header

Segons les dades oficials, un 50% de la població té sobrepès, i el 20% pateix l’obesitat, amb un 1,5% d’obesitat mòrbida. Potser el percentatge no sembla alt, però respecte al total d’habitants, segueixen essent moltes persones. Per donar una sortida a aquesta malaltia, l’any 2004 va iniciar-se el programa de Cirurgia Bariàtrica i Metabòlica de l’Hospital del Mar, liderat pels Serveis d’Endocrinologia i Cirurgia General. Els anys han passat i moltes coses han canviat respecte a una malaltia que, temps enrere, es considerava poc més que un problema estètic. La tècnica ha millorat i les complicacions han disminuït dràsticament, fent d’aquesta una cirurgia segura i resolutiva.  Amb 515 persones que han passat per la unitat i una emotiva Jornada de trobada que va tenir lloc el 15 de novembre, tenim molt per celebrar l’esforç realitzat entre tots plegats. Aquest moment ens dóna peu a revisar la feina feta, allò que hem après sobre l’obesitat i per a encarar nous reptes de futur.

Dr. Albert Goday, Cap de Secció d’Endocrinologia

“Veure com augmenta la seva autoestima o com milloren les seves possibilitats de trobar feina dóna una satisfacció personal molt gran, perquè hem pogut contribuir a que passi i és per això que treballem. És molt motivador.”

Durant el temps en què hem tirat endavant la nostra Unitat, l’obesitat mòrbida s’ha acabat per observar com la malaltia que és, complexa i crònica, que els pacients en cap cas pateixen per gust o deixadesa. Els professionals hem après a tractar amb rigor les persones obeses i en cap cas és ja admissible un “mengi menys i faci esport”, perquè està clar que no hi ha solucions simples i les persones mereixen un abordatge personalitzat i que contempli el seu context i malaltia de forma àmplia. També hem après que, si bé no podem dir que la cirurgia bariàtrica per a la qual els preparem i utilitzem per a perdre pes sigui al cent per cent definitiva, sí que és prou resolutiva i ha donat uns resultats extraordinaris en temps molt acceptables. Això sí, comptant que la clau de l’èxit és la implicació del pacient -i del seu entorn familiar- i que sense un compromís decidit i ferm, no serà fàcil ajudar-lo.

Durant aquests anys hem après que l’obesitat és una de les malalties més complexes del nostre món, perquè hi intervenen moltíssims factors, des de genètics a hormonals, emocionals, culturals i socials. I dependre de tantes variables fa que no sigui fàcil de tractar ni de prevenir. Per començar, perquè vivim en una societat “obesogènica”, és a dir, totalment orientada al consum i la gratificació per mitjà del menjar. Tot ho celebrem reunint-nos i menjant i no hi ha forma, per exemple, d’entrar en un cinema i evitar que l’olor a crispetes amb mantega dispari el desig i la necessitat de menjar-les, tinguem o no gana. Tots, i especialment els pacients amb tendència a l’obesitat, ens hem d’enfrontar a diari a aquest impulsos automàtics i aprendre a inhibir-los. És una tasca titànica i un esforç de gran valor.

La nostra unitat posa a l’abast del pacient un acompanyament multidisciplinar de les persones en els seus processos, anades i vingudes, progressos i retrocessos. Intentem aprendre més sobre com funciona aquesta malaltia a nivell psicològic, a nivell orgànic o encetem estudis de darrera generació analitzant la microbiota intestinal i el seu paper en l’obesitat. Analitzem cada cas amb aquest rigor propi de l’investigador i, alhora, no podem deixar d’emocionar-nos quan algú ens explica com ha canviat la seva vida, amb avenços que poden semblar insignificants, com el fet de poder fer coses quotidianes que abans els era pràcticament impossible, com el senzill acte de tallar-se les ungles dels peus. Veure com augmenta la seva autoestima o com milloren les seves possibilitats de trobar feina dóna una satisfacció personal molt gran, perquè hem pogut contribuir a que passi i és per això que treballem. És molt motivador.

Dr. José Manuel Ramon, Coordinador de la Unitat de Cirurgia Bariàtrica i Metabòlica de l’Hospital del Mar

Personalment em resulta molt motivador continuar seguint les persones fins deu anys després i veure com canvia la seva vida gràcies a la cirurgia i al seu increïble esforç personal.”

En tots aquests anys penso que hem millorat molt en tècnica i en seguretat. Tot i que quan vam començar ja vam apostar per incorporar únicament la tècnica laparoscòpica, que era una de les dues que es feien llavors, tot i que era més complexa però s’estava veient que donava millors resultats. És una tècnica exigent que requereix major expertesa i té una corba d’aprenentatge llarga, però valia la pena.

Avui en dia fem dos tipus d’intervencions per aquesta via: el bypass gàstric i la gastrectomia vertical i en aquests anys hem après a seleccionar molt bé quins pacients es beneficiaran més d’una o altra tècnica quirúrgica. Personalitzar tant aquesta elecció i haver millorat tant per aprenentatge, ha fet que aconseguim reduir les complicacions derivades de la cirurgia a menys d’un 5% (la meitat, banals) i l’horitzó és fer que siguin les menys possibles, demostrant que la seguretat que oferim és màxima. El nostre repte és evitar tant com sigui possible les complicacions perquè el cert és que els pacients, que al marge de la seva obesitat no tenen altres malalties, no les esperen, com pot passar en altres cirurgies. Aquest nivell d’exigència i expectativa ens esperona a fer-ho amb la màxima seguretat. I, d’altra banda, també volem aconseguir reduir encara més l’estada a l’hospital, que actualment és de 72h, per a passar a les 48h, contribuint al benestar i comoditat del pacient i la seva família. La clau és fer-ho tan bé que no calgui quedar-se més que un temps d’observació ben curt.

Després de tots aquests anys intervenint, tinc la certesa de què aquesta és una cirurgia molt resolutiva, que aconsegueix curar, perquè contribueix a la remissió total de malalties com la diabetis, la dislipèmia o la hipertensió arterial, cosa que no aconsegueix cap fàrmac actualment. Personalment em resulta molt motivador continuar seguint les persones fins deu anys després i veure com canvia la seva vida gràcies a la cirurgia i al seu increïble esforç personal. T’anima a fer-ho cada dia més bé i seguir participant en aquest projecte.

Carme Serra, Gestora de casos de la Unitat

Acabem establint una relació molt estreta i propera i un compromís que adquirim mútuament per a aconseguir una mateixa fita.”

Des de fa dos anys, jo sóc la gestora de casos de la Unitat de Cirurgia Bariàtrica. Em van proposar des de la Direcció d’Infermeria per a representar aquesta figura que la Unitat volia crear, per a coordinar el que ja existia de forma aïllada, i així poder tractar els pacients amb sistemàtica, agilitat i de forma molt personalitzada. La meva activitat i la meva feina s’ha anat perfilant des de llavors, segons les necessitats i la demanda de la unitat i garantint la personalització de l’atenció als pacients. Perquè sobre tot, per a nosaltres, cadascun d’ells és una història, una vida, una persona.

A la Unitat, tots treballem a la una per tal que el pacient arribi “optimitzat” a quiròfan, amb un pes el més adequat possible per afavorir les condicions físiques i psicològiques en que arriben a la intervenció. Aquest és un procés que pot arribar a durar tot un any i crec que aconseguim que cada malalt se senti molt acompanyat i sàpiga en tot moment que tots vetllem per ell, pel seu benestar. Jo els explico tot el que volen i necessiten saber sobre el que passarà a quiròfan, escolto la seva història i veig tots els seus canvis d’humor, el desànim o les emocions quan arriba el moment d’anunciar la data d’intervenció. Acabem establint una relació molt estreta i propera i un compromís que adquirim mútuament per a aconseguir una mateixa fita.

Des del meu dia a dia, veig que l’obesitat és complexa i el procés pel qual passen els pacients amb obesitat mòrbida, la major part persones joves, és molt dur. Parlem d’una malaltia, no d’una elecció o de manca de voluntat. Cap de les persones amb qui he tractat estava obesa perquè volgués, així que hem de demanar un respecte a la seva situació, començant pels professionals i acabant per la societat. També he après que la cirurgia és una solució quan ja ho han intentat tot i l’obesitat els supera i els genera tants problemes de salut que operar-se és un mal menor.

Arrel de la Jornada dels 500 Obemars, he emprès el projecte d’ajudar a crear i moderar una pàgina de Facebook que posi en relació a totes aquestes persones que han passat per una cirurgia amb aquelles que estan a punt de fer-ho o s’ho plantegen. Perquè és extraordinari com, entre ells, han format els seus propis sistemes de comunicació i relació. M’agradaria ajudar a que això sigui un valor afegit més de la nostra unitat.

Montserrat Villatoro, Dietista

L’obesitat i l’alimentació estan altament vinculades amb les emocions i amb com resolem els nostres problemes emocionals.”

La Unitat de Cirurgia Bariàtrica i Metabòlica ha evolucionat molt en aquests anys i actualment ens ha portat a atendre un nombre molt alt de pacients, senyal que el tema de l’obesitat segueix essent un problema de salut molt important i que cada cop afecta persones més joves, encara que amb elles estem més a temps d’ajudar-los a canviar els seus hàbits.

El meu paper a la Unitat és present tant abans de la intervenció com després, amb els seguiments periòdics. Abans de ser operats, organitzem sessions grupals que els permeten que es coneguin entre ells, intercanviar dubtes i crear una xarxa molt motivadora. Si al principi aquestes xerrades eren de quatre o cinc persones en un despatx, ara les fem per a moltes més i en un entorn formatiu més adient, amb suport audiovisual.  També després de la intervenció m’ocupo de proporcionar als malalts les dietes que progressivament hauran de seguir (líquida, triturada, de fàcil digestió…) i després, de fer el seguiment periòdic de la pèrdua de pes post operació. En aquests seguiments el més important és fer-los entendre que l’alimentació és allò que han d’aconseguir canviar, fent-los veure i comprendre els erros que s’han comès per arribar a aquest punt i com poden fer els canvis alimentaris necessaris.

Durant aquests dotze anys he après que aquest no és un problema individual sinó de tot l’entorn d’aquestes persones. I que el que cal treballar són aquests entorns familiars, ja que és on desenvolupen aquestes pautes errònies que, a més, es transmeten de pares a fills. Aquest és un dels punts en què ara estem treballant i incidint més, perquè considerem que té un impacte molt positiu. I altra cosa que també he copsat és que l’obesitat és una malaltia a la qual tots estem exposats, a la qual qualsevol pot arribar i que, per tant, no ens hauríem de permetre prejutjar-la. L’obesitat i l’alimentació estan altament vinculades amb les emocions i amb com resolem els nostres problemes emocionals. Crec que hem de treballar cada vegada més aquests aspectes, perquè la vida dels nostres pacients seguirà i, si no saben resoldre’ls correctament, seguiran exposats a prendre aquest camí.

500 Obemars en xifres

  • S’han intervingut 515 pacients.
  • Han aconseguit fer perdre 21.733 kg de pes a un any, 22.093 a dos anys i 19.930 a cinc anys.
  • Han remès 104 casos de diabetis (90%).
  • Han remès 242 casos de dislipèmia (89%).
  • Han remès 126 casos d’hipertensió arterial (68%).
  • Han remès 237 casos d’apnees de la son (92%).
  • S’ha disminuït el risc de patir alguns tipus de càncer.

Metamorfosis: una exposició fotogràfica sobre l’obesitat

El fotògraf Alessandro Vincenzi ha realitzat un interessant treball a partir de l’evolució de la Sandra, una de les pacient de la Unitat de Cirurgia Bariàtrica i metabòlica de l’Hospital del Mar, per a copsar tot el procés: des de la preparació a la intervenció i l’aprimament progressiu. Podeu veure les fotografies a la pàgina de l’autor. http://www.alessandrovincenzi.it/metamorphosis-2/

Deixa un comentari