header

Un dels projectes que va deixar l’any 1992 a l’Hospital va ser Art i Sanitat. Una iniciativa del llavors gerent de l’IMAS, Josep Marull, qui va encarregar al dissenyador i artista Pete Sans, que signifiqués artísticament un centre que estava vivint una profunda transformació arquitectònica i cultural. Sans va decidir fer-ho amb la col·laboració de 16 artistes, que van decorar diferents espais amb les seves pintures i escultures.

Taula marina. Regina Saura

Avui, encara podem gaudir de les obres de Manel Anoro, Pepe Cortés, Joan Descarga, Miquel Doblas i Pep Duran, així com les d’Isabel Esteva, Albert Gonzalo, José Luis Pascual, Miquel Planas i Agustí Puig. També hi van participar Jaume Ribas, Benet Rossell, Regina Saura, Josep Uclés, Lluís Vilà i el mateix Pete Sans. El projecte va anar acompanyat d’un Llibre-Objecte d’edició limitada acompanyat d’un text del desaparegut Manuel Vázquez Montalbán que clicant aquí podreu llegir.

Les obres:

 

Pete Sans, “com més bellesa envolti la gent, millor”

Entrevista al coordinador del projecte Art i Sanitat, 26 anys després.

- Com li va arribar l’encàrrec de liderar el projecte?

Nosaltres (ell i la seva dona, Regina Saura, també artista i participant en el projecte) érem molt amics del que llavors era el president de l’IMAS, el Pitu (Josep) Marull. En una conversa en un sopar a casa d’ell vam estar parlant de posar art en el nou hospital que s’estava refent per les olimpíades, i així va sorgir la idea d’encarregar-nos el projecte, dirigir tot el tema artístic del nou Hospital.

- Què va pensar en aquell moment?

Vàrem estar parlant amb la Regina de com abordar el tema, fins que vàrem definir el projecte. Era una idea força interessant.

 - Com era el panorama artístic de Barcelona i de l’Hospital del Mar en aquell moment?

El panorama artístic en aquell moment a Barcelona, crec que era més ric i més mogut que l’actual.

- Com es van seleccionar els artistes i les obres?

Vàrem seleccionar 12 artistes que ens agradaven, la majoria eren amics, però no tots. Persones que representaven l’avantguarda de la Barcelona del futur, treballant tots ells per a un projecte concret i per a una determinada situació.

Avui i ara. Josep Uclés

- I els llocs on es van instal·lar?

La idea principal va ser situar l’obra en els llocs públics. No ens interessava incloure una petita obra a cada habitació. De manera que vàrem utilitzar 4 espais grans a la sortida dels ascensors a cada planta, tots de la mateixa mida (crec que d’uns 2 x 2 m) per col·locar-hi una pintura i 2 murals grans, un a la recepció de la planta baixa i un a la recepció de Consultes Externes.

 - Com va viure personalment el projecte? I com creu que el va viure l’Hospital?

El projecte va ser interessant, vàrem contactar amb tots els artistes, i quasi tots ens van dir que ho farien. Com pot comprendre, en ser una institució publica només ens varen pagar els materials, això vol dir que la gent estava interessada en col·laborar encara que fos sense cobrar.

Espina del Mar

 - Vostè va crear una de les obres (Espina de Mar). Què hi volia expressar?

Jo sóc dissenyador d’objectes, però de tant en tant faig escultura. L’obra que vaig fer està a mig camí de l’escultura i el disseny industrial.

Representa una espina de peix, que està molt lligat amb el nom de l’Hospital i la seva situació, al costat del mar.

 - Creu que els Jocs Olímpics van servir per canviar coses en l’aspecte artístic?

Si quan parlem de l’aspecte artístic ens referim a l’art pur, crec que no. Però si va servir perquè es veiés amb més força el potencial artístic, sobretot en el camp de l’arquitectura, de la ciutat de Barcelona.

 - Com creu que pot influir la presència d’obres d’art en un centre sanitari?

Segur que si, encara que no ho sembli, la gent quan veu, a vegades sense mirar, una obra d’art, li queda dintre. Com més bellesa envolti a la gent millor. L’art és imprescindible. Encara que no ho sembli les imatges queden dintre del cervell per sempre.

Art usuari

La relació del Parc de Salut Mar amb l’art no es limita a l’època olímpica. Ha tingut continuïtat després dels Jocs, a través de diverses iniciatives, destacant Art Usuari, una iniciativa que ofereix espais físics dels centres hospitalaris del PSMAR per a exposicions o altres activitats culturals.

Així es vol aconseguir apropar aquestes expressions artístiques a les persones ingressades i als seus familiars, creant un entorn agradable i harmònic que procuri el seu benestar i compensi l’estrès associat al món hospitalari. Això sí, els autors han de tenir una relació particular amb la institució, sigui com a usuaris, familiars o professionals.

La primera exposició es va fer a l’Hospital de l’Esperança. La iniciativa va arribar a l’Hospital del Mar coincidint amb l’època de l’Hospital Olímpic, amb una mostra d’escultura d’alumnes de cinquè curs de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Artistes a l’Hospital

 

Delphine Bournique és pintora i veïna de Ciutat Vella. Fa dos anys va exposar la seva obra a l’Hospital, on han nascut els seus fills i del qual ha estat pacient. “Tinc una especial estimació a aquest lloc, sempre m’havien cridat l’atenció les exposicions del passadís central i un dia vaig preguntar com hi podia exposar la meva obra”, explica. L’experiència va ser “genial”, assegura, amb “els comentaris dels pacients que passegen pel passadís, un lloc pel qual passen professionals sanitaris, malalts i tota classe de públic”.

London

Comenta que, en general, va rebre bones crítiques cap a la seva obra. “Hi havien persones obligades a caminar pel passadís cada dia per recuperar-se de les seves malalties, que estaven molt agraïdes per poder-hi veure obres d’art”.

Per això destaca que és important que vagin canviant, que “no siguin sempre les mateixes”. Això fa que l’Art Usuari sigui “un projecte tan bo per als artistes com per als visitants”.

 

Jordi Trullà feia temps que valorava la possibilitat d’exposar les seves fotografies a l’Hospital. Finalment, “tot i l’alt nivell d’algunes de les exposicions que havia vist”, es va decidir a provar-ho fa 8 anys. El fet que “el públic serien els meus propis col·legues i amics de la feina” el va acabar de decidir.

Índia

“Des que tinc ús de raó m’ha interessat molt la fotografia, els viatges i les diferents cultures i maneres de fer de les persones”, assegura en Jordi, que treballa al departament de Control de Gestió del PSMAR. La seva obra té com a punt central “les persones d’arreu del món i les seves diferents formes d’entendre la vida”. Es tracta de retrats de les seves rutines diàries, lluny dels paisatges recomanats per les guies de viatge. Ell mateix es defineix com un antropòleg frustrat.

Aquesta no era la seva primera exposició, però era especial. Explica que el projecte Art Usuari és “una iniciativa extraordinària que t’ajuda a mostrar als altres les teves pròpies aficions, independentment del valor artístic de la teva obra”.

Una oportunitat “molt engrescadora” que “com qualsevol projecte que obri de bat a bat  les portes i finestres dels centres sanitaris és no només positiu, sinó necessari”.

 

Josep Dengrà treballa al Servei d’Admissions de l’Hospital de l’Esperança. Sempre havia considerat “divertit veure la sala d’espera de consultes externes on els pacients esperant visita miraven obres d’art penjades a les parets”. Això els va impulsar a participar el projecte Art Usuari. I ja ho ha fet en tres ocasions, a les quals s’ha pogut veure la seva obra, en paper, amb acrílics i tinta. Una primera vegada en una exposició col·lectiva i després de forma individual (el 2006 amb Atzavara i el 2016 amb Cossiols).

Acrílic i tinta sobre paper

Assegura que “és bo que els hospitals impulsin iniciatives que no siguin estrictament assistencials”, ja que això permet “rebaixar tensions i crear una energia diferent lluny de l’angoixa i del patiment”.

Tot plegat, “beneficia tant als usuaris com als treballadors”, i situa a tots dos col·lectius “com a espectadors, i participen d’un esdeveniment que els dona una visió diferent del típic hospital asèptic i d’olor a medicina”.

Loles Andolz considera que “compartir art és sempre una experiència molt enriquidora”. Això va portar supervisora d’infermeria a l’Hospital del Mar i pintora a exposar la seva obra el mes de maig de l’any 2007 dins el projecte Art Usuari.

“Em feia il·lusió poder compartir la meva obra amb els meus companys de l’Hospital”, explica. Precisament, creu que “més que els usuaris, qui agraeix més les exposicions és el personal hospitalari, que cada dia passa pel passadís”.

La seva obra, que qualifica de “realista”, reprodueix a les teles portes, finestres i testos amb flors. Però per la Loles Andolz hi ha una cosa a millorar al projecte, la il·luminació dels quadres. “Estaria molt bé canviar la il·luminació actual”, apunta, i “posar uns focus que ajudessin a ressaltar les obres exposades”.

Deixa un comentari