header

Per aquest motiu, l’Hospital del Mar va aprovar l’any passat, en el marc del Programa de Projectes de Millora de la Qualitat (Projectes Estrella), la creació d’un Programa d’Atenció i Suport a la Segona Víctima, que ja ha donat les primeres passes cap a la seva plena implantació, en un termini de dos anys, amb l’objectiu de donar suport als professionals afectats. Una iniciativa que es va presentar per primera vegada a la Sessió General celebrada el passat mes de gener a la sala Josep Marull. Pocs centres hospitalaris catalans han desenvolupat iniciatives d’aquest tipus, a les quals, els Estats Units (amb el Johns Hopkins Hospital al capdavant) i el Canadà són pioners. També destaca la iniciativa Saying Sorry al Regne Unit.

Conèixer i formar sobre la segona víctima

Maria Sala

Situem-nos. Des de fa més de deu anys, en el marc de l’Aliança per a la Seguretat del Pacient, a l’Hospital del Mar s’està treballant per reduir el risc d’efectes adversos i millorar la seguretat del pacient, a partir d’aprendre dels errors propis. Per això es va estimular que els professionals declaressin els efectes adversos per tal d’analitzar les seves causes, introduir millores i reduir el risc que es tornessin a repetir. Tal com explica la Dra. Maria Sala, Cap de Secció d’Avaluació i Qualitat del Servei d’Epidemiologia i Avaluació, aquest procés ha implicat canviar actituds i veure la declaració d’errors com una oportunitat de millora. No es tracta en cap cas de culpar els professionals implicats, sinó de veure quins aspectes sistèmics es poden corregir. Avui ja es pot dir que s’ha convertit en una cultura consolidada dins l’organització. Segons les darreres dades disponibles a l’Informe de notificacions d’esdeveniments adversos del 2017 del Parc de Salut Mar  l’any passat es van notificar 389 esdeveniments adversos. Tots aquests casos es revisen i es responen i impliquen accions de millora. Tanmateix, la no culpabilització no significa que el professional implicat en l’esdeveniment advers no estigui afectat.

Priscila Giraldo

Tot i disposar d’aquestes dades, hi ha una pregunta que ningú pot respondre. Quants professionals es van convertir en segones víctimes? És impossible saber-ho. Però per fer-nos una idea podem consultar les dades de l’enquesta que van respondre voluntàriament els assistents a la Sessió General a la qual es va presentar el Programa d’Atenció i Suport a la Segona Víctima. Els resultats van demostrar un alt nivell de desconeixement d’aquesta realitat. 158 de les 178 persones que van respondre creien que en el seu entorn laboral no es coneix què és la segona víctima. 9 de cada 10. Una dada que contrasta amb el fet que més del 80% coneixien professionals que havien patit emocionalment per un cas com aquest. “Cal fer formació perquè molta gent no sap què és una segona víctima”, explica Priscila Giraldo, cap d’Atenció al Ciutadà de l’Hospital i membre de l’equip de treball de la iniciativa. En aquest sentit “la resposta ens ha cridat l’atenció per l’alt nombre de persones que ens van respondre afirmativament en relació amb la necessitat de crear un programa d’atenció a la segona víctima”.

Un tsunami emocional

Núria Penella

El nou programa vol institucionalitzar que aquests casos són una realitat, passen, i que cal donar suport als professionals implicats. “No s’ha de culpabilitzar el company que ha viscut un esdeveniment advers”, diu Núria Penella, infermera, cap d’Unitat del Servei de Digestiu i coordinadora del projecte. El professional involucrat en un esdeveniment advers viu “un autèntic tsunami emocional”, explica. Per donar-hi resposta, la formació, tant dels companys, com, sobretot, dels caps, a tots els nivells, és bàsica. “Davant el desconeixement de què és el concepte de segona víctima, el que cal és conèixer què és, definir-ho, intentar posar-se en el lloc del professional afectat. Es pot considerar com una situació d’estrès traumàtic”.

Tant Núria Penella com Priscila Giraldo són conscients del llarg camí que queda per implantar el programa. Quan tot just han donat les primeres passes, per conèixer la situació real a l’Hospital, ja han començat a preparar els programes de formació i a definir i establir el dispositiu d’ajuda, en el qual volen comptar amb el suport de psicòlegs clínics i que comptarà amb tres nivells. El local, al mateix servei, l’atenció psicològica i l’ajuda externa. També es vol establir com s’ha de fer arribar la informació a l’exterior de la institució, sempre respectant el dret a la intimitat dels implicats i evitant crear una tercera víctima, la reputació de la institució sanitària. L’objectiu és aconseguir que els professionals afectats superin la crisi i siguin capaços de reincorporar-se a la seva feina, sent útils a la institució i, sobretot, exercint la seva vocació, servir als pacients.

Víctor Pérez

Un jove resident de psiquiatria despenja el telèfon i es queda glaçat. A l’altra banda del telèfon l’informen que un dels seus pacients s’ha suïcidat. La primera reacció, “incredulitat”. Així va viure l’actual cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital, el Dr. Víctor Pérez, una de les seves primeres experiències com a segona víctima. “Ho amagues, no vols explicar-ho, prefereixes que ningú se n’assabenti, i això acaba provocant un efecte de bloqueig a l’hora de prendre decisions”, explica. En el seu cas, van ser els companys qui van detectar que alguna cosa no anava bé i el van obligar a obrir-se. Una bona decisió, admet. Un fet així “et pot passar a tu, però també a un altre. Per això, cal compartir-ho, per intentar evitar que torni a passar”.

Pel Dr. Pérez, el professional agraeix no tant l’actuació de la institució, sinó que algú amb autoritat moral per a ell hi parli. Una ajuda vital per superar la por, angoixa i pèrdua de confiança inicials. En alguns casos, però, la situació supera la seva capacitat i l’única opció és deixar la feina. “Una bona solució per algunes persones”, reflexiona el cap de Psiquiatria. Molt millor que aquells que opten per continuar però practicant “una medicina defensiva”, sense actuar per no prendre cap risc. I una última reflexió. “Posar-se en contacte amb el pacient o amb la seva família, parlar amb ells”.

Paloma Garcimartín

Un error a l’hora de realitzar en una transfusió va convertir en segona víctima Paloma Garcimartín, infermera de l’Hospital del Mar i professora de l’Escola Superior d’Infermeria del Mar, i els seus companys de torn. “Sentia vergonya i inseguretat, i això fa que no ho comparteixis amb els companys i que ho visquis durant molt temps. Et qüestiones la teva professionalitat i et sents insegura en el tracte amb el pacient”. Tot i que el pacient no va patir cap dany, la situació va marcar el seu dia a dia durant força temps. “Tu et qüestiones molt i sents que tothom et qüestiona”, i recorda que “no podia mirar als companys a la cara”.

A més, recorda que li van demanar un informe de forma immediata, i  l’actitud dels companys. I que entre companys “no sabem com ajudar-nos. Uns no parlaven amb mi i altres em deien que era una exagerada”. “Necessites un mínim reconeixement per sentir-te segura a la teva pràctica assistencial, no pots atendre els pacients amb por”. Un fet que fa essencial la creació d’un programa d’atenció a les segones víctimes. També, com a professora, incloure formació en aquest camp als estudiants de medicina i infermeria. Perquè, “al llarg de la vida tots serem segones víctimes”.

Deixa un comentari