header

Més de 2.000 alumnes

Les aules del PSMAR acullen cada dia més de 2.000 estudiants. El Director de Docència de la institució, el Dr. Ramon Pujol, apunta que “el PSMAR gestiona una oferta docent integral i d’alta qualitat, que inclou tots els nivells i àmbits de Ciències de la Salut, des de la formació professional sanitària fins a graus universitaris en el camp de la salut (infermeria, fisioteràpia i medicina), i a la formació sanitària d’especialitats tècniques”.

Com explica, “és un model únic que integra al voltant de l’Hospital del Mar tot un ventall d’estructures docents, un entorn que facilita una docència integrada dins les Ciències de la Salut i dona lloc a una interacció i col·laboració fluida entre les diferents estructures i al disseny potencial de polítiques docents conjuntes i coordinades”.

En aquest sentit, l’anàlisi dels indicadors dels diferents centres, l’Institut Bonanova de Formació Professional Sanitària, l’Escola Superior d’Infermeria del Mar o el grau conjunt de Medicina entre la UAB i la UPF, posa en evidència una “oferta d’excel·lència amb la formació d’excel·lents professionals perfectament adaptats i competitius per assumir els reptes de la incorporació al mercat laboral”. El futur passa, segons el Dr. Pujol, per potenciar la col·laboració i les sinergies entre els centres, per aprofitar encara més les potencialitats d’aquest singular clúster. Per fer-ho, cal “elaborar un pla estratègic docent amb l’objectiu de facilitar la integració efectiva entre els diferents dispositius docents i assistencials dins l’àmbit de l’Hospital del Mar”.

Però un altre dels grans reptes és l’adaptació a un món en canvi continu i accelerat, on l’accés a la informació és immediat i il·limitat. “Caldrà incorporar de forma més generalitzada les diferents tècniques d’innovació docent i aprenentatge, garantir una atenció individualitzada a l’alumne”, amb una docència “molt més participativa per part seva, adaptada a la revolució de la informació que estem vivint”. Formar els nous professionals per afrontar els reptes de l’ara i del futur.

Dues universitats sumant esforços

El Campus Universitari Mar acull a les seves aules 240 estudiants de medicina, uns estudis que no pertanyen a una universitat. Pertanyen a dues. Cursen el grau conjunt entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, on es formen com a metges i metgesses, capacitats per exercir amb excel·lència la seva professió, amb especialitzacions en medicina, cirurgia, medicina comunitària, recerca biomèdica, neurociències i gestió sanitària.

Uns estudiants vocacionals, amb dedicació, autodisciplina i capacitat d’anàlisi. Joves ben formats com posa en relleu el fet que l’any passat, la nota de tall a les proves d’accés a la universitat per accedir a aquests estudis va ser la més alta de Catalunya. A més, a les proves MIR, i segons els índexs publicats pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, aquest grau va ser el segon de tot l’Estat.

Iago Arribas, alumne de cinquè, és un d’ells. Té 22 anys i quan van començar els estudis de Medicina tenia clar que “em volia dedicar a la recerca, ja que la part assistencial no em cridava l’atenció, però he anat canviat”.

Assegura que “tots dos aspectes són molt necessaris, sigui per donar un servei directe a la societat com per aportar el nostre petit gra de sorra de cara al futur”. Malgrat això, encara no té decidit per quina especialitat optarà quan acabi els estudis.

L’experiència de formar-se en aquest grau ofert per dues universitats “és inigualable”, segons explica Iago. “Ens permet gaudir del que ofereixen les dues, per un costat, una llarga experiència docent i clínica i, per l’altre, la innovació i el fet de treballar amb la mirada posada en el futur”. A més, destaca la gran qualitat del professorat i la proximitat de l’IMIM, que “ens permet un contacte molt més directe amb el món investigador”. Uns avantatges que superen els possibles problemes de dependre de dues institucions, i que fan que “el model UAB/UPF és únic i representa uns avantatges dels quals poden presumir pocs graus universitaris”. Per aquest estudiant de cinquè de Medicina, el futur de la professió mèdica canviarà seguint els progressos de la tecnologia. “Ens haurem d’adaptar a les tecnologies que, possiblement, faran part de la nostra feina, tot i que hi ha una part humana que és insubstituïble”, prediu, mentre apunta que el metge només assistencial acabarà desapareixent per donar pas a un professional “part clínic i part investigador”.

Formació professional de prestigi

Més de 1.500 alumnes assisteixen a les classes de l’Institut Bonanova de Formació Professional Sanitària. Una institució especialitzada en formació sanitària i sociosanitària, que ofereix des de 1979 cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, formació continuada a través de la Fundació Bonanova i acreditació de l’experiència laboral.

La missió de l’Institut Bonanova es defineix com “formem persones, promocionem professionals”. Forma professionals del sector de la salut, biomèdic i d’atenció sociosanitària, amb un fort component pràctic en institucions i empreses d’aquests sectors, incorporats en l’entorn laboral real.

“Veure com els alumnes creixen i em sorprenen cada dia”

Tres anys després d’incorporar-se a l’Institut Bonanova com a professor, David Flamarich, infermer especialista en salut mental de 40 anys, reconeix que cada curs “suposa iniciar nous reptes, tant personals com professionals, i això sempre és motivador”. Els seus alumnes, ell és tutor i professor del Cicle de Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, tenen entre 15 i 17 anys quan trepitgen per primera vegada la seva aula. “Hi ha molts que encara no saben cap a quina direcció orientar els seus estudis. Una de les nostres tasques com a tutors és ajudar-los a orientar-se acadèmicament i a potenciar les seves capacitats tant personals com professionals”. Ajudar-los a superar l’angoixa que implica prendre decisions que afectaran el seu futur.

En David reconeix que “sempre m’ha interessat la part docent de la meva professió”. “Em quedo amb veure com els meus alumnes creixen i em sorprenen cada dia, m’encanta formar part d’aquesta etapa tant acadèmica com personal i veure com acaben el cicle” canviats, “més madurs i disposats a afrontar nous reptes”.

I trenca una llança a favor de la formació professional. La societat encara pot considerar que “són estudiants que no tenen les capacitats per estudiar una carrera universitària, però no és així”. Permet preparar-se per a una professió, però també per seguir estudiant. L’objectiu final és generar professionals competents i plenament capaços d’exercir feines que requereixen una alta capacitació tècnica.

Entre els alumnes que aquest curs han acabat la seva formació hi ha la Marta Anglada. Menorquina, de 21 anys, ja ha tornat a la seva illa natal per treballar com a tècnica de radioteràpia. Per ella “la formació és clau per acabar tenint bons professionals”. I per rebre una bona formació, “l’Institut Bonanova té grans professionals que treballen en el sector i això es veu reflectit en les classes i els coneixements adquirits”. A més, la proximitat a l’Hospital del Mar dona “més facilitats a l’hora d’anar a fer pràctiques a l’hospital”.

En començar la seva formació, “no sabia si m’agradaria, ja que no ho tenia molt clar, però ara, en acabar, he descobert que la meva vocació s’encamina cap a la radioteràpia”. I defensa la tasca que es fa a l’FP.

“Avui en dia estem més valorats com a professionals, tant als ulls del personal dels hospitals com a peu de carrer”. I “tot ha estat possible gràcies al gran esforç dels tècnics”

Infermeria del futur

L’Escola Superior d’Infermeria del Mar, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, fa més de quatre dècades que forma professionals de la infermeria. Una experiència a la qual ha anat incorporant les noves estratègies d’ensenyament i aprenentatge recomanades per la comunitat internacional. Amb prop de 400 alumnes, forma part d’un projecte capdavanter de col·laboració i convivència interuniversitària, gràcies a la seva situació dins el Campus Universitari Mar i l’Hospital del Mar.

El programa formatiu ofereix una atenció individualitzada a l’alumnat, orientada al desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge autònom i de les capacitats cognitives, comunicatives i clíniques necessàries per actuar amb professionalitat.

Els professors són professionals amb una dilatada carrera, com és el cas de la Dra. Pilar González, amb una trajectòria de 36 anys com a infermera i que, des de fa 8, imparteix classes a l’escola. “És molt gratificant poder fer aquesta tasca de formar infermeres”, assegura.

“Com a infermera formes part de la vida i de la mort de molta gent i et sents útil tenint cura de les persones”, explica, afegint que “és justament això el que intento transmetre als i les estudiants d’infermeria”.

La tasca que realitzen professionals com la Dra. González a l’Escola Superior d’Infermeria se centra a formar “infermers i infermeres amb un elevat coneixement disciplinari, capacitats per a tenir cura de tota mena de ciutadans i que estiguin alineats amb el món real”. Sempre, però, tenint en compte que el nostre món “és plural, un lloc on la innovació és necessària a tots els nivells” i que “de la mà de la innovació ha d’anar sempre la visió ètica”. En aquest sentit, l’adaptació als canvis tecnològics i a les noves formes de comunicació i xarxes socials és vital. “Els estudiants estan preparats per a utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en el seu aprenentatge i els docents podem fer-ho, ja que tenim els mitjans”, tenint en compte que “les tecnologies són una eina, no una finalitat, i, per tant, ens han de ser útils”. Els nous professionals de la infermeria han de tenir capacitat d’innovació, de treballar en xarxa i d’aprenentatge constant. I així se’ls forma a l’Escola Superior d’Infermeria Mar.

Un exemple és la Cristina Barrufet, que ha acabat el quart curs en el grau d’infermeria. El seu primer record a les classes és el del qüestionari que el primer dia van haver d’omplir explicant què creien els nous alumnes que era la infermeria i què esperaven de la seva formació. “En aquell moment ni tan sols en tenia una idea clara” reconeix, però sí “tenia la percepció de la infermera com una professional a prop de les persones en situacions molt diverses, i que acompanya a les persones en diferents processos en qualsevol moment de la seva vida”. Unes expectatives que s’han fet realitat en els seus quatre anys de formació. El gran canvi, però, “està en el fet d’obrir l’espectre de visió i de comprensió”.

Per la Cristina, la figura del professional de la infermeria “ha canviat i seguirà canviant pel gran interès que en tenim els professionals”. Defensa que “cada dia la figura infermera pren més protagonisme en la societat i, d’alguna manera, va captivant a més admiradors i defensors del rol infermer”.

En el seu cas, aposta per dedicar-se a l’àmbit de la salut pública, però també per conjugar recerca, docència i assistència. I considera que el fet que l’escola estigui situada en el Campus Universitari Mar, al costat de l’Hospital i el seu centre de recerca, l’IMIM, “és una font d’aprenentatge recíproc, sinèrgic”. Així “es creen un gran ventall d’oportunitats i, després de quatre anys, acabes identificant-los com una segona llar, entesa com un punt des del qual impulsar-te i créixer”.

Deixa un comentari