els 15 com es fa ara i el nombre d’anys cotitzats al complir els 67 d’edat per
a rebre el 100% de la prestació serà de 37 anys, quan ara és de 35. Desapareixerà també la possibilitat de jubilar-se als 64 anys que ara encara existia en determinades circumstàncies. De totes maneres hi haurà una progressió a l’hora d’aplicar els canvis i no es completarà fins al 2027.

Altra modalitat que tenim és la jubilació parcial, a la qual actualment només hi pot accedir el personal laboral amb contracte a temps complert que hagi fet els 61 anys però no els funcionaris, ja que aquests han d’esperar a què es desenvolupi reglamentàriament la llei de 2007 i es fixin les normes de com s’ha de fer. La jubilació parcial l’ha de demanar el treballador, sol·licitant una reducció que pot anar del 25 al 85% de la jornada pactant amb l’empresa, ja que aquesta haurà de contactar un rellevista que ocupi com a mínim les hores que el treballador deixa de fer.

Amb aquesta modalitat de jubilació quan arribes a l’edat per accedir a la jubilació total no perds res, perquè se’t mantenen les bases de cotització al 100%. Durant el temps de jubilació parcial el treballador rep part de la seva retribució de l’empresa i part de la Seguretat Social en concepte de pensió i si finalment no rep el 100% del sou val a dir que no és proporcional la reducció a les hores de treball que també redueix i, per tant, sol ser una solució molt ben valorada. Però cal dir que la nova llei també farà que es desincentivi aquesta modalitat de jubilació perquè l’empresa haurà de fer front al 100% dels sous i cotitzacions de l’empleat i del seu relleu, resultant més costosa.
En qualsevol cas, l’actual política de Recursos Humans del PSMAR és la de plantejar i potenciar la jubilació als 65 anys, amb l’objectiu de dinamitzar les plantilles, d’aconseguir una saludable renovació de les estructures, un rejoveniment del personal i de donar oportunitats a les noves generacions. Amb els canvis que fa la llei, i el conseqüent allargament de l’edat per a la jubilació, haurem de trobar altres fórmules per a què les persones de més edat prestin serveis acords amb la seva experiència però sense deixar de promoure l’entrada de nous treballadors i de procurar que hi hagi recanvi en els llocs de comandament per tal de mantenir la motivació envers la promoció i de donar pas a noves idees.

Deixa un comentari