rnSounds unreal? Deadline is coming nearer? Do not be frightening, university paper writing solutions can help you get about the problem. Just go to Edusson.

com, buy a needed paper and get rid of this issue in a couple of minutes! Our internet site is easy to use. Locate the required section on the homepage and invest in the study paper on the web. rnUniqueness: our writers deliver papers with absolutely reliable articles.

  • Summary Essay Writing
  • Write A Dissertation
  • Introduce Myself Essay Writing
  • Custom Essay Writing Reviews
  • Proposal Essays
  • Essay Paper Help
  • Phd Thesis Viva Presentation

Each single argument and conclusions are justified with responsible resources and info. rnConfidentiality: You can be one hundred% sure that your anonymity is guarded. Be absolutely rutgers essay application question essay argumentative essay on generation sure that we will not disclose aspects of the get and your own data. rnExcellence: Edusson is a foremost paper composing platform with above 1000 tutorial writers usually ready to provide college or university assist.

My Dream Essay Writing For Children

You can glimpse via the essay samples on our website and pick which writer matches the subject matter of your paper best. rn24/seven out there assistance: Edusson staff is ready to supply you support whenever you need it.

Our tailor made professionals guidance customers all all around the earth. rnrnResearch paper can be outlined as the end result and last product of an associated course of action of analysis, vital considering, business, supply analysis, and composition. rnTo the “untrained eye” it may seem to be exploration papers are super straightforward to write. What is actually tough about that? You just Google points and produce them down, proper? Enable me tell you anything, it is really not entirely correct.

Investigation papers aren’t just about Googling things. Because of to widespread misconceptions about composing this style of do the job, I determined to give you some strategies and tricks for creating successful investigation paper. The prospects are substantial you will have to publish this sort of paper quicker or later on and recognizing the basics will make the advanced job less difficult. rnWant to know extra about how to produce a Investigate paper?rnOkay, I’ve already pointed out a temporary definition of study paper and just before we go on to many guidelines you must observe, let’s explore this aspect more thoroughly.

Investigation paper is a final result of numerous processes (described above) and it really is much more beneficial to assume of it as a living issue which grows and alterations as you might be interpreting, discovering, and analyzing sources with regards to certain matter. rnOn the other hand, analysis paper is NOT summary of the topic, reserve, or an ordinary essay.

  • Self Help Essay Writing
  • A Bad Day Essay Writing
  • Top Rated Research Paper Writing Services
  • Thanksgiving Writing Paper
  • Essay Writing For Xat Exam

It is a style which requires fantastic volume of investigating and assessing. The principal intention of investigate paper is NOT to only notify the reader what some others have to say about specified matter, but also to make distinctive unbiased point of view and objective technique. rnIn purchase to write an effective analysis paper you have to know two its two key kinds. They are:rnArgumentative study paper – consists of introduction whereby you introduce the matter along with thesis assertion. The main place of this sort of work is persuasion which is why it commonly requires debatable and controversial topics Analytical investigation paper – ordinarily begins with the writer inquiring a dilemma to which (s)he has to provide an response.

This style of work necessitates much more exploration and evaluation of the subject. rnIt won’t subject irrespective of whether you’re a college student or compose for a living, you presently know the drill – sometimes you get the record of subjects to generate about and in some cases you have to arrive up with your individual.

It is the simple and obvious way to find the best professional for your specific purchase.


  • Telecommunication Engineeringrnthings: deciding on an professional who is educated in your sphere of study, who has the unique expertise tornReasonable Service is to accomplish an excellent harmonyrnIT/Webrn
  • Proficient specialists. Being an expert on our group signifies picking out various preferable spheres tornchance to use specialist help. Break totally free from all your fears and simply leave a ask for: “Do myrnassignment work. There is nothing at all to be concerned of whilst employing a assistance likernwill fill the gaps in your understanding.

    • Essay Writing Service Dubai
    • Writing Your Doctoral Dissertation Invisible Rules For Success
    • Homework Help Services
    • Help Writing An Essay Outline
    • Dissertation Writing And Editing
    • Writing Homework For 1st Grade

    Our customers are presented an special chance to select the pricernThere can be durations in scientific studies when students just won’t be able to physically achieve all their assigned tasksrn

  • paper writing services Aerospace EngineeringrnBy hiring professionals in different spheres of understanding, we promise higher-qualityrnStudents typically take enable of the phrase, “do my assignment,” when they are not in the temper to offer withrn
  • Systems Engineeringrntechnical tutorial assignments from us, customers get a very clear comprehension of how to accomplish tasksrnfully. Familiarize on your own with the exam that you are going to just take and doable queries you willrn
  • Risk Assessmentrnor higher education).

    Dissertation Typing Services Uk

    rnwith your procrastination in buy to be thriving in your research. If you want to get yourrnlate and you require to total your assignment as rapidly as achievable, you can talk to us: “Will you assistance mern

  • Maritime Engineeringrnand gifted authorities. Our gurus normally present fascination in accomplishing assignments on various subjectsrnHow to Comprehensive Your Assignment on Timern
  • Urgent assignment assist in a handful of hours. rnIf you will need Java assignment help, or help with an additional topic, just place an get with your needs and established the deadline. Try to remember that there is no undertaking that will be tricky for our specialists.


  • 24/7 aid. rnThe task called Blackbox info collection is based on BlueJ, a totally free Java IDE, built precisely for newbies.

    BlueJ is seeking to reduce the obstacles to success for rookies, for case in point, highlighting the commencing and the close of the code block. This helps make the course of action of visual scanning of the code for extra braces a lot easier for college students. Another element of the IDE is an chance to scan objects immediately when the software is managing.

    Thus, it helps to understand the ideas of the software, as properly as debugging. rnJava programming language is an item-oriented language very similar to C , but it is facilitated to stay away from well-known programming errors.

    This language has a selection of features that will make it hassle-free for Net programming. Principally, Java language lets builders to make code that runs on various platforms and won’t have to be recompiled. The standard Java assignments of a complex scholar are similar to cross-system environments and software package programs. Blunders You Can Prevent When Programming in JavarnOne of the most tough items about completing assignments for Java is that it is pretty complicated to address them. Even so, only because you are not some Java genius, it does not mean it is not even now possible to get best benefits on any style of Java assignment, because that is what Enterprise is for.

    Our gurus have enough ability and knowledge to manage Java assignments. As a result, we are certain the stage of trouble of your assignment won’t subject our experts are all set to manage it. Why Company delivers the Greatest Java Research Enable?rnWe are just one of the ideal sites on the Online to get assist with your research.

  • rnHighly Chosen Essay Creating Service On the internet rnWe take each and every measure to be certain regular, expert and dependable creating companies.

    Our dedicated producing group of doctorates, engineers, physicians, accountants and supervisors are vital to we do. We only use the ideal personnel and give them the greatest writing, editing, re-creating and proofreading coaching to sharpen their capabilities in writing assignments on several subjects such as health care, finance and accounts, engineering, small business, psychology, social sciences, media, HRM, architecture, great arts, history, geography, literature, health and fitness sciences, archaeology, ancient studies…. just to title a number of. rnCheap Essay Composing is a reputed name throughout the globe for its producing providers to pupils.

    In addition to our custom made term-paper composing companies, we specialize in dissertation, research paper composing products and services and essay composing …. Our affordable crafting providers are just incomparable. rnRemember, moreover our superb, ideal high-quality, plagiarism absolutely free, custom and unique still very affordable paper creating companies, we supply: rnComplimentary Title Page rnComplimentary Bibliography rnUnlimited Revisions rn24x7 dedicated on the internet client assistance rnBig Price for your Revenue rnBest Rates rn$ ten.

    Dissertation Rewriting

    eighty five /website page College rn$ eleven. 85 /website page Under Graduate rn$ 12.

    eighty five /webpage Master’s rn$ 14. 00 /web site PH. D rnHappy shoppers say. rnrnWe will help you save you from a nightmare! rnHave you ever professional absence of thoughts for creating an essay? Have you at any time confronted complications in searching for reputable sources of details? Have you ever whispered: “Any person, be sure essay about irregularities paytowritepaper anger and aggression an essay on emotion averill to, produce my investigate paper!”, owning expended several hours in front of the vacant Word document in unpleasant makes an attempt to build an acceptable research paper? If the respond to is “Sure”, you are a college student who does care about scores and long term career.

    rnWe have designed this tailor made investigation paper composing assistance for students in have to have. Supplying awesome investigation papers for sale, we are preserving hundreds of intelligent pupils from a nightmare. How can you believe in us? Just check what we offer you and you will see that our firm presents the best paper producing expert services.

    rnProfessional paper writers at your provider! rnA dependable composing company starts off from expert writers. You really don’t want to see your paper in the hands of an amateurish writer, do you? You can be assured that our business will protect you from any sort of unprofessional perspective. rnOUR Workforce OF WRITERS rnMasters and Bachelors degrees holders rnWe are in a position to obtain a custom made paper writer who is experienced and skilled in the investigation operate on the topic you require. In other phrases, if you have to have to acquire a exploration paper on the internet and choose the subject on Background, we won’t give your paper to a expert in Biology.

    That would be strange and remarkably unprofessional. That is why our skillful aid operator of the college paper writing services will quickly discover an seasoned academic writer whose specialization is Record. rnAll our writers go via a extremely stringent verification method.

    We operate with pros only! As a result, our army of common shoppers can snooze peacefully being aware of that their cherished exploration jobs are in risk-free keeping. Would you like to be as confident and tranquil as they are? Attempt our services! We will not let you down! rnEasy and risk-free company rnWe have not certain you nonetheless? Enable us display you other attractive perspectives of our long term cooperation! rnyou will be stunned with our wonderful costs rnOUR Rates rnwe will never let your pockets put up with rn”Help save Revenue” Assures

    “Deliver a close friend” system

    we are attentive to the wants of our clientele

    OUR Help

    Call via dwell chat or e-mail

    Speedy reaction to your request

    Polite guidance operator

    we supply more than other folks


    Absolutely free include webpage

    Absolutely free plagiarism report

    Cost-free formatted reference checklist

    Our reliability is confirmed by a lot of.

    Sophie Boub

    És el 31 de desembre de 2017 i el personal de guàrdia a la sala de parts es prepara per celebrar l’entrada del 2018. S’acosta el moment de menjar el raïm. Però hi ha dues dones que s’han posat de part. Entre les professionals fan broma, “portarem el primer nadó de l’any”. Una broma que, com recorda la llevadora Sophie Boub, es va convertir en una realitat poques hores més tard.

    “Aquella nit vam prendre el raïm amb la ràdio, amb l’hora de les Illes Canàries”, explica amb un somriure. A més, el cas va ser especial, ja que els pares del primer nadó, una nena, la Raisa Ioana de 2,790 kg, són refugiats i els regals per ser la primera catalana de l’any van ser una ajuda inesperada. “Ens va fer molta il·lusió”, recorda la Sophie, “ja que vol dir que a algun lloc hi ha justícia”. “El part va ser molt divertit, hi va haver molt ambient, el pare deia, si us plau que sigui el primer nadó de l’any, però la mare no acabava d’empènyer fins al final”. Llavors va tocar avisar al Departament de Salut i els va caure un gerro d’aigua freda. Hi havia un altre nadó que havia nascut amb el canvi d’any. Van ser uns minuts d’incertesa fins que els van confirmar que la Raisa era la primera catalana de l’any. “Va començar una altra festa”.

    La Sophie ho té molt clar. Repetiria una nit com la de fa dotze mesos. “Vam sopar de pressa entre dos parts, però hi va haver un ambient molt relaxat, molt agradable, tot va anar bé, i els pares van compartir la il·lusió del primer naixement de l’any”. Tot i el fet de no estar amb la família, “em vaig alegrar d’haver treballat aquella nit”. La companyonia que van viure i un part sense complicacions van ajudar a fer fluir les hores, “una bona manera de dir adéu a l’any 2017, dir-li, ja t’hem vist prou, i començar el 2018”.

    Les guàrdies en nits de festa són sempre especials. Moltes vegades no es pot ni sopar i els professionals estan allunyats de la família. Però històries com la de la Raisa Iona compensen.

    Javier Villavieja

    En Javier Villavieja és una de les cares que s’amaguen darrere el seguici dels Reis d’Orient que visita l’Hospital del Mar cada any. El 6 de gener, deixa la família i forma part de la comitiva que visita a grans i petits portant regals i, sobretot, un somriure, a les habitacions.

    Ja fa anys que hi participa, “3 o 4, no n’estic segur”, comenta, i no se’n penedeix. Va començar instigat per la seva germana, antiga treballadora de l’Hospital, que li va demanar un cop de mà. “Ja ho havia fet a altres llocs i vaig acceptar, així va començar tot”. La visita de Ses Majestats és una de les tradicions del Nadal a la institució i en Javier ja n’és una peça bàsica. “Es viu bé i és entretingut. A la vegada, té un punt d’emoció quan parles amb la gent, és bonic i emocionant”, explica.

    Els membres del seguici reparteixen joguines i altres regals gràcies a la generositat de la Creu Roja, però també un present de l’Hospital. Sempre hi ha un detall per a tothom. Però el més important és el contacte amb la gent, pacients ingressats o familiars. “Vius moltes situacions, sobretot amb les persones de més edat, que s’emocionen molt, algunes estan soles, altres acompanyades, altres se sorprenen i hi ha moments emocionants, es posen a plorar, t’expliquen els seus problemes…”. També hi ha qui no els vol veure, però al final “amb alguna broma, accepten els regals, tot es pot superar amb alegria i bon humor”.

    El grup que forma part de la visita dels Reis més màgics ja fa anys que es coneix. “Hi ha gent de totes les edats, hi ha molt bon ambient”, explica en Javier Villavieja. I la família? Com viuen que passin un matí així fora de casa? “Ho accepten i et feliciten”. De fet, cada vegada hi ha més gent disposada a participar. “És només un matí, però ens ho passem molt bé i és molt gratificant”. En el seu cas, té clar que aquest any també repetirà.

    Marc Ahufinger

    Els jugadors del CE Júpiter juguen cada Nadal un partit molt especial. No ho fan al seu històric camp de La Verneda, però tampoc ho fan com a visitants. I no els hi cal marcar gols per guanyar, només aconseguir somriures. Tot i que sembla una jugada difícil, cada any se’n surten i triomfen. Perquè així són les seves visites al Servei de Pediatria de l’Hospital del Mar.

    La delegació del Júpiter l’encapçalen els seus tres capitans, amb en Marc Ahufinger, primer capità i central fix a cada partit, al capdavant. També els acompanya la directiva i membres de l’equip femení. En Marc va viure l’experiència per primera vegada l’any passat, i aquest any ho ha recomanat als seus companys. “Una de les coses més boniques com a capità és poder anar a l’hospital a portar joguines als infants que hi estan ingressats, és una les coses més boniques que et poden passar com a capità”, assegura.

    Aquest any han canviat dos dels capitans de l’equip i hi haurà cares noves a la comitiva. L’únic ‘veterà’, en Marc, ha avançat als seus companys que “estaran d’acord que el primer cop que entres a una habitació i hi ha un nen o nena que no s’ho espera, el somriure que fan i el de les famílies és el que més t’impacta”. Per això, assegura que “encara que no fos capità, tornaria”.

    Un dels aspectes que més impacten de la iniciativa és la procedència de les joguines. El club posa en marxa una campanya per recollir-ne entre els aficionats i seguidors. Han de ser joguines noves i, a canvi de portar-ne, es pot entrar de forma gratuïta a veure el partit del cap de setmana. Això demostra que “el Júpiter en l’àmbit social és un club de primera divisió, així com en emergències o la defensa dels drets humans. És un club humil, de Primera Catalana, però hi ha molt pocs clubs catalans d’Espanya que s’impliquin i portin joguines i felicitat als nens i nenes” destaca el capità. El Club Esportiu Júpiter, un històric de primera.

    El Nadal al PSMAR

    Els centres del PSMAR fa dies que llueixen guarnits de Nadal. A l’Hospital del Mar, els visitants poden veure dos arbres, un d’ells, al vestíbul de l’Edifici B, decorat pels pacients del Centre Dr. Emili Mira, que el passat 13 de desembre, hi van vendre manualitats fetes per ells mateixos i van lliurar un conjunt de joguines pensades i realitzades per als pacients del Servei de Pediatria. El 2 de gener arribarà la màgia, amb en Roger Sala, pacient del centre, que mostrarà les seves màgiques habilitats a Pediatria i a la sala d’espera de l’Hospital de Dia d’Oncologia. També hi haurà música, per amenitzar les esperes dels pacients i familiars.

    A l’Hospital de l’Esperança, el 14 de desembre es va fer un bingo i un esmorzar solidari amb els pacients del Servei de Medicina Física i Rehabilitació. Al Centre Fòrum, els pacients han elaborat els guarniments nadalencs del centre. A més, han pogut gaudir del concert de la coral La Flama, el 14 de desembre, i d’un concert de gòspel el dia 19. Els pacients ingressats també han realitzat els guarniments del Centre Dr. Emili Mira, i el passat dia 20 van protagonitzar una obra de teatre.

    Bones festes!














    Aquesta és la visió de Juan Mezo, expert en mecenatge i fundraising, antic director de comunicació d’Intermón Oxfam i professor col·laborador del departament de Marketing i de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, i actualment director de Valores & Marketing. “Clarament, hi ha un canvi a la societat espanyola”, explica, “ha quedat demostrat que si volem que hi hagi canvis, com sempre, fa falta la implicació de la ciutadania”. I això també afecta entitats com les fundacions i altres institucions sense afany de lucre, que han experimentat un gran creixement.

    La crisi econòmica ha sacsejat aquest sector. “Ha fet que les entitats de tipus social hagin experimentat un gran creixement”, explica Mezo. Un altre factor és l’envelliment de la població, que fa que la població estigui més disposada a col·laborar en aspectes de salut i recerca, allà on l’Estat no pot arribar. Malgrat això, a Espanya, les donacions i el mecenatge en aquest àmbit representen només el 15% del total, situant aquestes causes en el tercer lloc. Molt lluny de les xifres d’Itàlia o el Regne Unit, on són les primeres institucions en recaptació, amb un 46 i 26% del total de donants.

    Espai de creixement

    La reforma fiscal aprovada l’any 2014 per potenciar el mecenatge només s’ha quedat lluny del seu objectiu. Les donacions s’han multiplicat (entre els anys 2015 i 2017 les deduccions fiscals per donacions d’interès general van créixer el 37%, segons un estudi de la Fundació Universitat Autònoma de Madrid), però l’Estat encara ocupa el lloc 71 del món si parlem de la suma de donacions i voluntariat i el setè entre els països de la Unió Europea, amb 3.700 milions d’euros en donacions, una xifra que els principals països de la llista dupliquen o multipliquen per quatre.

    Això porta Mezo a demanar una millora de la legislació en aquest camp. “Actualment el mecenatge a l’Estat és molt feixuc, amb massa requisits i complexitat”, però a la vegada, també fa falta “un canvi a la cultura de la societat, cal que la gent cregui en la causa i hi confiï”. Apunta que “cal ser capaços de construir la confiança, un procés molt complex que es pot destruir en només un dia. Cal connectar amb la societat”. En aquest sentit, l’Hospital del Mar i tot allò que representa, se situa molt a prop de la ciutadania. Una proximitat que ha de permetre crear una cultura interna que “faciliti a les famílies i als pacients agraïts vehicular aquest agraïment a través de la Fundació Amics de l’Hospital del Mar”.

    Els Amics de l’Hospital del Mar

    La Fundació, formada per professionals de la institució, extreballadors, pacients i familiars, voluntaris, entitats i persones de la societat civil, treballa per millorar el benestar físic, emocional i social dels pacients i les seves famílies. La seva intenció és crear una xarxa de persones, empreses i entitats implicades i compromeses, que impulsi projectes socials, solidaris, de transformació, d’innovació i de recerca biomèdica al voltant de l’Hospital del Mar.

    En aquests moments impulsa una desena de projectes a quatre àrees de treball, assistencial, recerca, espais, equipaments i tecnologia i voluntariat, i té en cartera engegar-ne de nous amb l’objectiu de continuar transformant la realitat de l’Hospital del Mar. Només durant l’any passat, se’n van beneficiar 1.600 persones i es van captar més de 100.000 euros per als projectes impulsats per la Fundació.

    En Josep Lloveras, president del patronat de la Fundació, recorda l’impuls inicial que va portar una associació, que va néixer “per promoure la implantació de l’Hospital al barri, a la zona que cobreix”, a convertir-se en l’ens actual, que pretén “oferir als seus veïns unes prestacions que facin que se’l sentin com a propi”. Per fer-ho, s’han engegat actuacions culturals i accions als barris de referència per promoure la presència de la ciutadania al centre, en una zona molt rica en nombre d’entitats, “amb les quals tenim interessos comuns”, apunta Lloveras.

    A la vegada, la Fundació treballa per implicar les grans empreses instal·lades a la zona “i aconseguir que comparteixin el nivell d’implicació dels veïns”, així com incrementar la col·laboració amb empreses vinculades a l’activitat de l’Hospital. D’altra banda, fins ara, el mecenatge de les persones més implicades en l’hospital, els usuaris, ha estat vital. El seu agraïment ha permès tirar endavant diversos projectes. Però totes aquestes línies de treball “s’han de mantenir en el temps”, segons el president del patronat de la Fundació. “Cal treballar sobre el terreny de forma permanent”.

    “Els objectius estan molt ben delimitats, la presència al barri i que la gent se senti seu l’Hospital, i l’aportació de donacions per a la compra de material sofisticat d’última generació i el finançament de línies de recerca prioritàries, com ara el càncer”, apunta Lloveras. Tot plegat ha de portar un 2019 que es converteixi en un punt d’inflexió en la història de la Fundació Amics de l’Hospital del Mar.

    Exemples d’èxit

    • 1000 raons contra el càncer de mama

    Entre els últims projectes de col·laboració amb entitats de l’entorn de l’Hospital hi ha la campanya #1000 raons, una iniciativa de l’Associació Front Marítim Barceloneta per impulsar la recerca en càncer de mama  que es desenvolupa a l’Hospital del Mar i al seu institut de recerca. Per fer-ho, aquesta entitat ha posat en marxa un seguit d’accions de micromecenatge, amb tres festes populars i familiars organitzades al Parc de la Barceloneta i altres actuacions als locals que formen part de l’associació. Les primeres accions van aconseguir recaptar gairebé 4.000 euros, que s’han destinat a finançar la possibilitat d’utilitzar la immunoteràpia en el camp del càncer de mama. Sobretot, centrant-se en un dels tipus més agressius i que afecten pacients més joves, el triple-negatiu, per al qual no es disposa de dianes terapèutiques.

    El finançament aconseguit gràcies a la solidaritat impulsada per l’Associació Front Marítim ha de permetre contractar un investigador jove per incorporar-lo al grup de recerca que lidera el Dr. Joan albanell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica i director del Programa de recerca en càncer de l’IMIM. A la vegada, s’ha realitzat una tasca de conscienciació entre els veïns de la Barceloneta sobre aquesta malaltia i la tasca que realitzen els metges i investigadors associats a l’Hospital del Mar.

    • Radioteràpia d’avantguarda

    El trasllat del Servei d’Oncologia Radioteràpica a l’Hospital del Mar des de l’Hospital de l’Esperança, on va estar més de dues dècades, va significar una gran oportunitat per renovar un servei bàsic a l’atenció als pacients. A banda d’estrenar un nou espai al nou edifici, inaugurat el maig de l’any passat, els professionals disposen de noves eines que els permeten oferir tractaments d’avantguarda per guarir diverses patologies oncològiques. Entre ells, un accelerador lineal, adquirit gràcies a una donació de la Fundació Cellex.

    La donació va ser possible gràcies a les gestions personals del cap del Servei d’Oncologia Mèdica, el Dr. Joan Albanell, i a la tasca del cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica, el Dr. Manel Algara. Com recorda, fa només dos anys “preparava la memòria justificativa del projecte, que els patrons de la fundació van valorar positivament”. La inversió, d’1,8 milions d’euros, ha estat “importantíssima, i va fer que el nostre utillatge millorés i va permetre l’Hospital centrar les inversions en altres aspectes, com ara un aparell d’irradiació intraoperatòria, en servei des del passat mes de maig”, explica el Dr. Algara.

    • Córrer per la recerca

    Un altre exemple d’iniciatives externes que col·laboren amb l’activitat de l’Hospital del Mar el trobem a dues curses populars que han recaptat fons per a programes de recerca en marxa a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. Una d’elles és la Cursa contra el Càncer que es va celebrar a Osca el passat 21 d’octubre. Els fons recaptats, 30.000 euros, es destinaran al projecte Estudis de mecanismes de resistència en leucèmia limfoblàstica aguda adulta i pediàtrica, liderat per la Dra. Anna Bigas, coordinadora del Grup de recerca en cèl·lules mar i càncer de l’IMIM.

    L’altra prova esportiva solidària és la Carrera de las Ciudades, celebrada entre els mesos de novembre i de desembre a Madrid, Ourense, Alacant, Oriola i, per primera vegada, Terrassa, amb l’objectiu de recaptar fons per a la recerca en càncer de pàncrees mitjançant la beca Carmen Delgado/Miguel Pérez Mateo. A la seva primera edició, aquesta beca va ser atorgada a un projecte de l’IMIM encapçalat per la Dra. Pilar Navarro, del Grup de recerca en Mecanismes de la tumorigènesi i progressió tumoral.

    Una altra iniciativa esportiva amb finalitat benèfica és la Transmaluta, una marxa-homenatge de 24 km entre Sant Cugat del Vallès i el Parc de Recerca Biomèdia (PRBB), en memòria d’un jove investigador de la UPF, en Guillem Malet. Els fons es destinen al Programa de Recerca en Càncer de l’IMIM.

    • Un Jardí per als més petits

    Els pacients més joves de l’Hospital del Mar ja gaudeixen d’un nou espai pensat, dissenyat i realitzat per a ells. És el Jardí Terapèutic, una iniciativa del Servei de Pediatria que ha pogut posar-se en marxa gràcies a la tasca dels Amics de l’Hospital del Mar i la donació de la Fundació Mil·leni. Un projecte que, com explica la cap del Servei de Pediatria, la Dra. Mari Ángeles López Vilchez, “segueix la línia de les cures centrades en el desenvolupament”. “Vam veure la possibilitat d’ampliar la zona de jocs cap a l’exterior, aprofitant un espai sense ús”, recorda, la qual cosa “ens permetia la possibilitat d’oferir als nostres petits pacients i a les seves famílies una via d’escapament a l’ingrés hospitalari, mitjançant quelcom tan quotidià a la vida dels infants com són els parcs infantils”.

    L’efecte ha estat immediat. Els petits s’han mostrat “entusiasmats”, segons la cap d’Unitat d’Infermeria, Guadalupe Blanes. “Hem pogut veure un efecte positiu en el seu comportament en general i, segurament, en el seu procés de recuperació”. El projecte ha estat una iniciativa de tot el servei, buscant que l’estada dels pacients (més de 1.000 ingressos cada any), sigui el més semblant a l’exterior. Per aquest motiu, el disseny està dotat del mobiliari adequat per psicomotora de forma segura.

    • Un hort terapèutic per als pacients

    La col·laboració entre els Amics de l’Hospital del Mar i l’Obra Social “la Caixa” ha permès crear al Centre Fòrum un nou equipament pensat perquè les persones hospitalitzades a l’àrea de psiquiatria del centre gaudeixin d’una activitat dirigida a la millora de la seva salut mental, un hort terapèutic. La iniciativa, l’Hort d’en Llurba, sorgida d’un expacient, en Josep Antoni Llurba, permet “ampliar l’oferta d’activitats ocupacionals al centre, en un entorn amable i que propicia un canvi també en la relació dels pacients amb el personal”, segons explica una de les professionals implicades en el projecte des del primer moment, la psicòloga Carme Masferrer.

    La iniciativa busca potenciar l’apoderament dels pacients a través d’una intervenció terapèutica realitzada a l’aire lliure, millorar l’autocura personal, integrar l’aprenentatge d’habilitats bàsiques i millorar el seu funcionament físic i cognitiu. A la vegada, es vol que puguin incorporar hàbits de vida saludables, que millorin el seu estat d’ànim i facin més còmode la seva estada hospitalària. L’hort també servirà per implicar pacients i professionals gràcies a fórmules interactives de participació compartida, amb l’objectiu de reduir l’estigma associat a la malaltia mental.

    Un veí amic de l’Hospital del Mar, Julián García

    Julián García és el president del Club Natació Atlètic Barceloneta, veí del barri de la Barceloneta i usuari de l’Hospital del Mar. I, des de fa uns mesos, patró de la Fundació Amics de l’Hospital del Mar. Una vida al barri, impulsant una de les entitats més representatives i potents de la ciutat de Barcelona i que ara busca col·laborar amb el centre sanitari de referència de Ciutat Vella i Sant Martí.

    García recorda el salt qualitatiu que ha fet l’Hospital en els últims anys, amb una acceptació cada vegada més gran entre els seus veïns. “Crec en la sanitat pública i en el moment actual, amb una sanitat pública que rep molts atacs, els ciutadans hem de ser conscients que qualsevol ajuda és important”. Com a patró de la Fundació, ara la seva relació amb el centre és diferent, una situació que l’anima a col·laborar-hi encara més. En aquest sentit, aposta per aprofundir en el mecenatge i perquè l’Hospital “surti de l’hospital”, busqui la col·laboració amb les empreses de l’entorn per mantenir la línia de millorar el servei, sempre sense perjudicar els seus usuaris.

    Des de l’Atlètic Barceloneta es vol aprofundir la relació amb l’Hospital del Mar. “No hi hem anat per ajudar, sinó per aprendre i col·laborar”, explica el seu president. “Com a entitat esportiva, no ens hem de quedar en els nostres 12.500 socis. Ells vénen a fer salut, i creiem que la relació entre el club i l’Hospital és molt important en aquest sentit”. Considera que totes dues entitats s’han de beneficiar d’aquesta col·laboració. Per això, avança que el club ja té en marxa diverses activitats que beneficiaran el centre sanitari a través dels Amics de l’Hospital del Mar. I recorda que “és una col·laboració necessària, no només en l’aspecte econòmic, sinó en la millora del servei per a tots els veïns”

    Entrevista Olga Pané

    - Què significa la col·laboració ciutadana i de la societat civil amb l’Hospital a través del mecenatge?

    Les fórmules de participació, expressió i compromís ciutadà o de la societat civil en una institució com la nostra tenen vies molt variades. Una d’elles és el patrocini d’activitats que permetin millorar l’assistència o el coneixement. Cada vegada és més freqüent que organitzacions de la societat civil o particulars vulguin canalitzar la seva solidaritat, generositat o, senzillament el seu agraïment, a través de donacions o d’aportacions a projectes o inversions que redundin en el benefici de la comunitat. És evident que en aquest context les institucions sanitàries i de recerca són cada vegada més receptores d’aportacions tecnològiques, monetàries o de béns que persegueixen un bé comú. És una pràctica que en el nostre país té ara mateix una extensió limitada, però que en molts països del nostre entorn, o dels Estats Units, té una extensió molt més àmplia.
    A Catalunya tenim una experiència col·lectiva, molt emocionant, que ens afecta, com és La Marató que cada any organitza TV3 i que és un exemple de canalització de la generositat i de la solidaritat d’una societat vers el progrés científic i la millora dels serveis sanitaris.

    - Com viu una entitat com l’Hospital del Mar aquesta allau de solidaritat?
    En primer lloc, no és una allau, però sí que tenim donacions cada vegada més significatives. En els darrers anys hem rebut donacions de filantrops coneguts, com en Pere Mir o Amancio Ortega, de particulars que han fet objecte de les seves disposicions testamentàries els nostres hospitals, i, també, molts conciutadans, professionals, pacients i famílies menys coneguts que han volgut aportar alguna cosa a la millora dels nostres centres. Ens enorgulleix ser distingits per aquesta generositat, perquè sabem que en molts casos, especialment en els de les aportacions més petites i anònimes, hi ha un profund agraïment i reconeixement per la feina que dia a dia es fa en els nostres centres.

    - Creu que hi ha prou facilitats perquè la societat pugui trobar fórmules per col·laborar amb entitats com l’Hospital?

    Crec que hi ha facilitats, però en el nostre país encara no hi ha una cultura del mecenatge o del patrocini tan estesa i reconeguda com en altres bandes. Només cal veure com en alguns casos de donacions a Catalunya i a l’Estat, s’han aixecat veus crítiques que consideren que el mecenatge és un acte caritatiu que no es pot acceptar en el sector públic.
    Crec que entre tots hem de fer més difusió de les possibilitats perquè aquest mecenatge es pugui produir, i perquè no només s’identifiqui com a quelcom a l’abast de grans fortunes, sinó que està a l’abast de molta gent, de molts de nosaltres, que podem contribuir amb recursos o amb temps, com els voluntaris, a què la nostra societat sigui més generosa, solidària i cohesionada.
    La nostra entitat, com altres, estem generant vies per poder canalitzar el mecenatge en complicitat amb la societat civil. I aquí nosaltres hem trobat uns aliats extraordinaris, la Fundació Amics de l’Hospital del Mar, una fundació promoguda per antics pacients i professionals de l’Hospital del Mar que s’està convertint en un dels impulsors d’iniciatives d’èxit en aquesta direcció.

    - Quin ha de ser per a vostè el paper del mecenatge en aquestes institucions?

    El mecenatge no pot substituir l’esforç fiscal d’un Estat i les seves inversions públiques, però les pot complementar. És una pràctica que veiem que creix en els darrers temps, a la que volem estar atents i a la qual cal donar un tracte efectiu i professional. Nosaltres, conscients d’això, hem afavorit canals específics i d’informació per a totes les persones interessades, alhora que hem cercat assessorament d’entitats que coneixen bé aquest àmbit de la filantropia. En aquests casos és essencial que els donants sempre tinguin coneixement i consciència clara del destí de les seves aportacions, i que aquestes donin lloc de manera àgil a realitats tangibles.
    Cada cop està més clar que el sector públic tindrà dificultats perquè únicament amb l’esforç fiscal, es pugui fer front als grandíssims reptes científics i tecnològics dels pròxims anys. Perquè la societat no perdi oportunitats, ens cal convocar a tothom en el repte de no quedar-nos enrere i aquí el mecenatge, el seu estímul i el seu paper social és molt important.
    Igualment, cal remarcar que hem  de ser escrupolosos, perquè quedi molt clar que les aportacions són altruistes i que no reporten un benefici individual ni un tracte de favor a canvi. En aquest sentit, estem tots obligats a retre comptes clars de l’origen i destinació d’aquests fons o equips.

    - Com valora la tasca realitzada per la Fundació Amics de l’Hospital del Mar?

    No podem tenir-hi més que un agraïment enorme. A la Fundació i a les persones que hi estan implicades, perquè els Amics de l’Hospital són, sobretot, això, persones extraordinàries, disposades a donar el millor d’elles mateixes perquè el Parc de Salut Mar pugui fer front amb més solvència a tots els seus reptes. I, creieu-me que no és només una entitat que aporta recursos econòmics. Ens aporta voluntaris, ens aporta solidaritat, ens aporta alegria i ànim i busca constantment totes les complicitats en favor dels nostres pacients. Generen constantment projectes, junt amb els nostres professionals, per millorar granet a granet la nostra atenció als ciutadans. Ells ens recorden constantment com, junts, les nostres institucions i la societat civil podem fer coses extraordinàries…

    Com explica el Dr. Francesc Macià, responsable del Registre i cap de la Unitat de Prevenció i Registre del Càncer del Servei d’Epidemiologia i Avaluació del centre, que té una àrea de referència amb 300.000 habitants, es tracta d’un “instrument enfocat a la millora de la qualitat assistencial als malalts oncològics”, ja que gràcies al Registre, tant els oncòlegs clínics com els múltiples professionals implicats en el diagnòstic i tractament del càncer, tenen accés a “uns indicadors que els informen sobre aspectes clau del procés diagnòstic i terapèutic dels pacients, així com la seva evolució al llarg del temps”.

    Aquest monitoratge és cabdal a l’hora de gestionar i prendre decisions en el si de les unitats funcionals de càncer, permetent la comparació amb altres centres i amb estàndards internacionals”.

    A més, a partir dels indicadors que genera, el Registre analitza aspectes específics que ajuden a orientar les decisions estratègiques tant dels serveis hospitalaris com de tota la institució. Alhora, amb aquesta informació es col·labora amb el Departament de Salut, els registres poblacionals de càncer de Catalunya, agències de salut i altres institucions.

    La història d’èxit del Registre ha estat possible gràcies a la col·laboració dels serveis d’Epidemiologia, Oncologia Mèdica, Anatomia Patològica i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), que han comptat amb la complicitat del departament d’Informàtica. Tot plegat ha permès una ràpida evolució, des de les fitxes que s’omplien a mà, a un sistema automatitzat que permet als professionals assistencials i als investigadors realitzar estudis propis sobre l’efectivitat dels tractaments que apliquen als pacients, amb un flux continu de dades actualitzades.

    Com explica el cap del Servei d’Epidemiologia, el Dr. Xavier Castells, “el registre és una eina molt rellevant per respondre preguntes de recerca orientades a la millora de l’efectivitat de l’atenció del càncer. Les anàlisis de supervivència, els d’intervals de temps entre diagnòstic i tractament o els costos en funció de l’estadi en el moment del diagnòstic, han permès orientar millor l’atenció integral de diferents tumors. En aquest sentit, és important ressaltar la col·laboració amb el Grup de recerca en Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l’IMIM, que dirigeix el Dr. Miquel Porta”.

    Important a la pràctica clínica i la recerca

    En relació amb la pràctica clínica, el Registre ha estat una eina útil a l’hora d’engegar nous abordatges del seguiment dels pacients. Així ho destaca el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica. “El monitoratge dels pacients que es fa amb el Registre de Tumors de l’Hospital del Mar permet millorar contínuament els processos assistencials”. I, a la vegada, “també documentar els beneficis vers els pacients de les estratègies que anem incorporant a la pràctica clínica. Per exemple, hem viscut un augment de supervivència de les dones amb càncer de mama a partir de la implementació de la unitat multidisciplinària de càncer de mama, on s’incorpora la figura de la infermera gestora de casos i el monitoratge de resultats amb el Registre”.

    El Dr. Miquel Porta, coordinador del Grup de recerca en Epidemiologia clínica i molecular del càncer de l’IMIM, apunta que “sense el Registre, no veuríem, i, per tant, no podríem apreciar, les grans millores que entre tots hem aconseguit en el diagnòstic (estadis més localitzats, menys disseminats) i la supervivència (grans augments en diversos càncers)”. Com destaca, “les millores, els beneficis individuals i socials, no els pots veure si no tens un sistema d’informació com aquest. Registrar i quantificar aquests guanys és essencial per apreciar-los en els dos sentits, veure’ls i valorar tot allò tan gran que tenen de positiu”.

    De 3.000 casos en 10 anys a gairebé 2.000 casos l’any

    El 40 aniversari del Registre de Tumors de l’Hospital del Mar es commemora aquest 19 d’octubre amb una jornada de treball a la qual es repassarà el seu passat, present i futur, així com el seu paper a les estratègies de control del càncer a Catalunya, l’Estat i a l’àmbit internacional. En el cas de l’Hospital del Mar, les primeres fitxes del Registre de Tumors hi van entrar l’any 1978. La primera dècada de funcionament (1978-1986) en van ser menys de 3.000. L’any 2016 ja en sumaven 46.656, amb gairebé 20.000 registrats en el període 2007-2016, i en aquests moments ja en són 51.337.

    Un dels impulsors del projecte, el Dr. Josep Planas, que ara és el responsable de la secció de Cures Pal·liatives del Centre Fòrum-PSMAR, recorda que tot era “artesanal, es feia tot a mà”. Els casos es registraven en fitxes de paper, tot i que ben aviat es va adquirir un primer ordinador. Malgrat tot, la iniciativa va tirar endavant perquè “hi vam creure”, recorda el Dr. Planas. Entre l’equip incial impulsor del Registre de Tumors hi havia Montserrat Casamitjana i Núria Malats.

    Representants equip impulsor del Registre de Tumors. D’esquerra a dreta: Montserrat Casamitjana, Miquel Porta, Francesc Macià, Núria Malats i Josep Planas

    El Registre ha viscut dos moments crucials. El primer, entre els anys 1986 i 1987, quan el Servei d’Anatomia Patològica va començar a codificar els informes seguint els criteris establerts pel Col·legi Americà de Patòlegs. El segon, el 1992, quan el departament d’informàtica va crear una aplicació informàtica molt potent que l’integrava amb la xarxa de l’Hospital per automatitzar l’obtenció i enregistrament de les dades dels pacients.

    En aquests anys, el nombre de casos de neoplàsies registrats a l’Hospital del Mar ha passat d’uns 300 cada any a 2.000 anuals. Al llarg de les dècades, s’ha pogut comprovar com s’ha incrementat el nombre de pacients de més de 75 anys, mentre s’han reduït els que arriben a l’hospital via urgències, que han passat de ser el 45% a ser el 23%. Per sexe, en homes, el 55% del total, fins al 2006 el tipus de tumor més comú era el del pulmó. En els últims anys, però, el de còlon i recte, que fins fa 12 anys era el segon més habitual, ha passat a ser el més diagnosticat. En dones, no hi ha hagut canvis i continuen sent el de mama i el colorectal.

    En relació amb la supervivència, el Dr. Planas recorda que “estem incrementant la supervivència en mesos o anys, quan abans eren setmanes”. Un fet que es nota a les estadístiques del Registre de Tumors.

    La supervivència al cap de 10 anys en homes és del 33% i en dones, del 56%. Sobretot destaca la millora de la supervivència en càncer de mama en dones, que ara arriba al 75% dels casos. En general, la tendència ha estat, segons el Dr. Planas, “d’una mica més de curació, més diagnòstic precoç, i un increment de la supervivència en malaltia avançada”.

    Un dels projectes que va deixar l’any 1992 a l’Hospital va ser Art i Sanitat. Una iniciativa del llavors gerent de l’IMAS, Josep Marull, qui va encarregar al dissenyador i artista Pete Sans, que signifiqués artísticament un centre que estava vivint una profunda transformació arquitectònica i cultural. Sans va decidir fer-ho amb la col·laboració de 16 artistes, que van decorar diferents espais amb les seves pintures i escultures.

    Taula marina. Regina Saura

    Avui, encara podem gaudir de les obres de Manel Anoro, Pepe Cortés, Joan Descarga, Miquel Doblas i Pep Duran, així com les d’Isabel Esteva, Albert Gonzalo, José Luis Pascual, Miquel Planas i Agustí Puig. També hi van participar Jaume Ribas, Benet Rossell, Regina Saura, Josep Uclés, Lluís Vilà i el mateix Pete Sans. El projecte va anar acompanyat d’un Llibre-Objecte d’edició limitada acompanyat d’un text del desaparegut Manuel Vázquez Montalbán que clicant aquí podreu llegir.

    Les obres:


    Pete Sans, “com més bellesa envolti la gent, millor”

    Entrevista al coordinador del projecte Art i Sanitat, 26 anys després.

    - Com li va arribar l’encàrrec de liderar el projecte?

    Nosaltres (ell i la seva dona, Regina Saura, també artista i participant en el projecte) érem molt amics del que llavors era el president de l’IMAS, el Pitu (Josep) Marull. En una conversa en un sopar a casa d’ell vam estar parlant de posar art en el nou hospital que s’estava refent per les olimpíades, i així va sorgir la idea d’encarregar-nos el projecte, dirigir tot el tema artístic del nou Hospital.

    - Què va pensar en aquell moment?

    Vàrem estar parlant amb la Regina de com abordar el tema, fins que vàrem definir el projecte. Era una idea força interessant.

     - Com era el panorama artístic de Barcelona i de l’Hospital del Mar en aquell moment?

    El panorama artístic en aquell moment a Barcelona, crec que era més ric i més mogut que l’actual.

    - Com es van seleccionar els artistes i les obres?

    Vàrem seleccionar 12 artistes que ens agradaven, la majoria eren amics, però no tots. Persones que representaven l’avantguarda de la Barcelona del futur, treballant tots ells per a un projecte concret i per a una determinada situació.

    Avui i ara. Josep Uclés

    - I els llocs on es van instal·lar?

    La idea principal va ser situar l’obra en els llocs públics. No ens interessava incloure una petita obra a cada habitació. De manera que vàrem utilitzar 4 espais grans a la sortida dels ascensors a cada planta, tots de la mateixa mida (crec que d’uns 2 x 2 m) per col·locar-hi una pintura i 2 murals grans, un a la recepció de la planta baixa i un a la recepció de Consultes Externes.

     - Com va viure personalment el projecte? I com creu que el va viure l’Hospital?

    El projecte va ser interessant, vàrem contactar amb tots els artistes, i quasi tots ens van dir que ho farien. Com pot comprendre, en ser una institució publica només ens varen pagar els materials, això vol dir que la gent estava interessada en col·laborar encara que fos sense cobrar.

    Espina del Mar

     - Vostè va crear una de les obres (Espina de Mar). Què hi volia expressar?

    Jo sóc dissenyador d’objectes, però de tant en tant faig escultura. L’obra que vaig fer està a mig camí de l’escultura i el disseny industrial.

    Representa una espina de peix, que està molt lligat amb el nom de l’Hospital i la seva situació, al costat del mar.

     - Creu que els Jocs Olímpics van servir per canviar coses en l’aspecte artístic?

    Si quan parlem de l’aspecte artístic ens referim a l’art pur, crec que no. Però si va servir perquè es veiés amb més força el potencial artístic, sobretot en el camp de l’arquitectura, de la ciutat de Barcelona.

     - Com creu que pot influir la presència d’obres d’art en un centre sanitari?

    Segur que si, encara que no ho sembli, la gent quan veu, a vegades sense mirar, una obra d’art, li queda dintre. Com més bellesa envolti a la gent millor. L’art és imprescindible. Encara que no ho sembli les imatges queden dintre del cervell per sempre.

    Art usuari

    La relació del Parc de Salut Mar amb l’art no es limita a l’època olímpica. Ha tingut continuïtat després dels Jocs, a través de diverses iniciatives, destacant Art Usuari, una iniciativa que ofereix espais físics dels centres hospitalaris del PSMAR per a exposicions o altres activitats culturals.

    Així es vol aconseguir apropar aquestes expressions artístiques a les persones ingressades i als seus familiars, creant un entorn agradable i harmònic que procuri el seu benestar i compensi l’estrès associat al món hospitalari. Això sí, els autors han de tenir una relació particular amb la institució, sigui com a usuaris, familiars o professionals.

    La primera exposició es va fer a l’Hospital de l’Esperança. La iniciativa va arribar a l’Hospital del Mar coincidint amb l’època de l’Hospital Olímpic, amb una mostra d’escultura d’alumnes de cinquè curs de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

    Artistes a l’Hospital


    Delphine Bournique és pintora i veïna de Ciutat Vella. Fa dos anys va exposar la seva obra a l’Hospital, on han nascut els seus fills i del qual ha estat pacient. “Tinc una especial estimació a aquest lloc, sempre m’havien cridat l’atenció les exposicions del passadís central i un dia vaig preguntar com hi podia exposar la meva obra”, explica. L’experiència va ser “genial”, assegura, amb “els comentaris dels pacients que passegen pel passadís, un lloc pel qual passen professionals sanitaris, malalts i tota classe de públic”.


    Comenta que, en general, va rebre bones crítiques cap a la seva obra. “Hi havien persones obligades a caminar pel passadís cada dia per recuperar-se de les seves malalties, que estaven molt agraïdes per poder-hi veure obres d’art”.

    Per això destaca que és important que vagin canviant, que “no siguin sempre les mateixes”. Això fa que l’Art Usuari sigui “un projecte tan bo per als artistes com per als visitants”.


    Jordi Trullà feia temps que valorava la possibilitat d’exposar les seves fotografies a l’Hospital. Finalment, “tot i l’alt nivell d’algunes de les exposicions que havia vist”, es va decidir a provar-ho fa 8 anys. El fet que “el públic serien els meus propis col·legues i amics de la feina” el va acabar de decidir.


    “Des que tinc ús de raó m’ha interessat molt la fotografia, els viatges i les diferents cultures i maneres de fer de les persones”, assegura en Jordi, que treballa al departament de Control de Gestió del PSMAR. La seva obra té com a punt central “les persones d’arreu del món i les seves diferents formes d’entendre la vida”. Es tracta de retrats de les seves rutines diàries, lluny dels paisatges recomanats per les guies de viatge. Ell mateix es defineix com un antropòleg frustrat.

    Aquesta no era la seva primera exposició, però era especial. Explica que el projecte Art Usuari és “una iniciativa extraordinària que t’ajuda a mostrar als altres les teves pròpies aficions, independentment del valor artístic de la teva obra”.

    Una oportunitat “molt engrescadora” que “com qualsevol projecte que obri de bat a bat  les portes i finestres dels centres sanitaris és no només positiu, sinó necessari”.


    Josep Dengrà treballa al Servei d’Admissions de l’Hospital de l’Esperança. Sempre havia considerat “divertit veure la sala d’espera de consultes externes on els pacients esperant visita miraven obres d’art penjades a les parets”. Això els va impulsar a participar el projecte Art Usuari. I ja ho ha fet en tres ocasions, a les quals s’ha pogut veure la seva obra, en paper, amb acrílics i tinta. Una primera vegada en una exposició col·lectiva i després de forma individual (el 2006 amb Atzavara i el 2016 amb Cossiols).

    Acrílic i tinta sobre paper

    Assegura que “és bo que els hospitals impulsin iniciatives que no siguin estrictament assistencials”, ja que això permet “rebaixar tensions i crear una energia diferent lluny de l’angoixa i del patiment”.

    Tot plegat, “beneficia tant als usuaris com als treballadors”, i situa a tots dos col·lectius “com a espectadors, i participen d’un esdeveniment que els dona una visió diferent del típic hospital asèptic i d’olor a medicina”.

    Loles Andolz considera que “compartir art és sempre una experiència molt enriquidora”. Això va portar supervisora d’infermeria a l’Hospital del Mar i pintora a exposar la seva obra el mes de maig de l’any 2007 dins el projecte Art Usuari.

    “Em feia il·lusió poder compartir la meva obra amb els meus companys de l’Hospital”, explica. Precisament, creu que “més que els usuaris, qui agraeix més les exposicions és el personal hospitalari, que cada dia passa pel passadís”.

    La seva obra, que qualifica de “realista”, reprodueix a les teles portes, finestres i testos amb flors. Però per la Loles Andolz hi ha una cosa a millorar al projecte, la il·luminació dels quadres. “Estaria molt bé canviar la il·luminació actual”, apunta, i “posar uns focus que ajudessin a ressaltar les obres exposades”.

    Dr. Joaquim Bellmunt, Director de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques

     Quina importància té per a una institució de recerca comptar amb la possibilitat de treballar directament amb un hospital? 

    Comptar amb la possibilitat de treballar directament amb l’hospital és un privilegi del qual poques institucions de recerca poden gaudir. Permet dur a terme una       recerca de caràcter translacional, que impacta de forma definitiva en un benefici directe per al malalt i la societat. Des del punt de vista epidemiològic, és possible dur a   terme estudis que redirigeixin la planificació sanitària en l’àmbit de la salut la comunitat.

    Com es planifica la recerca tenint en compte aquest fet?

    És obvi que les línies prioritàries de recerca, quan es compta amb  la possibilitat de treballar directament amb l’hospital, es redirigeixen cap al benefici directe en l’atenció sanitària. La presència de recerca bàsica concomitant a la recerca traslacional, permet l’obtenció de dades innovadores  en l’àrea de la fisiopatologia bàsica de les malalties.

     Quines són les principals línies de recerca que vol potenciar l’IMIM?

    Cada un dels cinc programes existents dins l’IMIM (Càncer, Informàtica Biomèdica, Epidemiologia i Salut Pública, Neurociències i Processos Inflamatoris i Cardiovascular) han efectuat una descripció minuciosa de les seves línies prioritàries i es troben descrites amb detall a la nostra intranet.

    Podríem resumir i sintetitzar dient que cada programa té un enfocament translacional i genòmic en totes els seus vessants. Àrees com la immunoteràpia, l’ús de noves dianes terapèutiques i els seus mecanismes de resistència, l’anàlisi de “Big data” de caràcter clínic i de predicció de toxicitat de fàrmacs, l’epidemiologia genòmica cardiovascular, la recerca de nous tractaments en els trastorns cognitius congènits (trisomia 21) o degeneratius (Alzheimer) o els estudis sobre el microbioma o la immunitat de cèl·lules NK, destaquen entre moltes altres.

    Fa poques setmanes s’ha celebrat el Retreat de l’IMIM. A quin punt es troben les línies de recerca actuals?

    Durant el Retreat, fou evident l’excel·lent nivell acadèmic de totes les àrees de recerca dins els diferents programes. Cal destacar que un dels aspectes més importants del Retreat ha estat la gènesi de noves idees i projectes d’investigació, fruit de la interacció entre els diferents grups de recerca.

    Quin és el principal repte de futur de l’IMIM? 

    El principal repte de futur és transformar l’institut de recerca en una institució en la qual els investigadors clínics de l’hospital tinguin una major dedicació a l’Institut, i que, a través de l’obtenció de recursos, s’obtingui un alliberament de les tasques assistencial per poder invertir aquest temps en recerca.

    Com participen els professionals de l’Hospital a la recerca de l’IMIM?

    Ho fan a través de la participació en projectes conjunts de recerca bàsica i l’increment progressiu d’estudis clínics i translacionals, conseqüència de l’alt nivell de coneixement i tecnologia existent a l’IMIM.

    Dr. Julio Pascual. Director de l’Àrea Assistencial i Mèdica del PSMAR 

    Com valora la proximitat del centre de recerca de l’Hospital del Mar?

    En l’actualitat, l’estratègia global de recerca en biomedicina se centra en el més important, que és l’ésser humà malalt. La investigació bàsica, o experimental, té sentit si es té com a objectiu la seva translació a solucions que poden millorar la vida de les persones, tant en duració com en qualitat. Per això és tan important la simbiosi i la relació íntima entre l’Hospital del Mar i el seu institut de recerca, ja que per aquest motiu l’acrònim IMIM vol dir Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. La proximitat física, intel·lectual i estratègica ha de ser un principi rector de primera magnitud per al seu desenvolupament.

    Bona part dels investigadors de l’IMIM també són professionals de l’Hospital. Quina importància té aquest fet per a la recerca?

    Com comentava, en l’àmbit més alt de l’assistència sanitària, que és on es troba el nostre Hospital, és essencial la recerca i la innovació, per donar resposta als reptes més ambiciosos en la cura del pacient. I, per tant, no hi pot haver investigadores que visquin d’esquena a la realitat clínica i assistencial, i tampoc clínics i facultatius que visquin com si la recerca clínica i translacional no anessin amb ells o fos només missió d’uns pocs, allunyats de l’Hospital. El fet que es comparteixi treball, horari, filiació, objectius i reptes assistencials i de recerca és essencial per als que treballem a totes dues entitats, que en realitat han de ser una sola.

    Com es viu en el dia a dia de l’Hospital la recerca que es fa a l’IMIM?

    Amb freqüència molts professionals que treballen a l’Hospital no valoren o ni tan sols coneixen les línies de recerca que es porten a terme per professionals de l’IMIM, ni els seus assoliments o resultats, ni les seves estratègies. Això és una greu limitació que hem d’anar superant. És necessari compartir comunicació, compartir intranet, fusionar activitats, integrar objectius, que, sense cap mena de dubte, són complementaris.

    Recerca i assistència clínica poden anar de la mà?

    No és que puguin anar de la mà, és que és essencial que vagin juntes. Avui, les agències avaluadores, l’administració pública, i, fins i tot, els finançadors privats, entenen malament la recerca que es fa d’esquena a la realitat clínica i assistencial. El més important és la transcendència de les troballes, descobriments o desenvolupaments de cara a millorar les perspectives de la població. Ens equivocarem si no entenem això. Fa 10 anys hi havia més distància: actualment els projectes d’èxit són aquells que es plantegen objectius traslladables a la salut real, als resultats en salut.

    “Un repte estimulant”, Dr. Joan Albanell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica i director del Programa de Recerca en Càncer de l’IMIM

     Com es viu fer recerca i a la vegada la pràctica clínica?

    És un repte estimulant que precisa un treball en equip per dur-se a terme de manera capdavantera. És també un objectiu institucional essencial que dona sentit al  nostre entorn privilegiat i és per tant part de les directrius estratègiques del PSMAR.

    Alhora, no és fàcil compaginar la recerca i la pràctica clínica. Requereix una formació i dedicació especial dels metges-investigadors i un compromís col·lectiu dels integrants dels serveis clínics. En el nostre servei tots compartim objectius assistencials, docents i de recerca. En el dia a dia, tots fem de tot (assistència, docència i recerca), el que varia és la proporció que dediquem a les diferents tasques, de tal manera que cada un de nosaltres aporti el millor de si mateix o allò que més cal.

    Fins a quin punt és més fàcil fer recerca tenint aquest coneixement del dia a dia dels pacients?

    Viure el dia a dia amb els pacients ens permet identificar les preguntes essencials a les quals hem de respondre a través de la recerca. Saber que estem fent recerca, sigui clínica, translacional o assajos clínics, ens permet alhora viure amb més optimisme la nostra feina, mirant d’aportat el nostre gra de sorra a millorar la vida dels pacients.

    La recerca pensa prou en els pacients?

    Els pacients són l’única raó de ser de la recerca. En el Programa de recerca en càncer, tots els grups estem desenvolupant una recerca que a curt o mitjà termini té un potencial impacte en els pacients. Sovint hi ha col·laboracions entre metges-investigadors i investigadors bàsics que ens permeten anar més enllà que si treballem per separat.

    Quines són les apostes de futur de la recerca que lidera a l’IMIM?

    Les principals apostes són la immunoteràpia, la identificació de mecanismes de resistència a la teràpia molecular, el desenvolupament de noves teràpies incloent assajos clínics capdavanters, la recerca de biomarcadors de recurrència postcirurgia i de diagnòstic precoç, la caracterització de l’ecologia tumoral, i el desenvolupament de la seqüenciació NGS en teixit i en biòpsia líquida. Treballem també en salut de llargs supervivents i estem començant a desenvolupar línies d’oncogeriatria i de cardio-oncologia, en col·laboració amb altres serveis i grups.

    A nivell més estratègic apostem per la captació i retenció de talent tant pel que fa a metges-investigadors com d’investigadors bàsics. La majoria dels investigadors més destacats del programa, naturalment, tenen ofertes per anar a altres centres, i els millors investigadors que volem incorporar també. Això requereix, més enllà de l’entorn únic en què treballem, que busquem fórmules que facin de nosaltres la seva millor opció.

    El model de recerca que representa la suma de l’IMIM i l’Hospital del Mar és el futur?

    Es tracta que l’IMIM i l’Hospital del Mar no siguin una suma, que implica separació, sinó dues cares de la mateixa moneda. En termes pràctics, el model de futur és captar, potenciar i augmentar la visibilitat dels metges investigadors i treballar de manera sinèrgica amb investigadors bàsics capdavanters, desenvolupant una recerca plenament integrada i enfocada a resoldre els problemes dels pacients.


    La veu dels investigadors

    Judith Marín és investigadora del Programa de recerca Processos Inflamatoris i Cardiovasculars de l’IMIM. La línia de recerca que encapçala, es basa en l’estudi de la disfunció muscular respiratòria i perifèrica que pateixen els pacients crítics amb necessitat de ventilació mecànica durant i després de la seva estada a l’UCI. Per la Dra. Marín, el fet de treballar mà a mà a l’Hospital “és un privilegi”. “Permet acompanyar els nostres malalts en la seva millora a partir d’una de les mesures que els oferim derivades de la nostra recerca”, apunta.

      “Treballar en un Parc de Salut que engloba diversos centres assistencials i de recerca i dues universitats és el desig i l’objectiu de qualsevol metge assistencial amb vocació investigadora”, assegura. A més, “les possibilitats de creixement que s’auguren pels pròxims anys fan que l’Hospital del Mar sigui avui en dia un lloc privilegiat on treballar i créixer personalment i professionalment”. Això sí, la Dra. Marín reclama que   es faciliti que els metges es puguin implicar a la recerca per “millorar els circuits i que, finalment, la tasca de tots nosaltres tingui efectes concrets  sobre la població”.


    Apostant pel talent jove

    Des de l’any 1993, l’IMIM potencia la vocació investigadora dels joves residents de l’Hospital del Mar amb l’Ajut de Recerca Jordi Gras. Una iniciativa que busca que, en acabar el seu període de formació, s’incorporin a projectes de recerca vigents i dirigits per investigadors i investigadores de l’IMIM. L’última convocatòria, que es va resoldre el passat mes de juny, va apostar per tres joves talents formats en Neurologia, la Dra. Carla Avellaneda, Psiquiatria, el Dr. Marc Grifell, i Medicina Intensiva, la Dra. Rosana Muñoz.

    Precisament, la Dra. Muñoz destaca que es tracta “d’una gran oportunitat perquè metges i metgesses joves puguin iniciar-se en el món de la recerca, permetent, a la vegada mantenir el vincle amb l’assistència clínica”. Un fet que afavoreix, assegura, “el creixement com a professional en tots dos camps. Els avenços clínics i tecnològics dins la medicina intensiva (el seu camp) en els últims anys, fan que la relació entre assistència i recerca sigui necessària”.



    Una valoració que comparteix la Dra. Avellaneda, per qui “l’Ajut de Recerca Jordi Gras significa poder iniciar una etapa il·lusionant a casa”.



    Les infermeres assistencials també fan recerca

    Les infermeres són els professionals directament implicats en la cura del pacient que més temps passen amb ell. Per tant, tenen un coneixement profund del dia a dia assistencial i poden detectar aquells aspectes que poden tenir un impacte directe en el pacient i el seu entorn. És per això que la recerca que fan està totalment lligada i vinculada a l’assistència. A més, actualment les infermeres tenen formació en aquest camp, implícita en la seva formació de Grau, i cada cop són més les que tenen formació postgraduada.

    La Direcció Infermera del PSMAR, conscient del potencial del col·lectiu infermer en aquest camp, ha fet una aposta institucional en dos fronts. D’una banda la creació del Grup de Suport a la Recerca Infermera, dins el Servei de Qualitat, Metodologia i Recerca en Infermeria, del qual formen part la Dra. Sílvia Esteban i Laia Lacueva, totes dues infermeres. En ell es fa un registre de la producció científica dels professionals infermers del PSMAR, i els professionals s’hi poden adreçar per rebre assessorament metodològic. Aquesta iniciativa ha estat molt ben valorada pels professionals, tal com ho recullen els comentaris recollits en l’enquesta de satisfacció: “El grup de suport a la recerca d’infermeria és totalment necessari (…) compleix una tasca imprescindible que garanteix l’evolució de la professió i de la cura de les persones a les quals atenen”.

    D’altra banda, s’ha incorporat al Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM, el Grup de Recerca en Cures Infermeres. Pretén reclutar i vehicular projectes liderats per infermeres del PSMAR. Actualment està format per 8 infermeres assistencials del PSMAR i un de l’Escola Superior d’Infermeria Mar, tot i que està obert a totes i tots els professionals d’infermeria que tinguin un projecte competitiu. En aquests moments, s’estan duent a terme projectes relacionats amb l’impacte de les cures infermeres sobre pacients i cuidadors i sobre el sistema de salut.

    Esteban i Lacueva confien que aquestes iniciatives tinguin un impacte positiu. “Esperem que aquestes iniciatives siguin una bona empenta per a les infermeres assistencials del PSMAR que volen fer recerca, i que ajudin a superar les grans barreres que tenen com la jornada 100% assistencial i la dificultat d’integrar-se com investigadores en equips consolidats”.

    Més de 2.000 alumnes

    Les aules del PSMAR acullen cada dia més de 2.000 estudiants. El Director de Docència de la institució, el Dr. Ramon Pujol, apunta que “el PSMAR gestiona una oferta docent integral i d’alta qualitat, que inclou tots els nivells i àmbits de Ciències de la Salut, des de la formació professional sanitària fins a graus universitaris en el camp de la salut (infermeria, fisioteràpia i medicina), i a la formació sanitària d’especialitats tècniques”.

    Com explica, “és un model únic que integra al voltant de l’Hospital del Mar tot un ventall d’estructures docents, un entorn que facilita una docència integrada dins les Ciències de la Salut i dona lloc a una interacció i col·laboració fluida entre les diferents estructures i al disseny potencial de polítiques docents conjuntes i coordinades”.

    En aquest sentit, l’anàlisi dels indicadors dels diferents centres, l’Institut Bonanova de Formació Professional Sanitària, l’Escola Superior d’Infermeria del Mar o el grau conjunt de Medicina entre la UAB i la UPF, posa en evidència una “oferta d’excel·lència amb la formació d’excel·lents professionals perfectament adaptats i competitius per assumir els reptes de la incorporació al mercat laboral”. El futur passa, segons el Dr. Pujol, per potenciar la col·laboració i les sinergies entre els centres, per aprofitar encara més les potencialitats d’aquest singular clúster. Per fer-ho, cal “elaborar un pla estratègic docent amb l’objectiu de facilitar la integració efectiva entre els diferents dispositius docents i assistencials dins l’àmbit de l’Hospital del Mar”.

    Però un altre dels grans reptes és l’adaptació a un món en canvi continu i accelerat, on l’accés a la informació és immediat i il·limitat. “Caldrà incorporar de forma més generalitzada les diferents tècniques d’innovació docent i aprenentatge, garantir una atenció individualitzada a l’alumne”, amb una docència “molt més participativa per part seva, adaptada a la revolució de la informació que estem vivint”. Formar els nous professionals per afrontar els reptes de l’ara i del futur.

    Dues universitats sumant esforços

    El Campus Universitari Mar acull a les seves aules 240 estudiants de medicina, uns estudis que no pertanyen a una universitat. Pertanyen a dues. Cursen el grau conjunt entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, on es formen com a metges i metgesses, capacitats per exercir amb excel·lència la seva professió, amb especialitzacions en medicina, cirurgia, medicina comunitària, recerca biomèdica, neurociències i gestió sanitària.

    Uns estudiants vocacionals, amb dedicació, autodisciplina i capacitat d’anàlisi. Joves ben formats com posa en relleu el fet que l’any passat, la nota de tall a les proves d’accés a la universitat per accedir a aquests estudis va ser la més alta de Catalunya. A més, a les proves MIR, i segons els índexs publicats pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, aquest grau va ser el segon de tot l’Estat.

    Iago Arribas, alumne de cinquè, és un d’ells. Té 22 anys i quan van començar els estudis de Medicina tenia clar que “em volia dedicar a la recerca, ja que la part assistencial no em cridava l’atenció, però he anat canviat”.

    Assegura que “tots dos aspectes són molt necessaris, sigui per donar un servei directe a la societat com per aportar el nostre petit gra de sorra de cara al futur”. Malgrat això, encara no té decidit per quina especialitat optarà quan acabi els estudis.

    L’experiència de formar-se en aquest grau ofert per dues universitats “és inigualable”, segons explica Iago. “Ens permet gaudir del que ofereixen les dues, per un costat, una llarga experiència docent i clínica i, per l’altre, la innovació i el fet de treballar amb la mirada posada en el futur”. A més, destaca la gran qualitat del professorat i la proximitat de l’IMIM, que “ens permet un contacte molt més directe amb el món investigador”. Uns avantatges que superen els possibles problemes de dependre de dues institucions, i que fan que “el model UAB/UPF és únic i representa uns avantatges dels quals poden presumir pocs graus universitaris”. Per aquest estudiant de cinquè de Medicina, el futur de la professió mèdica canviarà seguint els progressos de la tecnologia. “Ens haurem d’adaptar a les tecnologies que, possiblement, faran part de la nostra feina, tot i que hi ha una part humana que és insubstituïble”, prediu, mentre apunta que el metge només assistencial acabarà desapareixent per donar pas a un professional “part clínic i part investigador”.

    Formació professional de prestigi

    Més de 1.500 alumnes assisteixen a les classes de l’Institut Bonanova de Formació Professional Sanitària. Una institució especialitzada en formació sanitària i sociosanitària, que ofereix des de 1979 cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, formació continuada a través de la Fundació Bonanova i acreditació de l’experiència laboral.

    La missió de l’Institut Bonanova es defineix com “formem persones, promocionem professionals”. Forma professionals del sector de la salut, biomèdic i d’atenció sociosanitària, amb un fort component pràctic en institucions i empreses d’aquests sectors, incorporats en l’entorn laboral real.

    “Veure com els alumnes creixen i em sorprenen cada dia”

    Tres anys després d’incorporar-se a l’Institut Bonanova com a professor, David Flamarich, infermer especialista en salut mental de 40 anys, reconeix que cada curs “suposa iniciar nous reptes, tant personals com professionals, i això sempre és motivador”. Els seus alumnes, ell és tutor i professor del Cicle de Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, tenen entre 15 i 17 anys quan trepitgen per primera vegada la seva aula. “Hi ha molts que encara no saben cap a quina direcció orientar els seus estudis. Una de les nostres tasques com a tutors és ajudar-los a orientar-se acadèmicament i a potenciar les seves capacitats tant personals com professionals”. Ajudar-los a superar l’angoixa que implica prendre decisions que afectaran el seu futur.

    En David reconeix que “sempre m’ha interessat la part docent de la meva professió”. “Em quedo amb veure com els meus alumnes creixen i em sorprenen cada dia, m’encanta formar part d’aquesta etapa tant acadèmica com personal i veure com acaben el cicle” canviats, “més madurs i disposats a afrontar nous reptes”.

    I trenca una llança a favor de la formació professional. La societat encara pot considerar que “són estudiants que no tenen les capacitats per estudiar una carrera universitària, però no és així”. Permet preparar-se per a una professió, però també per seguir estudiant. L’objectiu final és generar professionals competents i plenament capaços d’exercir feines que requereixen una alta capacitació tècnica.

    Entre els alumnes que aquest curs han acabat la seva formació hi ha la Marta Anglada. Menorquina, de 21 anys, ja ha tornat a la seva illa natal per treballar com a tècnica de radioteràpia. Per ella “la formació és clau per acabar tenint bons professionals”. I per rebre una bona formació, “l’Institut Bonanova té grans professionals que treballen en el sector i això es veu reflectit en les classes i els coneixements adquirits”. A més, la proximitat a l’Hospital del Mar dona “més facilitats a l’hora d’anar a fer pràctiques a l’hospital”.

    En començar la seva formació, “no sabia si m’agradaria, ja que no ho tenia molt clar, però ara, en acabar, he descobert que la meva vocació s’encamina cap a la radioteràpia”. I defensa la tasca que es fa a l’FP.

    “Avui en dia estem més valorats com a professionals, tant als ulls del personal dels hospitals com a peu de carrer”. I “tot ha estat possible gràcies al gran esforç dels tècnics”

    Infermeria del futur

    L’Escola Superior d’Infermeria del Mar, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, fa més de quatre dècades que forma professionals de la infermeria. Una experiència a la qual ha anat incorporant les noves estratègies d’ensenyament i aprenentatge recomanades per la comunitat internacional. Amb prop de 400 alumnes, forma part d’un projecte capdavanter de col·laboració i convivència interuniversitària, gràcies a la seva situació dins el Campus Universitari Mar i l’Hospital del Mar.

    El programa formatiu ofereix una atenció individualitzada a l’alumnat, orientada al desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge autònom i de les capacitats cognitives, comunicatives i clíniques necessàries per actuar amb professionalitat.

    Els professors són professionals amb una dilatada carrera, com és el cas de la Dra. Pilar González, amb una trajectòria de 36 anys com a infermera i que, des de fa 8, imparteix classes a l’escola. “És molt gratificant poder fer aquesta tasca de formar infermeres”, assegura.

    “Com a infermera formes part de la vida i de la mort de molta gent i et sents útil tenint cura de les persones”, explica, afegint que “és justament això el que intento transmetre als i les estudiants d’infermeria”.

    La tasca que realitzen professionals com la Dra. González a l’Escola Superior d’Infermeria se centra a formar “infermers i infermeres amb un elevat coneixement disciplinari, capacitats per a tenir cura de tota mena de ciutadans i que estiguin alineats amb el món real”. Sempre, però, tenint en compte que el nostre món “és plural, un lloc on la innovació és necessària a tots els nivells” i que “de la mà de la innovació ha d’anar sempre la visió ètica”. En aquest sentit, l’adaptació als canvis tecnològics i a les noves formes de comunicació i xarxes socials és vital. “Els estudiants estan preparats per a utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en el seu aprenentatge i els docents podem fer-ho, ja que tenim els mitjans”, tenint en compte que “les tecnologies són una eina, no una finalitat, i, per tant, ens han de ser útils”. Els nous professionals de la infermeria han de tenir capacitat d’innovació, de treballar en xarxa i d’aprenentatge constant. I així se’ls forma a l’Escola Superior d’Infermeria Mar.

    Un exemple és la Cristina Barrufet, que ha acabat el quart curs en el grau d’infermeria. El seu primer record a les classes és el del qüestionari que el primer dia van haver d’omplir explicant què creien els nous alumnes que era la infermeria i què esperaven de la seva formació. “En aquell moment ni tan sols en tenia una idea clara” reconeix, però sí “tenia la percepció de la infermera com una professional a prop de les persones en situacions molt diverses, i que acompanya a les persones en diferents processos en qualsevol moment de la seva vida”. Unes expectatives que s’han fet realitat en els seus quatre anys de formació. El gran canvi, però, “està en el fet d’obrir l’espectre de visió i de comprensió”.

    Per la Cristina, la figura del professional de la infermeria “ha canviat i seguirà canviant pel gran interès que en tenim els professionals”. Defensa que “cada dia la figura infermera pren més protagonisme en la societat i, d’alguna manera, va captivant a més admiradors i defensors del rol infermer”.

    En el seu cas, aposta per dedicar-se a l’àmbit de la salut pública, però també per conjugar recerca, docència i assistència. I considera que el fet que l’escola estigui situada en el Campus Universitari Mar, al costat de l’Hospital i el seu centre de recerca, l’IMIM, “és una font d’aprenentatge recíproc, sinèrgic”. Així “es creen un gran ventall d’oportunitats i, després de quatre anys, acabes identificant-los com una segona llar, entesa com un punt des del qual impulsar-te i créixer”.

    Apunts anteriors »