header

El nou Espai Europeu de l’Ensenyament Superior fa que els estudis de Diplomatura d’Infermeria passin a uniformar-se amb la resta d’estudis universitaris amb la titulació de Grau als quatre anys. Hem volgut saber, a través de la veu de diferents infermeres, com es viuen aquests canvis.

Hi ha un profund consens sobre el fet que la formació de Grau d’infermeria és un avenç per a la professió. Per què?

Doncs perquè representa poder accedir finalment a un nivell superior, equiparable a qualsevol altre estudi universitari i amb la possibilitat d’arribar fins als antics segon i tercer cicle, una reclamació que semblava haver quedat postergada indefinidament. Uns estudis que suposaran major preparació i, per tant, que donaran a l’alumne més recursos i eines per discutir al mateix nivell que la resta de professionals. D’altra banda, el plantejament dels nous estudis de Grau sembla haver estimulat la demanda de places d’estudis d’infermeria. Si, com senyala Mariona Creus, Presidenta del Col•legi d’Infermeria, fa uns quants anys hi havia més oferta de places que demanda, ara ja fa varis anys que no és així i enguany 600 aspirants a estudiant van quedar fora. Això es degut tant a que les carreres de grau suposen un millor posicionament i més facilitat per trobar feina, com a la situació de crisi, ja que és una de les poques professions en què encara s’ofereixen llocs de treball.

Una formació centrada en l’alumne
Sembla acceptat per tothom que la nova formació d’Infermeria és molt més completa i eficaç. Tal com ens exposa l’Olga Ortega, Directora de l’Escola Universitària d’Infermeria del Mar, la metodologia d’aquests nous estudis comporten un avenç didàctic, amb seminaris, tutories, pràcticum, aprenentatge basat en problemes, aules mòbils, currículums integrats… i també, com veuen infermeres ja en actiu però en permanent formació com la Laia Lacueva, de l’Hospital de l’Esperança, aquesta nova metodologia permetrà que s’adquireixin els recursos necessaris per desenvolupar-se en qualsevol àmbit de la professió, a part de permetre construir un currículum propi durant el grau, on mitjançant el SET (Suplement Europeu al Títol) es reconeixeran les competències aconseguides de manera individualitzada. Aquests avantatges van recolzats per la major durada dels estudis, ara de quatre anys, que farà que els continguts puguin assimilar-se de forma més esponjada i que donarà més temps a aprendre tot allò que també fa falta per a exercir com a infermera i que ara, per com estaven de condensats els estudis, no donava temps. A més, els alumnes arribaran amb més maduresa al darrer any d’estudis, en el qual hauran de defensar un projecte integrador d’aprenentatges que suposa un diàleg teòric-pràctic.

Fomentant la formació al llarg de la vida
Però el major canvi que aporten els nous estudis no és tant de continguts sinó d’enfocament i actitud. Els estudis de Grau no donen ja el protagonisme als coneixements adquirits en classes magistrals sinó que fomenten l’actitud vers la formació al llarg de la vida centrada en l’individu com a motor del seu coneixement i aprenentatge autònom en un entorn complex com és el sanitari. I aquest objectiu sembla força aconseguit, ja que les diferents entrevistades han coincidit a assenyalar que les infermeres de les noves generacions aspiren a continuar la seva formació i a especialitzar-se, conscients de la particular dualitat de la professió, que combina la necessitat de ser polivalent amb l’exigència d’especialització. Aquest fet queda reflectit dins un estudi del Col•legi d’Infermeria, on es veié que aquest era un dels col•lectius amb més estudis de post grau, doncs per 35.000 infermeres, el 10%.-3500 van fer estudis de llicenciatura.

La Carme Camps, infermera del Servei de Nefrologia de l’Hospital del Mar i tutora d’estudiants de darrer curs de la Diplomatura d’Infermeria, ens confirma que les noves generacions, a diferència de la seva, més predisposada a treballar que a seguir estudiant, surten amb la clara percepció que s’han de seguir formant si no volen perdre el tren. Per a les infermeres en actiu, segons la Carme, aquesta és cada cop més una de les exigències que els fa la pròpia institució, que els demana que preparin protocols, sessions, publicacions, cursos… Així doncs, com confirma l’Elena Brunat, Directora d’Infermeria de l’IMAS, tothom està cridat a “posar les piles” i no conformar-se amb el que ja fa per a respondre al compromís de la professió amb la societat d’estar sempre actualitzada davant un treball que està en constant evolució i que es deu a les persones.

La formació continuada és essencial per a qualsevol infermera però, el fet de continuar amb estudis de post-grau, com ens deia la Laia, és una decisió molt personal perquè, realment, per a treballar no és estrictament necessari, a menys que tinguis un objectiu molt clar de a on vols arribar. En el seu cas, estudiar postgraus com el d’Urgències, de Medicina intensiva, de Cirurgia i el Màster oficial de ciències de la Infermeria li dóna una visió més ample de la disciplina i la possibilitat de detectar i reconèixer necessitats de millora per a la seva professió. Però, a canvi, suposa un esforç de conciliació amb la vida personal, una inversió econòmica important i sense reconeixement immediat, exceptuant el suport de l’empresa per a la formació. Perquè la qüestió és, com coincideixen les infermeres en actiu, que treballar quaranta hores i conciliar-ho amb la vida familiar i continuar formant-se no és fàcil.

Noves competències, noves funcions i llocs de treball?
D’altra banda, l’aparició de les noves especialitats, màsters i doctorat fan sorgir alguns dubtes entre les infermeres sobre el que haurà de ser el seu paper, responsabilitats i remuneració dins les institucions sanitàries. El fet de tenir altres estudis i competències dins la mateix disciplina infermera pot crear la necessitat de nous llocs amb noves responsabilitats i fins i tot sous. Segons l’Elena Brunat, el que és important és diferenciar els estudis de Grau i els màsters de les especialitats. Són dues vessants molt diferents que dins de les organitzacions sanitàries fan contemplar aspectes també molt distints. Per a ella, sembla clar que les funcions de Diplomats i Graduats pel que fa a cobrir el perfil d’infermera seran les mateixes i per tant cobriran el mateix perfil sota la denominació d’“infermeres”. Així la incorporació de Graduades en aquest perfil no es podrà viure com una amenaça sinó com un pas més, la formació i títol actuals, com va passar amb l’aparició de la Diplomatura. Com reflexionen les infermeres en actiu consultades, és possible que pel que fa a coneixements, les infermeres de Grau en tinguin més, però en canvi tindran menys experiència i coneixement del tracte amb el pacient, una cosa que les infermeres en actiu ja han adquirit. Però en qüestió de responsabilitats i sou, si és el mateix per a totes les que desenvolupen la mateixa feina, llavors serà un canvi perfectament assumible i viscut fins i tot com una millora.
El que sí pot marcar la diferència, segons l’Elena Brunat,seran els perfils professionals que demandi el mercat més enllà del d’infermera. Especialistes i doctorades, amb més formació, també es podran posicionar en llocs de responsabilitat lligats a la competència adquirida. Per això, dins de les organitzacions s’haurà de definir molt bé el perfil del lloc de treball que es demana. Si el centre requereix un lloc concret pel qual faria falta una especialista, llavors caldrà que busqui entre qui té aquesta preparació i perfil i, d’acord amb les seves responsabilitats, podria accedir a una altra categoria i remuneració. Tot i que encara no estan identificades aquestes necessitats, estem davant del remodelatge del que pot arribar a ser la infermeria en les institucions sanitàries i el seu avenç, ja que l’oportunitat d’arribar al tercer cicle permetrà anar endavant en aspectes de recerca i de qualitat, on probablement es requereixin perfils específics que cobreixin les doctores.

El que queda per fer, doncs, és desenvolupar una definició dels llocs de treball destinats a infermeres i a especialistes i els sous que els hi correspondran segons el nivell de qualificació i competències acreditades. Aquesta tasca, que ha de fer cada institució, podria veure’s recolzada pel Departament de Sanitat o fins i tot pel Col•legi professional, tal com ens explicava la seva Presidenta, Mariona Creus.

Deixa un comentari