header

Dr. Joaquim Bellmunt, Director de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques

 Quina importància té per a una institució de recerca comptar amb la possibilitat de treballar directament amb un hospital? 

Comptar amb la possibilitat de treballar directament amb l’hospital és un privilegi del qual poques institucions de recerca poden gaudir. Permet dur a terme una       recerca de caràcter translacional, que impacta de forma definitiva en un benefici directe per al malalt i la societat. Des del punt de vista epidemiològic, és possible dur a   terme estudis que redirigeixin la planificació sanitària en l’àmbit de la salut la comunitat.

Com es planifica la recerca tenint en compte aquest fet?

És obvi que les línies prioritàries de recerca, quan es compta amb  la possibilitat de treballar directament amb l’hospital, es redirigeixen cap al benefici directe en l’atenció sanitària. La presència de recerca bàsica concomitant a la recerca traslacional, permet l’obtenció de dades innovadores  en l’àrea de la fisiopatologia bàsica de les malalties.

 Quines són les principals línies de recerca que vol potenciar l’IMIM?

Cada un dels cinc programes existents dins l’IMIM (Càncer, Informàtica Biomèdica, Epidemiologia i Salut Pública, Neurociències i Processos Inflamatoris i Cardiovascular) han efectuat una descripció minuciosa de les seves línies prioritàries i es troben descrites amb detall a la nostra intranet.

Podríem resumir i sintetitzar dient que cada programa té un enfocament translacional i genòmic en totes els seus vessants. Àrees com la immunoteràpia, l’ús de noves dianes terapèutiques i els seus mecanismes de resistència, l’anàlisi de “Big data” de caràcter clínic i de predicció de toxicitat de fàrmacs, l’epidemiologia genòmica cardiovascular, la recerca de nous tractaments en els trastorns cognitius congènits (trisomia 21) o degeneratius (Alzheimer) o els estudis sobre el microbioma o la immunitat de cèl·lules NK, destaquen entre moltes altres.

Fa poques setmanes s’ha celebrat el Retreat de l’IMIM. A quin punt es troben les línies de recerca actuals?

Durant el Retreat, fou evident l’excel·lent nivell acadèmic de totes les àrees de recerca dins els diferents programes. Cal destacar que un dels aspectes més importants del Retreat ha estat la gènesi de noves idees i projectes d’investigació, fruit de la interacció entre els diferents grups de recerca.

Quin és el principal repte de futur de l’IMIM? 

El principal repte de futur és transformar l’institut de recerca en una institució en la qual els investigadors clínics de l’hospital tinguin una major dedicació a l’Institut, i que, a través de l’obtenció de recursos, s’obtingui un alliberament de les tasques assistencial per poder invertir aquest temps en recerca.

Com participen els professionals de l’Hospital a la recerca de l’IMIM?

Ho fan a través de la participació en projectes conjunts de recerca bàsica i l’increment progressiu d’estudis clínics i translacionals, conseqüència de l’alt nivell de coneixement i tecnologia existent a l’IMIM.

Dr. Julio Pascual. Director de l’Àrea Assistencial i Mèdica del PSMAR 

Com valora la proximitat del centre de recerca de l’Hospital del Mar?

En l’actualitat, l’estratègia global de recerca en biomedicina se centra en el més important, que és l’ésser humà malalt. La investigació bàsica, o experimental, té sentit si es té com a objectiu la seva translació a solucions que poden millorar la vida de les persones, tant en duració com en qualitat. Per això és tan important la simbiosi i la relació íntima entre l’Hospital del Mar i el seu institut de recerca, ja que per aquest motiu l’acrònim IMIM vol dir Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. La proximitat física, intel·lectual i estratègica ha de ser un principi rector de primera magnitud per al seu desenvolupament.

Bona part dels investigadors de l’IMIM també són professionals de l’Hospital. Quina importància té aquest fet per a la recerca?

Com comentava, en l’àmbit més alt de l’assistència sanitària, que és on es troba el nostre Hospital, és essencial la recerca i la innovació, per donar resposta als reptes més ambiciosos en la cura del pacient. I, per tant, no hi pot haver investigadores que visquin d’esquena a la realitat clínica i assistencial, i tampoc clínics i facultatius que visquin com si la recerca clínica i translacional no anessin amb ells o fos només missió d’uns pocs, allunyats de l’Hospital. El fet que es comparteixi treball, horari, filiació, objectius i reptes assistencials i de recerca és essencial per als que treballem a totes dues entitats, que en realitat han de ser una sola.

Com es viu en el dia a dia de l’Hospital la recerca que es fa a l’IMIM?

Amb freqüència molts professionals que treballen a l’Hospital no valoren o ni tan sols coneixen les línies de recerca que es porten a terme per professionals de l’IMIM, ni els seus assoliments o resultats, ni les seves estratègies. Això és una greu limitació que hem d’anar superant. És necessari compartir comunicació, compartir intranet, fusionar activitats, integrar objectius, que, sense cap mena de dubte, són complementaris.

Recerca i assistència clínica poden anar de la mà?

No és que puguin anar de la mà, és que és essencial que vagin juntes. Avui, les agències avaluadores, l’administració pública, i, fins i tot, els finançadors privats, entenen malament la recerca que es fa d’esquena a la realitat clínica i assistencial. El més important és la transcendència de les troballes, descobriments o desenvolupaments de cara a millorar les perspectives de la població. Ens equivocarem si no entenem això. Fa 10 anys hi havia més distància: actualment els projectes d’èxit són aquells que es plantegen objectius traslladables a la salut real, als resultats en salut.

“Un repte estimulant”, Dr. Joan Albanell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica i director del Programa de Recerca en Càncer de l’IMIM

 Com es viu fer recerca i a la vegada la pràctica clínica?

És un repte estimulant que precisa un treball en equip per dur-se a terme de manera capdavantera. És també un objectiu institucional essencial que dona sentit al  nostre entorn privilegiat i és per tant part de les directrius estratègiques del PSMAR.

Alhora, no és fàcil compaginar la recerca i la pràctica clínica. Requereix una formació i dedicació especial dels metges-investigadors i un compromís col·lectiu dels integrants dels serveis clínics. En el nostre servei tots compartim objectius assistencials, docents i de recerca. En el dia a dia, tots fem de tot (assistència, docència i recerca), el que varia és la proporció que dediquem a les diferents tasques, de tal manera que cada un de nosaltres aporti el millor de si mateix o allò que més cal.

Fins a quin punt és més fàcil fer recerca tenint aquest coneixement del dia a dia dels pacients?

Viure el dia a dia amb els pacients ens permet identificar les preguntes essencials a les quals hem de respondre a través de la recerca. Saber que estem fent recerca, sigui clínica, translacional o assajos clínics, ens permet alhora viure amb més optimisme la nostra feina, mirant d’aportat el nostre gra de sorra a millorar la vida dels pacients.

La recerca pensa prou en els pacients?

Els pacients són l’única raó de ser de la recerca. En el Programa de recerca en càncer, tots els grups estem desenvolupant una recerca que a curt o mitjà termini té un potencial impacte en els pacients. Sovint hi ha col·laboracions entre metges-investigadors i investigadors bàsics que ens permeten anar més enllà que si treballem per separat.

Quines són les apostes de futur de la recerca que lidera a l’IMIM?

Les principals apostes són la immunoteràpia, la identificació de mecanismes de resistència a la teràpia molecular, el desenvolupament de noves teràpies incloent assajos clínics capdavanters, la recerca de biomarcadors de recurrència postcirurgia i de diagnòstic precoç, la caracterització de l’ecologia tumoral, i el desenvolupament de la seqüenciació NGS en teixit i en biòpsia líquida. Treballem també en salut de llargs supervivents i estem començant a desenvolupar línies d’oncogeriatria i de cardio-oncologia, en col·laboració amb altres serveis i grups.

A nivell més estratègic apostem per la captació i retenció de talent tant pel que fa a metges-investigadors com d’investigadors bàsics. La majoria dels investigadors més destacats del programa, naturalment, tenen ofertes per anar a altres centres, i els millors investigadors que volem incorporar també. Això requereix, més enllà de l’entorn únic en què treballem, que busquem fórmules que facin de nosaltres la seva millor opció.

El model de recerca que representa la suma de l’IMIM i l’Hospital del Mar és el futur?

Es tracta que l’IMIM i l’Hospital del Mar no siguin una suma, que implica separació, sinó dues cares de la mateixa moneda. En termes pràctics, el model de futur és captar, potenciar i augmentar la visibilitat dels metges investigadors i treballar de manera sinèrgica amb investigadors bàsics capdavanters, desenvolupant una recerca plenament integrada i enfocada a resoldre els problemes dels pacients.

 

La veu dels investigadors

Judith Marín és investigadora del Programa de recerca Processos Inflamatoris i Cardiovasculars de l’IMIM. La línia de recerca que encapçala, es basa en l’estudi de la disfunció muscular respiratòria i perifèrica que pateixen els pacients crítics amb necessitat de ventilació mecànica durant i després de la seva estada a l’UCI. Per la Dra. Marín, el fet de treballar mà a mà a l’Hospital “és un privilegi”. “Permet acompanyar els nostres malalts en la seva millora a partir d’una de les mesures que els oferim derivades de la nostra recerca”, apunta.

  “Treballar en un Parc de Salut que engloba diversos centres assistencials i de recerca i dues universitats és el desig i l’objectiu de qualsevol metge assistencial amb vocació investigadora”, assegura. A més, “les possibilitats de creixement que s’auguren pels pròxims anys fan que l’Hospital del Mar sigui avui en dia un lloc privilegiat on treballar i créixer personalment i professionalment”. Això sí, la Dra. Marín reclama que   es faciliti que els metges es puguin implicar a la recerca per “millorar els circuits i que, finalment, la tasca de tots nosaltres tingui efectes concrets  sobre la població”.

 

Apostant pel talent jove

Des de l’any 1993, l’IMIM potencia la vocació investigadora dels joves residents de l’Hospital del Mar amb l’Ajut de Recerca Jordi Gras. Una iniciativa que busca que, en acabar el seu període de formació, s’incorporin a projectes de recerca vigents i dirigits per investigadors i investigadores de l’IMIM. L’última convocatòria, que es va resoldre el passat mes de juny, va apostar per tres joves talents formats en Neurologia, la Dra. Carla Avellaneda, Psiquiatria, el Dr. Marc Grifell, i Medicina Intensiva, la Dra. Rosana Muñoz.

Precisament, la Dra. Muñoz destaca que es tracta “d’una gran oportunitat perquè metges i metgesses joves puguin iniciar-se en el món de la recerca, permetent, a la vegada mantenir el vincle amb l’assistència clínica”. Un fet que afavoreix, assegura, “el creixement com a professional en tots dos camps. Els avenços clínics i tecnològics dins la medicina intensiva (el seu camp) en els últims anys, fan que la relació entre assistència i recerca sigui necessària”.

 

 

Una valoració que comparteix la Dra. Avellaneda, per qui “l’Ajut de Recerca Jordi Gras significa poder iniciar una etapa il·lusionant a casa”.

 

 

Les infermeres assistencials també fan recerca

Les infermeres són els professionals directament implicats en la cura del pacient que més temps passen amb ell. Per tant, tenen un coneixement profund del dia a dia assistencial i poden detectar aquells aspectes que poden tenir un impacte directe en el pacient i el seu entorn. És per això que la recerca que fan està totalment lligada i vinculada a l’assistència. A més, actualment les infermeres tenen formació en aquest camp, implícita en la seva formació de Grau, i cada cop són més les que tenen formació postgraduada.

La Direcció Infermera del PSMAR, conscient del potencial del col·lectiu infermer en aquest camp, ha fet una aposta institucional en dos fronts. D’una banda la creació del Grup de Suport a la Recerca Infermera, dins el Servei de Qualitat, Metodologia i Recerca en Infermeria, del qual formen part la Dra. Sílvia Esteban i Laia Lacueva, totes dues infermeres. En ell es fa un registre de la producció científica dels professionals infermers del PSMAR, i els professionals s’hi poden adreçar per rebre assessorament metodològic. Aquesta iniciativa ha estat molt ben valorada pels professionals, tal com ho recullen els comentaris recollits en l’enquesta de satisfacció: “El grup de suport a la recerca d’infermeria és totalment necessari (…) compleix una tasca imprescindible que garanteix l’evolució de la professió i de la cura de les persones a les quals atenen”.

D’altra banda, s’ha incorporat al Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM, el Grup de Recerca en Cures Infermeres. Pretén reclutar i vehicular projectes liderats per infermeres del PSMAR. Actualment està format per 8 infermeres assistencials del PSMAR i un de l’Escola Superior d’Infermeria Mar, tot i que està obert a totes i tots els professionals d’infermeria que tinguin un projecte competitiu. En aquests moments, s’estan duent a terme projectes relacionats amb l’impacte de les cures infermeres sobre pacients i cuidadors i sobre el sistema de salut.

Esteban i Lacueva confien que aquestes iniciatives tinguin un impacte positiu. “Esperem que aquestes iniciatives siguin una bona empenta per a les infermeres assistencials del PSMAR que volen fer recerca, i que ajudin a superar les grans barreres que tenen com la jornada 100% assistencial i la dificultat d’integrar-se com investigadores en equips consolidats”.

Deixa un comentari