header

DRA. ANA MARTÍNEZ PALMER, CAP DEL SERVEI D’OFTALMOLOGIA

La Dra. Ana Martínez Palmer es va convertir en la cap del Servei d’Oftalmologia del PSMAR el passat 8 de març. Una fita que culmina, per ara, una trajectòria de 26 anys a la institució. Pren el relleu del Dr. Miguel Castilla al capdavant d’una vintena d’especialistes, que tenen com a objectiu “oferir una atenció oftalmològica integral i de qualitat a tota la població de referència del servei, els districtes de Ciutat Vella i de Sant Martí”. Especialista en cirurgia de cataractes i oculoplàstia, la Dra. Martínez Palmer, assegura que, amb els anys,“la medicina s’ha convertit en una carrera feminitzada, amb un 70% d’estudiants dones”.

Un fet, ser dona, que assegura que no li ha dificultat l’accés al seu actual càrrec. Però sí que reconeix que “a determinades professions, com és el cas de la nostra, gran part del currículum s’ha de fer fora de les hores de treball. Si ets mare i t’has de fer càrrec de l’organització de casa teva, és més difícil”. Però “no per ser dona”, ja que no creu que “el gènere marqui la diferència en el nostre àmbit”. Malgrat tot, reconeix que “existeix el sostre de vidre”. “Hi ha un factor cultural del qual no som massa conscients. Hi ha moltes dones que no es plantegen arribar perquè, d’alguna manera, no ho pensen, no ho consideren possible”.

Per trencar aquest sostre, caldrà un canvi cultural, segons la Dra. Martínez Palmer. Malgrat tot, recorda que la situació de la dona a la professió sanitària ha millorat respecte als seus primers anys, quan un pacient en veure que la seva cirurgiana era una dona i que estava embarassada “es va quedar blanc”. Per això, les noves generacions han de treballar per seguir aquesta línia. “El treball fa el mestre”, apunta. En aquest sentit, “la gestió del temps és fonamental, que la dona es continuï encarregant de les tasques domèstiques ho fa més difícil, però no impossible”.

MAR ALBÀ, PROFESSORA D’INVESTIGACIÓ ICREA A L’IMIM

Des de l’any 2005, Mar Albà és Professora d’Investigació ICREA al Programa d’Investigació en Informàtica Biomèdica de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Coordina un grup de recerca, format per 6 investigadors centrats en el camp de la genètica i la genòmica utilitzant eines computacionals. Accedir al càrrec no li va resultar més complicat per la seva condició de dona, tot i que reconeix que “en general, el percentatge de dones que són catedràtiques o professores de recerca és molt baix comparat amb el nombre de titulars o investigadors/es”. Un fet que “no té res a veure amb les capacitats”.

Mar Albà considera que la situació “no ha millorat en el nostre camp, estem en el mateix punt que fa 30 anys”. Tot i que les estadístiques mostren una certa evolució positiva, “anem a pas de tortuga”. Un exemple són les posicions de direcció i presa de decisions a les institucions de recerca. “Es veuen menys dones en aquestes posicions”, apunta, “no hi ha directores d’institut de recerca en l’entorn del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)”.

A la vegada assenyala que “alguns estudis apunten que els projectes d’investigació liderats per dones reben menys finançament”. Un sostre de vidre que confia que “puguem trencar un dia”. Però, per fer-ho, les noves generacions “hauran de prémer l’accelerador”.

DRA. BELÉN LLOVERAS, CAP DEL SERVEI DE PATOLOGIA

La Dra. Belén Lloveras es va incorporar a l’Hospital del Mar el 2008 i fa un any que és la cap del Servei de Patologia, un servei central, que integra anatomia patològica, citologia hematològica, citogenètica i diagnòstic molecular. Arribar-hi “no era un objectiu que m’hagués marcat a la vida, com possiblement molts homes sí que fan”, encara que “ara estic molt contenta de ser-ho”. Això sí, explica que “el que resulta una mica ‘intimidant’” en el procés, “és que els que t’examinen per accedir al càrrec solen ser tots homes, perquè actualment ocupen la major part dels llocs de direcció”.

La Dra. Lloveras creu que una de les principals dificultats que troben les dones per accedir a càrrecs de responsabilitat es deriven de la maternitat. No tant per la baixa laboral, sinó per “la conciliació amb la vida familiar quan els fills són petits”. “Crec que encara es veu com un problema a l’hora de contractar dones” en alguns àmbits. En el seu cas, però, el fet de compartir de forma equitativa les tasques relacionades amb l’educació ha ajudat a evitar aquesta problemàtica.

Malgrat tot, reconeix que les dones topen contra un sostre de vidre que, “de vegades ens posem nosaltres mateixes, possiblement per la nostra educació”. En el camp de la medicina, però, no creu que es pugui parlar de sostre de formigó. La Dra. Lloveras considera que un dels factors que incideixen en aquest fenomen és “la manera de fer i comunicar-se dels homes, diferent de la de les dones i que dificulta accedir la discussió ‘política’, en el sentit ampli del terme, en un món dominat pels homes”. Assegura que encara “hi ha molts micro masclismes”, tot i que la situació ha millorat. “Les noves generacions van normalitzant cada cop més la posició de la dona en el món laboral”, però “caldrà més d’una i de dues generacions per canviar el model de societat”. Malgrat això, diu que és optimista. “De mica en mica, entre tots aconseguirem un món més just on tothom tingui les mateixes oportunitats”.

PILAR NAVARRO, COORDINADORA DEL GRUP DE MECANISMES MOLECULARS DE LA TUMORIGÈNESI DE L’IMIM

Pilar Navarro es va incorporar a l’IMIM l’any 1999 i dirigeix el seu propi grup de recerca des del 2008. Coordina el Grup de Mecanismes Moleculars de la Tumorigènesi, dins el Programa de Recerca en Càncer del PSMAR. Els 7 investigadors que el formen investiguen el càncer des d’una perspectiva molecular, intentant desxifrar els mecanismes subjacents a la transformació maligna de les cèl·lules i intentant identificar noves dianes moleculars per al tractament. Reconeix que la maternitat ha dificultat que arribés a dirigir un grup de recerca. “Vaig haver de fer un esforç més gran que el que han de fer els homes en la mateixa situació”.

Assegura que “les dones troben, en general, més dificultats per a desenvolupar la seva carrera professional, però no només a l’àmbit de la recerca, a qualsevol professió competitiva”. “Ens costa més que ens reconeguin els mèrits, perquè molts processos d’avaluació per ascendir estan formats en la seva majoria per homes, i, a banda dels mèrits quantificables, existeixen altres que s’avaluen de forma subjectiva”, explica. A més, la decisió de tenir fills afecta més les dones que els homes i “frena el ritme de la nostra carrera professional”. En el seu cas, recorda “viure molts anys de gran pressió per intentar seguir al 100% a l’àmbit professional sense descurar l’atenció als fills, i aconseguir-ho és molt difícil”, fins al punt que algunes investigadores “renuncien o posposen la maternitat fins a assolir una posició consolidada”, decisió que els homes, per regla general, no es veuen obligats a prendre.

Segons Pilar Navarro, la situació no ha canviat gaire en els últims anys. Hi ha més dones dirigint grups i centres de recerca, però “ha vist moltes dones molt vàlides des del punt de vista científic que, de forma voluntària, han deixat la recerca o han optat per quedar-se en una posició intermèdia de menor responsabilitat per poder conciliar la professió i la vida familiar i personal”. A més, “la dona acostuma a adaptar-se a les preferències o ofertes laborals de la seva parella”, encara que aquesta decisió afecti la seva carrera. En tot cas, considera que “no hi ha res impossible si es té clar què es vol aconseguir”. També que “com a dones, ho tenim més difícil, però la societat està prenent consciència d’això i està promovent iniciatives per evitar-ho”. Tot i això, assegura amb un somriure, que “demanar que siguin els homes que tinguin els fills crec que encara no és una opció i tampoc sé si nosaltres ho volem”.

DRA. OLGA VÁZQUEZ CAP DEL SERVEI DE GERIATRIA

La Dra. Olga Vazquez encapçala el Servei de Geriatria des de fa dos anys, però abans en feia 4 que exercia el càrrec de coordinadora. Es tracta d’un servei de gran complexitat, repartit entre l’Hospital del Mar, l’Hospital de l’Esperança i el Centre Fòrum. Una trentena de professionals, entre metges i metgesses adjunts, residents i treballadores socials, que ofereixen un abordatge integral de les problemàtiques dels pacients de més edat. “Des de les urgències, quan es fa una interconsulta perquè hi pot haver un pacient que necessiti un recurs sociosanitari, fins a l’atenció al final de la vida, som un servei transversal absolutament”.

Després de desenvolupar tota la seva carrera professional a l’Hospital, des de l’any 1996, la Dra. Vázquez considera que el fet de ser dona “en el meu cas no va fer més difícil accedir a càrrecs de responsabilitat, s’ha tingut en compte la trajectòria”. “No m’he sentit discriminada pel fet de ser dona”, assegura, però reconeix que “el fet de ser mare i el temps de la maternitat és un entrebanc a la vida professional, perquè com per arribar a poder accedir als càrrecs necessites un currículum el temps de maternitat és una parada”. Després es pot recuperar, però és molt important “voler, perquè representa renunciar a determinades coses”.

“El sostre de vidre es veu molt clarament”, assegura, tot i que la situació està millorant. “Quan em vaig incorporar al càrrec hi havia 4 o 5 caps de servei, ara n’hi ha moltes més”. En aquells moments, la institució vivia una situació de desequilibri, amb molts càrrecs intermedis ocupats per dones i poca presència femenina en els de més responsabilitat. Ara, el canvi generacional ho està canviant. En aquest sentit, la Dra. Vázquez defensa que els nous professionals han de tenir en compte “que es pot arribar on es vulgui si es tenen ganes, s’ha de tenir generositat, s’ha de renunciar a algunes coses, a temps personal, però es pot arribar”.

DRA. ESTHER BARREIRO, COORDINADORA DEL GRUP DE RECERCA EN DESGAST MUSCULAR I CAQUÈXIA EN MALALTIES CRÒNIQUES RESPIRATÒRIES I CÀNCER DE PULMÓ DE L’IMIM I PNEUMÒLOGA A L’HOSPITAL DEL MAR

La Dra. Esther Barreiro fa 10 anys que es va convertir en la coordinadora del Grup de recerca en Desgast Muscular i Caquèxia en Malalties Cròniques Respiratòries i Càncer de Pulmó de l’IMIM, tasca que compagina amb el seu treball com a metge especialista en pneumologia a l’Hospital del Mar, i, concretament, en el marc de l’assistència a pacients amb en malalties cròniques respiratòries, sobretot bronquiectàsies, al Servei Pneumologia del centre. De fet, la Dra. Barreiro fa més de 20 anys que té relació amb el centre. I reconeix que en el camp de la sanitat, l’accés “fins a la formació de resident” és “similar per a ambdós sexes”. Després “es complica per a les dones, ja que elles assumeixen en general més càrrega familiar que els homes”.

El sostre de vidre professional “existeix i és molt evident en el dia a dia i en moltes situacions, malgrat els canvis dels darrers anys en les nostres societats europees”, reconeix. “Quan comences a tenir un cert lideratge en el teu camp de recerca tot es complica una mica”. Però a banda d’aquestes limitacions assegura que també “deu existir un sostre de ciment per a moltes persones de la nostra societat i d’altres parts del planeta, derivat d’altres raons independents a la seva condició de naixement”.

La Dra. Barreiro analitza la situació actual i apunta que “ha millorat, i penso que ha de millorar”. “Vull ser optimista i pensar que tot és millorable i que tenim voluntat que així sigui”, afirma. En aquest sentit, recorda que “cada cop els homes participen més del que es coneix com a conciliació família-feina, no per obligació, sinó per ganes i desig de compartir”. Per això, recomana a les noves generacions “que tinguin ideals, que tinguin somnis i, sobretot, que lluitin i demostrin sempre el seu desig per veure’ls assolits”. Els anima a treballar perquè “la vida sense fites ni somnis deixaria de tenir sentit per a l’existència de l’ésser humà”.

El Pla d’Igualtat de l’Hospital del Mar

La Comissió d’Igualtat del PSMAR va posar en marxa el primer Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Homes i Dones l’any 2007. En aquests moments, aquella primera edició ha finalitzat la seva durada i s’està treballant en les línies marcades per la seva segona edició, iniciada fa dos anys i que esgotarà el seu recorregut el 2020.

Any 2015

Les accions implantades fins ara, o bé han suposat un índex d’acompliment molt elevat, en molts casos del 100%, o bé s’han consolidat com a accions de realització reiterada i periòdica.

Encara que el personal de la institució és majoritàriament femení (el 74% el 2015), aquest fet no garanteix per si mateix la plena igualtat d’oportunitats entre dones i homes, la qual cosa fa del Pla d’Igualtat del PSMAR una imprescindible eina de millora.

En relació amb l’evolució observada durant l’aplicació del pla, destaca que s’està produint de forma gradual un increment del nombre de dones tècniques superiors, amb especial incidència a l’àrea assistencial on, per primera vegada, hi ha tantes dones com homes amb aquesta categoria professional. Malgrat que dones i homes reben sous iguals per desenvolupar el mateix lloc de treball, el sou mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes en un 23%. A la vegada, la participació de les dones en els òrgans de govern, comissions i comitès també és millorable.

Any 2015

Això no obstant, les diferències es van reduint progressivament, com a conseqüència del fet que les dones van accedint als càrrecs més remunerats i als darrers nivells de carrera professional, de manera que, en aquests moments, 8 dones ja són caps de servei o ocupen un lloc assimilable, mentre que el nombre de dones en comissions i comitès també ha crescut.

 

Deixa un comentari