header

L’Organització Mundial de la Salut ja ho ha avisat. La resistència als antibiòtics és una de les amenaces més grans per a la salut mundial. Aquesta organització reclama que s’actuï ja per evitar entrar en el que qualifica d’era post antibiòtic i avisa que, l’any 2050, aquest problema pot ser la primera causa de mort al món. En aquesta batalla, els hospitals estan a la primera línia de combat.

Els senyals d’alarma, però, no han sorprès els professionals de l’Hospital del Mar. Ja fa anys que treballen per evitar que es produeixin brots provocats per bacteris resistents als antibiòtics, però també per un correcte ús d’aquests medicaments. Un procés liderat pels serveis de Malalties Infeccioses, Medicina Intensiva i Farmàcia, però que compta amb la complicitat de tot el centre, com és el cas de la tasca del Laboratori de Referència de Catalunya.

Juan Pablo Horcajada

Com explica el cap del Servei de Malalties Infeccioses, el Dr. Juan Pablo Horcajada, “el problema de les resistències antibiòtiques a l’Hospital del Mar l’hem controlat gràcies a un equip multidisciplinari, el programa de control d’infeccions, dedicat a la vigilància i el control de les resistències tant des del punt de vista dels brots epidèmics com des del punt de vista de la difusió i disseminació de les resistències dins l’hospital”. Aquest programa, però, és només una de les ‘potes’ de l’estratègia. L’altra és l’aplicació dels plans PROA (Programa d’Optimització de l’Ús d’Antimicrobians), impulsats pel PRAN (Plan Nacional frente a la Resistencia a los Antibióticos).

Tot plegat ha frenat les principals amenaces a les quals l’Hospital s’ha hagut d’enfrontar. Les infecciones produïdes per soques de bacteris productors de carbapenemases, s’han presentat només com casos puntuals i no en forma de brots. Però no s’ha d’abaixar la guàrdia.

 

Un ampli ventall d’accions

Les accions per aturar l’expansió dels bacteris resistents als antibiòtics necessiten que tots els professionals sanitaris prenguin consciència del seu paper. En aquest sentit, el programa de control d’infeccions fa més d’una dècada que treballa per implantar mesures de prevenció. La higiene de mans, el correcte aïllament dels pacients, els protocols en el maneig de catèters i dispositius, les mesures preventives d’infecció quirúrgica, la higiene ambiental i l’educació del personal sanitari en higiene i prevenció són els pilars d’aquesta lluita.

Dins aquesta estratègia cal destacar el paper de les infermeres de control d’infeccions, que depenen del Servei d’Epidemiologia i Avaluació. Elles mateixes, Cristina González, Milagros Herranz, Ana Collado, Cristina Campa i Carlota Hidalgo, són les encarregades de portar a terme els objectius específics del Programa de Control d’Infeccions del servei. Treballen per conèixer els microorganismes conflictius, valorar el tipus de mesures de precaució, indicar-les a la unitat d’hospitalització, fer el registre de les dades a la base i la realització del seguiment d’aquests pacients. També es realitza la valoració screening i la instauració de mesures de precaució de forma preventiva en pacients amb antecedents d’adquisició de microorganismes multiresistents en ingressos anteriors. Sense oblidar la implantació de mesures d’higiene hospitalària i d’higiene de mans, amb formació, observació i tallers, també per a pacients i familiars.

Santi Grau

A la vegada, ha estat vital el desenvolupament per part del Servei de Farmàcia d’una eina per a la determinació dels nivells d’antibiòtics en els pacients. Ja es poden determinar 20 molècules. Cap altre hospital compta amb aquesta informació. “I és bàsica, és com tenir un antibiòtic nou, ja que en dosificar el tractament de forma diferent gràcies a aquestes eines, superem les mancances de fer-ho de la manera estàndard”, explica el Dr. Santiago Grau, cap del Servei de Farmàcia. Tant ell com el Dr. Horcajada reconeixen que aquest ha estat un pas de gran importància per a l’èxit de l’aplicació dels PROA al centre.

Mila Montero

El secret de l’èxit de l’Hospital del Mar, però, és el treball en equip. Un aspecte que destaca la Dra. Milagro Montero, adjunta del Servei de Malalties Infeccioses. “Cada dia”, explica, “ens enfrontem a un nou repte relacionat amb el maneig de les infeccions per gèrmens multiresistents, i treballem de forma conjunta amb tots els serveis de l’Hospital per a optimitzar tant el tractament, com la prevenció en l’aparició de les mateixes”.

Maria Pilar Gracia

Una valoració compartida per la Dra. Maria Pilar Gracia, adjunta del Servei de Medicina Intensiva, una de les participants, com la Dra. Montero, en les reunions setmanals del comitè d’aplicació del programa d’optimització de l’ús dels antibiòtics. Amb l’aplicació del PROA a la unitat de cures intensives “s’ha aconseguit disminuir l’ús d’antibiòtics a l’UCI” i amb les estratègies de seguretat aplicades “la taxa infeccions de bacteris multiresistents adquirits en UCI ha disminuït significativament i els controls demostren el bon funcionament de les mesures aplicades”. Aquest comitè prepara guies de tractament perquè els professionals puguin aplicar el més adequat a la infecció del seu pacient. La intenció és que “cada infecció tingui una guia adaptada i actualitzada a l’epidemiologia de l’Hospital”, però “sempre prioritzant aspectes formatius i no impositius”. “El que volem és un millor ús del tractament antibiòtic, que sigui l’adequat al microorganisme i a la dosificació adequada”, explica la Dra. Gracia.

Lluïsa Sorli

Exemples dels efectes de les multiresistències els explica la Dra. Luisa Sorli, adjunta del Servei de Malalties Infeccioses. En la seva activitat diària, veu els problemes que aquests bacteris provoquen en el seguiment de pacients de cirurgia ortopèdica i traumatologia, així com en els crítics postquirúrgics. “Les resistències ens limiten el nombre d’antibiòtics que podem utilitzar, són tractaments amb més efectes secundaris i, en el cas dels pacients de cirurgia ortopèdica i traumatologia amb infeccions als implants, ens obliga a mantenir-los ingressats per poder completar el tractament, que, a més, s’allarga força en el temps”. Tot un repte per als professionals sanitaris.

Reconeixement

Gràcies a tot plegat, l’Hospital del Mar ha assolit el reconeixement internacional. “El nostre centre és pioner en l’establiment d’una estructura potent en el desenvolupament de programes d’optimització d’antimicrobians, en la línia del que demana l’OMS i els centres de controls d’infeccions europeu i dels Estats Units”, recorda el Dr. Grau. No fer-ho és un risc inacceptable, assegura el Dr. Horcajada. “No utilitzar bé els antibiòtics és posar benzina al foc de les resistències als antibiòtics”, apunta.

La tasca desenvolupada fins ara també té un vessant en la recerca que es desenvolupa a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), amb el Grup de recerca en patologia infecciosa i antimicrobians, liderat pel mateix Dr. Horcajada. És l’únic del seu tipus reconegut per l’AQuAs, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.

El futur

Tant el Dr. Horcajada com el Dr. Grau reconeixen que ara cal consolidar el programa PROA i potenciar-ne l’aplicació. Per fer-ho, una de les línies d’actuació implica formar els professionals a l’estranger per aprendre d’altres experiències i fer un salt de qualitat, consolidant la presència a les entitats d’aquest camp a l’Estat i entrant a les xarxes europees de recerca. Però també analitzar altres línies de treball, com ara l’aplicació d’aquest tipus de programes a pacients de Traumatologia, l’optimització dels nous antibiòtics o bé la seva combinació per tractar bacteris resistents.

Però pel Dr. Horcajada un dels punts focals dels esforços ha de ser l’atenció primària. “Voldríem impulsar el treball conjunt amb l’atenció primària en aquest camp per fer un abordatge integral del problema”, explica, ja que les resistències als antibiòtics no són només una qüestió dels hospitals, apunta.

 

  • Estalvi d’1 milió d’euros en antibiòtics a l’UCI amb un pla PROA

La tasca pionera de l’Hospital del Mar en el camp de l’òptima utilització dels antibiòtics té un clar exponent a la Unitat de Cures Intensives del centre. En un projecte conjunt dels serveis de Medicina Intensiva, Farmàcia i Malalties Infeccioses, es van analitzar els resultats de l’aplicació del programa PROA-UCI. El programa tenia com a punt focal la identificació d’un metge d’intensius expert en la patologia infecciosa del malalt crític i en el maneig dels antibiòtics, que va ser qui es va encarregar de posar-lo en marxa. Les conclusions del treball s’han recollit en aquest treball.

Francisco Álvarez-Lerma

El professional designat participa en les sessions sobre els pacients per fer el seguiment de la medicació antibiòtica prescrita a cada malalt, que es revisa cada dia. “En funció dels resultats rebuts de microbiologia, es decideix l’ajustament dels antibiòtics o baixar el nivell d’intensitat del tractament”, explica el Dr. Francisco Álvarez-Lerma, cap de secció del Servei de Medicina Intensiva i un dels autors de l’estudi que va analitzar el seguiment del projecte. “D’aquesta manera, som activament conscients de que el malalt està rebent antibiòtics, si aquests són efectius i es valora el moment de la seva retirada. Quan es valora l’impacte d’aquesta intervenció, es veu que s’ha reduït el consum, amb una reducció del cost”, analitza. De fet, en el període estudiat, entre els anys 2011 i 2015, ha contribuït a un estalvi d’1 milió d’euros respecte als quatre anys anteriors (2007-2010).

El Dr. Álvarez-Lerma destaca la necessitat de ser especialment curós en l’administració d’antibiòtics als pacients ingressats a cures intensives, que tenen unes necessitats particulars i diferents dels d’altres serveis per les seves patologies i tècniques de tractament, que modifiquen el seu metabolisme. Per aquest motiu, “cal buscar l’optimització de l’antibiòtic, donant-lo quan és necessari, perquè això sabem que salva vides, i retirant-lo com abans millor quan el malalt no el necessita, perquè sabem que d’aquesta manera reduïm la morbiditat tant al pacient com al micro ambient”. Però tan important és impulsar els programes PROA com implicar els professionals del servei, els millors coneixedors de la seva realitat. “Aquests programes han d’estar integrats a la cultura de l’hospital”, explica, “per garantir el seu èxit”.

L’estudi va analitzar 5.002 pacients en dos períodes (anys 2007-2010 i 2011-2015), en els quals es van analitzar les dosis diàries definides d’antibiòtics per 1.000 estades (DDDe) i els dies de tractament per 100 estades (DOTe). Les DDDe es van reduir de 246,8 a 192,3 i les DOTe de 66,7 a 54,6. El càlcul el va fer de forma independent el Servei de Farmàcia de l’Hospital. El cost global dels antibiòtics a l’UCI respecte del cost total a l’Hospital va passar de ser el 28,5% al 22,8%.

 

  • Implicats en el projecte pilot WASPSS (Wise Antimicrobial Stewardship Program Support System)

L’Hospital del Mar és l’únic centre català que ha estat seleccionat per participar en aquest projecte, promogut per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris i la Universitat de Múrcia. El seu objectiu és facilitar el maneig dels tractaments antibiòtics dins els programes PROA. La seva avaluació a l’Hospital és possible gràcies a la col·laboració dels serveis de Malalties Infeccioses i de Farmàcia amb el departament d’Informàtica.

Albert Márquez

El projecte WASPSS ha de permetre definir canals àgils de resposta i un sistema d’alertes i filtres que facilitarà dades de més qualitat. Els professionals i les institucions implicades tindran una eina que afavorirà l’optimització dels recursos, un millor seguiment i avaluació dels casos i el suport clínic per ajudar a la presa de decisions i la implantació dels programes PROA. Com explica Albert Márquez, director de Sistemes d’Informació i Comunicacions del PSMAR, “per augmentar l’eficiència de l’eina des de SSII del PSMAR, s’implementarà una connectivitat bidireccional i automàtica amb les dades dels nostres HIS que permeti facilitar l’ús del programari als serveis esmentats”.

A banda de l’Hospital del Mar, a la prova participen sis centres més de 6 comunitats autònomes (Aragó, Illes Balears, Castella i Lleó, Madrid i País Basc). Aquesta eina informàtica funciona amb èxit des de l’any 2015 a l’Hospital Universitari de Getafe (Madrid).

Deixa un comentari