header

Sophie Boub

És el 31 de desembre de 2017 i el personal de guàrdia a la sala de parts es prepara per celebrar l’entrada del 2018. S’acosta el moment de menjar el raïm. Però hi ha dues dones que s’han posat de part. Entre les professionals fan broma, “portarem el primer nadó de l’any”. Una broma que, com recorda la llevadora Sophie Boub, es va convertir en una realitat poques hores més tard.

“Aquella nit vam prendre el raïm amb la ràdio, amb l’hora de les Illes Canàries”, explica amb un somriure. A més, el cas va ser especial, ja que els pares del primer nadó, una nena, la Raisa Ioana de 2,790 kg, són refugiats i els regals per ser la primera catalana de l’any van ser una ajuda inesperada. “Ens va fer molta il·lusió”, recorda la Sophie, “ja que vol dir que a algun lloc hi ha justícia”. “El part va ser molt divertit, hi va haver molt ambient, el pare deia, si us plau que sigui el primer nadó de l’any, però la mare no acabava d’empènyer fins al final”. Llavors va tocar avisar al Departament de Salut i els va caure un gerro d’aigua freda. Hi havia un altre nadó que havia nascut amb el canvi d’any. Van ser uns minuts d’incertesa fins que els van confirmar que la Raisa era la primera catalana de l’any. “Va començar una altra festa”.

La Sophie ho té molt clar. Repetiria una nit com la de fa dotze mesos. “Vam sopar de pressa entre dos parts, però hi va haver un ambient molt relaxat, molt agradable, tot va anar bé, i els pares van compartir la il·lusió del primer naixement de l’any”. Tot i el fet de no estar amb la família, “em vaig alegrar d’haver treballat aquella nit”. La companyonia que van viure i un part sense complicacions van ajudar a fer fluir les hores, “una bona manera de dir adéu a l’any 2017, dir-li, ja t’hem vist prou, i començar el 2018”.

Les guàrdies en nits de festa són sempre especials. Moltes vegades no es pot ni sopar i els professionals estan allunyats de la família. Però històries com la de la Raisa Iona compensen.

Javier Villavieja

En Javier Villavieja és una de les cares que s’amaguen darrere el seguici dels Reis d’Orient que visita l’Hospital del Mar cada any. El 6 de gener, deixa la família i forma part de la comitiva que visita a grans i petits portant regals i, sobretot, un somriure, a les habitacions.

Ja fa anys que hi participa, “3 o 4, no n’estic segur”, comenta, i no se’n penedeix. Va començar instigat per la seva germana, antiga treballadora de l’Hospital, que li va demanar un cop de mà. “Ja ho havia fet a altres llocs i vaig acceptar, així va començar tot”. La visita de Ses Majestats és una de les tradicions del Nadal a la institució i en Javier ja n’és una peça bàsica. “Es viu bé i és entretingut. A la vegada, té un punt d’emoció quan parles amb la gent, és bonic i emocionant”, explica.

Els membres del seguici reparteixen joguines i altres regals gràcies a la generositat de la Creu Roja, però també un present de l’Hospital. Sempre hi ha un detall per a tothom. Però el més important és el contacte amb la gent, pacients ingressats o familiars. “Vius moltes situacions, sobretot amb les persones de més edat, que s’emocionen molt, algunes estan soles, altres acompanyades, altres se sorprenen i hi ha moments emocionants, es posen a plorar, t’expliquen els seus problemes…”. També hi ha qui no els vol veure, però al final “amb alguna broma, accepten els regals, tot es pot superar amb alegria i bon humor”.

El grup que forma part de la visita dels Reis més màgics ja fa anys que es coneix. “Hi ha gent de totes les edats, hi ha molt bon ambient”, explica en Javier Villavieja. I la família? Com viuen que passin un matí així fora de casa? “Ho accepten i et feliciten”. De fet, cada vegada hi ha més gent disposada a participar. “És només un matí, però ens ho passem molt bé i és molt gratificant”. En el seu cas, té clar que aquest any també repetirà.

Marc Ahufinger

Els jugadors del CE Júpiter juguen cada Nadal un partit molt especial. No ho fan al seu històric camp de La Verneda, però tampoc ho fan com a visitants. I no els hi cal marcar gols per guanyar, només aconseguir somriures. Tot i que sembla una jugada difícil, cada any se’n surten i triomfen. Perquè així són les seves visites al Servei de Pediatria de l’Hospital del Mar.

La delegació del Júpiter l’encapçalen els seus tres capitans, amb en Marc Ahufinger, primer capità i central fix a cada partit, al capdavant. També els acompanya la directiva i membres de l’equip femení. En Marc va viure l’experiència per primera vegada l’any passat, i aquest any ho ha recomanat als seus companys. “Una de les coses més boniques com a capità és poder anar a l’hospital a portar joguines als infants que hi estan ingressats, és una les coses més boniques que et poden passar com a capità”, assegura.

Aquest any han canviat dos dels capitans de l’equip i hi haurà cares noves a la comitiva. L’únic ‘veterà’, en Marc, ha avançat als seus companys que “estaran d’acord que el primer cop que entres a una habitació i hi ha un nen o nena que no s’ho espera, el somriure que fan i el de les famílies és el que més t’impacta”. Per això, assegura que “encara que no fos capità, tornaria”.

Un dels aspectes que més impacten de la iniciativa és la procedència de les joguines. El club posa en marxa una campanya per recollir-ne entre els aficionats i seguidors. Han de ser joguines noves i, a canvi de portar-ne, es pot entrar de forma gratuïta a veure el partit del cap de setmana. Això demostra que “el Júpiter en l’àmbit social és un club de primera divisió, així com en emergències o la defensa dels drets humans. És un club humil, de Primera Catalana, però hi ha molt pocs clubs catalans d’Espanya que s’impliquin i portin joguines i felicitat als nens i nenes” destaca el capità. El Club Esportiu Júpiter, un històric de primera.

El Nadal al PSMAR

Els centres del PSMAR fa dies que llueixen guarnits de Nadal. A l’Hospital del Mar, els visitants poden veure dos arbres, un d’ells, al vestíbul de l’Edifici B, decorat pels pacients del Centre Dr. Emili Mira, que el passat 13 de desembre, hi van vendre manualitats fetes per ells mateixos i van lliurar un conjunt de joguines pensades i realitzades per als pacients del Servei de Pediatria. El 2 de gener arribarà la màgia, amb en Roger Sala, pacient del centre, que mostrarà les seves màgiques habilitats a Pediatria i a la sala d’espera de l’Hospital de Dia d’Oncologia. També hi haurà música, per amenitzar les esperes dels pacients i familiars.

A l’Hospital de l’Esperança, el 14 de desembre es va fer un bingo i un esmorzar solidari amb els pacients del Servei de Medicina Física i Rehabilitació. Al Centre Fòrum, els pacients han elaborat els guarniments nadalencs del centre. A més, han pogut gaudir del concert de la coral La Flama, el 14 de desembre, i d’un concert de gòspel el dia 19. Els pacients ingressats també han realitzat els guarniments del Centre Dr. Emili Mira, i el passat dia 20 van protagonitzar una obra de teatre.

Bones festes!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta és la visió de Juan Mezo, expert en mecenatge i fundraising, antic director de comunicació d’Intermón Oxfam i professor col·laborador del departament de Marketing i de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, i actualment director de Valores & Marketing. “Clarament, hi ha un canvi a la societat espanyola”, explica, “ha quedat demostrat que si volem que hi hagi canvis, com sempre, fa falta la implicació de la ciutadania”. I això també afecta entitats com les fundacions i altres institucions sense afany de lucre, que han experimentat un gran creixement.

La crisi econòmica ha sacsejat aquest sector. “Ha fet que les entitats de tipus social hagin experimentat un gran creixement”, explica Mezo. Un altre factor és l’envelliment de la població, que fa que la població estigui més disposada a col·laborar en aspectes de salut i recerca, allà on l’Estat no pot arribar. Malgrat això, a Espanya, les donacions i el mecenatge en aquest àmbit representen només el 15% del total, situant aquestes causes en el tercer lloc. Molt lluny de les xifres d’Itàlia o el Regne Unit, on són les primeres institucions en recaptació, amb un 46 i 26% del total de donants.

Espai de creixement

La reforma fiscal aprovada l’any 2014 per potenciar el mecenatge només s’ha quedat lluny del seu objectiu. Les donacions s’han multiplicat (entre els anys 2015 i 2017 les deduccions fiscals per donacions d’interès general van créixer el 37%, segons un estudi de la Fundació Universitat Autònoma de Madrid), però l’Estat encara ocupa el lloc 71 del món si parlem de la suma de donacions i voluntariat i el setè entre els països de la Unió Europea, amb 3.700 milions d’euros en donacions, una xifra que els principals països de la llista dupliquen o multipliquen per quatre.

Això porta Mezo a demanar una millora de la legislació en aquest camp. “Actualment el mecenatge a l’Estat és molt feixuc, amb massa requisits i complexitat”, però a la vegada, també fa falta “un canvi a la cultura de la societat, cal que la gent cregui en la causa i hi confiï”. Apunta que “cal ser capaços de construir la confiança, un procés molt complex que es pot destruir en només un dia. Cal connectar amb la societat”. En aquest sentit, l’Hospital del Mar i tot allò que representa, se situa molt a prop de la ciutadania. Una proximitat que ha de permetre crear una cultura interna que “faciliti a les famílies i als pacients agraïts vehicular aquest agraïment a través de la Fundació Amics de l’Hospital del Mar”.

Els Amics de l’Hospital del Mar

La Fundació, formada per professionals de la institució, extreballadors, pacients i familiars, voluntaris, entitats i persones de la societat civil, treballa per millorar el benestar físic, emocional i social dels pacients i les seves famílies. La seva intenció és crear una xarxa de persones, empreses i entitats implicades i compromeses, que impulsi projectes socials, solidaris, de transformació, d’innovació i de recerca biomèdica al voltant de l’Hospital del Mar.

En aquests moments impulsa una desena de projectes a quatre àrees de treball, assistencial, recerca, espais, equipaments i tecnologia i voluntariat, i té en cartera engegar-ne de nous amb l’objectiu de continuar transformant la realitat de l’Hospital del Mar. Només durant l’any passat, se’n van beneficiar 1.600 persones i es van captar més de 100.000 euros per als projectes impulsats per la Fundació.

En Josep Lloveras, president del patronat de la Fundació, recorda l’impuls inicial que va portar una associació, que va néixer “per promoure la implantació de l’Hospital al barri, a la zona que cobreix”, a convertir-se en l’ens actual, que pretén “oferir als seus veïns unes prestacions que facin que se’l sentin com a propi”. Per fer-ho, s’han engegat actuacions culturals i accions als barris de referència per promoure la presència de la ciutadania al centre, en una zona molt rica en nombre d’entitats, “amb les quals tenim interessos comuns”, apunta Lloveras.

A la vegada, la Fundació treballa per implicar les grans empreses instal·lades a la zona “i aconseguir que comparteixin el nivell d’implicació dels veïns”, així com incrementar la col·laboració amb empreses vinculades a l’activitat de l’Hospital. D’altra banda, fins ara, el mecenatge de les persones més implicades en l’hospital, els usuaris, ha estat vital. El seu agraïment ha permès tirar endavant diversos projectes. Però totes aquestes línies de treball “s’han de mantenir en el temps”, segons el president del patronat de la Fundació. “Cal treballar sobre el terreny de forma permanent”.

“Els objectius estan molt ben delimitats, la presència al barri i que la gent se senti seu l’Hospital, i l’aportació de donacions per a la compra de material sofisticat d’última generació i el finançament de línies de recerca prioritàries, com ara el càncer”, apunta Lloveras. Tot plegat ha de portar un 2019 que es converteixi en un punt d’inflexió en la història de la Fundació Amics de l’Hospital del Mar.

Exemples d’èxit

  • 1000 raons contra el càncer de mama

Entre els últims projectes de col·laboració amb entitats de l’entorn de l’Hospital hi ha la campanya #1000 raons, una iniciativa de l’Associació Front Marítim Barceloneta per impulsar la recerca en càncer de mama  que es desenvolupa a l’Hospital del Mar i al seu institut de recerca. Per fer-ho, aquesta entitat ha posat en marxa un seguit d’accions de micromecenatge, amb tres festes populars i familiars organitzades al Parc de la Barceloneta i altres actuacions als locals que formen part de l’associació. Les primeres accions van aconseguir recaptar gairebé 4.000 euros, que s’han destinat a finançar la possibilitat d’utilitzar la immunoteràpia en el camp del càncer de mama. Sobretot, centrant-se en un dels tipus més agressius i que afecten pacients més joves, el triple-negatiu, per al qual no es disposa de dianes terapèutiques.

El finançament aconseguit gràcies a la solidaritat impulsada per l’Associació Front Marítim ha de permetre contractar un investigador jove per incorporar-lo al grup de recerca que lidera el Dr. Joan albanell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica i director del Programa de recerca en càncer de l’IMIM. A la vegada, s’ha realitzat una tasca de conscienciació entre els veïns de la Barceloneta sobre aquesta malaltia i la tasca que realitzen els metges i investigadors associats a l’Hospital del Mar.

  • Radioteràpia d’avantguarda

El trasllat del Servei d’Oncologia Radioteràpica a l’Hospital del Mar des de l’Hospital de l’Esperança, on va estar més de dues dècades, va significar una gran oportunitat per renovar un servei bàsic a l’atenció als pacients. A banda d’estrenar un nou espai al nou edifici, inaugurat el maig de l’any passat, els professionals disposen de noves eines que els permeten oferir tractaments d’avantguarda per guarir diverses patologies oncològiques. Entre ells, un accelerador lineal, adquirit gràcies a una donació de la Fundació Cellex.

La donació va ser possible gràcies a les gestions personals del cap del Servei d’Oncologia Mèdica, el Dr. Joan Albanell, i a la tasca del cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica, el Dr. Manel Algara. Com recorda, fa només dos anys “preparava la memòria justificativa del projecte, que els patrons de la fundació van valorar positivament”. La inversió, d’1,8 milions d’euros, ha estat “importantíssima, i va fer que el nostre utillatge millorés i va permetre l’Hospital centrar les inversions en altres aspectes, com ara un aparell d’irradiació intraoperatòria, en servei des del passat mes de maig”, explica el Dr. Algara.

  • Córrer per la recerca

Un altre exemple d’iniciatives externes que col·laboren amb l’activitat de l’Hospital del Mar el trobem a dues curses populars que han recaptat fons per a programes de recerca en marxa a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. Una d’elles és la Cursa contra el Càncer que es va celebrar a Osca el passat 21 d’octubre. Els fons recaptats, 30.000 euros, es destinaran al projecte Estudis de mecanismes de resistència en leucèmia limfoblàstica aguda adulta i pediàtrica, liderat per la Dra. Anna Bigas, coordinadora del Grup de recerca en cèl·lules mar i càncer de l’IMIM.

L’altra prova esportiva solidària és la Carrera de las Ciudades, celebrada entre els mesos de novembre i de desembre a Madrid, Ourense, Alacant, Oriola i, per primera vegada, Terrassa, amb l’objectiu de recaptar fons per a la recerca en càncer de pàncrees mitjançant la beca Carmen Delgado/Miguel Pérez Mateo. A la seva primera edició, aquesta beca va ser atorgada a un projecte de l’IMIM encapçalat per la Dra. Pilar Navarro, del Grup de recerca en Mecanismes de la tumorigènesi i progressió tumoral.

Una altra iniciativa esportiva amb finalitat benèfica és la Transmaluta, una marxa-homenatge de 24 km entre Sant Cugat del Vallès i el Parc de Recerca Biomèdia (PRBB), en memòria d’un jove investigador de la UPF, en Guillem Malet. Els fons es destinen al Programa de Recerca en Càncer de l’IMIM.

  • Un Jardí per als més petits

Els pacients més joves de l’Hospital del Mar ja gaudeixen d’un nou espai pensat, dissenyat i realitzat per a ells. És el Jardí Terapèutic, una iniciativa del Servei de Pediatria que ha pogut posar-se en marxa gràcies a la tasca dels Amics de l’Hospital del Mar i la donació de la Fundació Mil·leni. Un projecte que, com explica la cap del Servei de Pediatria, la Dra. Mari Ángeles López Vilchez, “segueix la línia de les cures centrades en el desenvolupament”. “Vam veure la possibilitat d’ampliar la zona de jocs cap a l’exterior, aprofitant un espai sense ús”, recorda, la qual cosa “ens permetia la possibilitat d’oferir als nostres petits pacients i a les seves famílies una via d’escapament a l’ingrés hospitalari, mitjançant quelcom tan quotidià a la vida dels infants com són els parcs infantils”.

L’efecte ha estat immediat. Els petits s’han mostrat “entusiasmats”, segons la cap d’Unitat d’Infermeria, Guadalupe Blanes. “Hem pogut veure un efecte positiu en el seu comportament en general i, segurament, en el seu procés de recuperació”. El projecte ha estat una iniciativa de tot el servei, buscant que l’estada dels pacients (més de 1.000 ingressos cada any), sigui el més semblant a l’exterior. Per aquest motiu, el disseny està dotat del mobiliari adequat per psicomotora de forma segura.

  • Un hort terapèutic per als pacients

La col·laboració entre els Amics de l’Hospital del Mar i l’Obra Social “la Caixa” ha permès crear al Centre Fòrum un nou equipament pensat perquè les persones hospitalitzades a l’àrea de psiquiatria del centre gaudeixin d’una activitat dirigida a la millora de la seva salut mental, un hort terapèutic. La iniciativa, l’Hort d’en Llurba, sorgida d’un expacient, en Josep Antoni Llurba, permet “ampliar l’oferta d’activitats ocupacionals al centre, en un entorn amable i que propicia un canvi també en la relació dels pacients amb el personal”, segons explica una de les professionals implicades en el projecte des del primer moment, la psicòloga Carme Masferrer.

La iniciativa busca potenciar l’apoderament dels pacients a través d’una intervenció terapèutica realitzada a l’aire lliure, millorar l’autocura personal, integrar l’aprenentatge d’habilitats bàsiques i millorar el seu funcionament físic i cognitiu. A la vegada, es vol que puguin incorporar hàbits de vida saludables, que millorin el seu estat d’ànim i facin més còmode la seva estada hospitalària. L’hort també servirà per implicar pacients i professionals gràcies a fórmules interactives de participació compartida, amb l’objectiu de reduir l’estigma associat a la malaltia mental.

Un veí amic de l’Hospital del Mar, Julián García

Julián García és el president del Club Natació Atlètic Barceloneta, veí del barri de la Barceloneta i usuari de l’Hospital del Mar. I, des de fa uns mesos, patró de la Fundació Amics de l’Hospital del Mar. Una vida al barri, impulsant una de les entitats més representatives i potents de la ciutat de Barcelona i que ara busca col·laborar amb el centre sanitari de referència de Ciutat Vella i Sant Martí.

García recorda el salt qualitatiu que ha fet l’Hospital en els últims anys, amb una acceptació cada vegada més gran entre els seus veïns. “Crec en la sanitat pública i en el moment actual, amb una sanitat pública que rep molts atacs, els ciutadans hem de ser conscients que qualsevol ajuda és important”. Com a patró de la Fundació, ara la seva relació amb el centre és diferent, una situació que l’anima a col·laborar-hi encara més. En aquest sentit, aposta per aprofundir en el mecenatge i perquè l’Hospital “surti de l’hospital”, busqui la col·laboració amb les empreses de l’entorn per mantenir la línia de millorar el servei, sempre sense perjudicar els seus usuaris.

Des de l’Atlètic Barceloneta es vol aprofundir la relació amb l’Hospital del Mar. “No hi hem anat per ajudar, sinó per aprendre i col·laborar”, explica el seu president. “Com a entitat esportiva, no ens hem de quedar en els nostres 12.500 socis. Ells vénen a fer salut, i creiem que la relació entre el club i l’Hospital és molt important en aquest sentit”. Considera que totes dues entitats s’han de beneficiar d’aquesta col·laboració. Per això, avança que el club ja té en marxa diverses activitats que beneficiaran el centre sanitari a través dels Amics de l’Hospital del Mar. I recorda que “és una col·laboració necessària, no només en l’aspecte econòmic, sinó en la millora del servei per a tots els veïns”

Entrevista Olga Pané

- Què significa la col·laboració ciutadana i de la societat civil amb l’Hospital a través del mecenatge?

Les fórmules de participació, expressió i compromís ciutadà o de la societat civil en una institució com la nostra tenen vies molt variades. Una d’elles és el patrocini d’activitats que permetin millorar l’assistència o el coneixement. Cada vegada és més freqüent que organitzacions de la societat civil o particulars vulguin canalitzar la seva solidaritat, generositat o, senzillament el seu agraïment, a través de donacions o d’aportacions a projectes o inversions que redundin en el benefici de la comunitat. És evident que en aquest context les institucions sanitàries i de recerca són cada vegada més receptores d’aportacions tecnològiques, monetàries o de béns que persegueixen un bé comú. És una pràctica que en el nostre país té ara mateix una extensió limitada, però que en molts països del nostre entorn, o dels Estats Units, té una extensió molt més àmplia.
A Catalunya tenim una experiència col·lectiva, molt emocionant, que ens afecta, com és La Marató que cada any organitza TV3 i que és un exemple de canalització de la generositat i de la solidaritat d’una societat vers el progrés científic i la millora dels serveis sanitaris.

- Com viu una entitat com l’Hospital del Mar aquesta allau de solidaritat?
En primer lloc, no és una allau, però sí que tenim donacions cada vegada més significatives. En els darrers anys hem rebut donacions de filantrops coneguts, com en Pere Mir o Amancio Ortega, de particulars que han fet objecte de les seves disposicions testamentàries els nostres hospitals, i, també, molts conciutadans, professionals, pacients i famílies menys coneguts que han volgut aportar alguna cosa a la millora dels nostres centres. Ens enorgulleix ser distingits per aquesta generositat, perquè sabem que en molts casos, especialment en els de les aportacions més petites i anònimes, hi ha un profund agraïment i reconeixement per la feina que dia a dia es fa en els nostres centres.

- Creu que hi ha prou facilitats perquè la societat pugui trobar fórmules per col·laborar amb entitats com l’Hospital?

Crec que hi ha facilitats, però en el nostre país encara no hi ha una cultura del mecenatge o del patrocini tan estesa i reconeguda com en altres bandes. Només cal veure com en alguns casos de donacions a Catalunya i a l’Estat, s’han aixecat veus crítiques que consideren que el mecenatge és un acte caritatiu que no es pot acceptar en el sector públic.
Crec que entre tots hem de fer més difusió de les possibilitats perquè aquest mecenatge es pugui produir, i perquè no només s’identifiqui com a quelcom a l’abast de grans fortunes, sinó que està a l’abast de molta gent, de molts de nosaltres, que podem contribuir amb recursos o amb temps, com els voluntaris, a què la nostra societat sigui més generosa, solidària i cohesionada.
La nostra entitat, com altres, estem generant vies per poder canalitzar el mecenatge en complicitat amb la societat civil. I aquí nosaltres hem trobat uns aliats extraordinaris, la Fundació Amics de l’Hospital del Mar, una fundació promoguda per antics pacients i professionals de l’Hospital del Mar que s’està convertint en un dels impulsors d’iniciatives d’èxit en aquesta direcció.

- Quin ha de ser per a vostè el paper del mecenatge en aquestes institucions?

El mecenatge no pot substituir l’esforç fiscal d’un Estat i les seves inversions públiques, però les pot complementar. És una pràctica que veiem que creix en els darrers temps, a la que volem estar atents i a la qual cal donar un tracte efectiu i professional. Nosaltres, conscients d’això, hem afavorit canals específics i d’informació per a totes les persones interessades, alhora que hem cercat assessorament d’entitats que coneixen bé aquest àmbit de la filantropia. En aquests casos és essencial que els donants sempre tinguin coneixement i consciència clara del destí de les seves aportacions, i que aquestes donin lloc de manera àgil a realitats tangibles.
Cada cop està més clar que el sector públic tindrà dificultats perquè únicament amb l’esforç fiscal, es pugui fer front als grandíssims reptes científics i tecnològics dels pròxims anys. Perquè la societat no perdi oportunitats, ens cal convocar a tothom en el repte de no quedar-nos enrere i aquí el mecenatge, el seu estímul i el seu paper social és molt important.
Igualment, cal remarcar que hem  de ser escrupolosos, perquè quedi molt clar que les aportacions són altruistes i que no reporten un benefici individual ni un tracte de favor a canvi. En aquest sentit, estem tots obligats a retre comptes clars de l’origen i destinació d’aquests fons o equips.

- Com valora la tasca realitzada per la Fundació Amics de l’Hospital del Mar?

No podem tenir-hi més que un agraïment enorme. A la Fundació i a les persones que hi estan implicades, perquè els Amics de l’Hospital són, sobretot, això, persones extraordinàries, disposades a donar el millor d’elles mateixes perquè el Parc de Salut Mar pugui fer front amb més solvència a tots els seus reptes. I, creieu-me que no és només una entitat que aporta recursos econòmics. Ens aporta voluntaris, ens aporta solidaritat, ens aporta alegria i ànim i busca constantment totes les complicitats en favor dels nostres pacients. Generen constantment projectes, junt amb els nostres professionals, per millorar granet a granet la nostra atenció als ciutadans. Ells ens recorden constantment com, junts, les nostres institucions i la societat civil podem fer coses extraordinàries…

Com explica el Dr. Francesc Macià, responsable del Registre i cap de la Unitat de Prevenció i Registre del Càncer del Servei d’Epidemiologia i Avaluació del centre, que té una àrea de referència amb 300.000 habitants, es tracta d’un “instrument enfocat a la millora de la qualitat assistencial als malalts oncològics”, ja que gràcies al Registre, tant els oncòlegs clínics com els múltiples professionals implicats en el diagnòstic i tractament del càncer, tenen accés a “uns indicadors que els informen sobre aspectes clau del procés diagnòstic i terapèutic dels pacients, així com la seva evolució al llarg del temps”.

Aquest monitoratge és cabdal a l’hora de gestionar i prendre decisions en el si de les unitats funcionals de càncer, permetent la comparació amb altres centres i amb estàndards internacionals”.

A més, a partir dels indicadors que genera, el Registre analitza aspectes específics que ajuden a orientar les decisions estratègiques tant dels serveis hospitalaris com de tota la institució. Alhora, amb aquesta informació es col·labora amb el Departament de Salut, els registres poblacionals de càncer de Catalunya, agències de salut i altres institucions.

La història d’èxit del Registre ha estat possible gràcies a la col·laboració dels serveis d’Epidemiologia, Oncologia Mèdica, Anatomia Patològica i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), que han comptat amb la complicitat del departament d’Informàtica. Tot plegat ha permès una ràpida evolució, des de les fitxes que s’omplien a mà, a un sistema automatitzat que permet als professionals assistencials i als investigadors realitzar estudis propis sobre l’efectivitat dels tractaments que apliquen als pacients, amb un flux continu de dades actualitzades.

Com explica el cap del Servei d’Epidemiologia, el Dr. Xavier Castells, “el registre és una eina molt rellevant per respondre preguntes de recerca orientades a la millora de l’efectivitat de l’atenció del càncer. Les anàlisis de supervivència, els d’intervals de temps entre diagnòstic i tractament o els costos en funció de l’estadi en el moment del diagnòstic, han permès orientar millor l’atenció integral de diferents tumors. En aquest sentit, és important ressaltar la col·laboració amb el Grup de recerca en Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l’IMIM, que dirigeix el Dr. Miquel Porta”.


Important a la pràctica clínica i la recerca

En relació amb la pràctica clínica, el Registre ha estat una eina útil a l’hora d’engegar nous abordatges del seguiment dels pacients. Així ho destaca el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica. “El monitoratge dels pacients que es fa amb el Registre de Tumors de l’Hospital del Mar permet millorar contínuament els processos assistencials”. I, a la vegada, “també documentar els beneficis vers els pacients de les estratègies que anem incorporant a la pràctica clínica. Per exemple, hem viscut un augment de supervivència de les dones amb càncer de mama a partir de la implementació de la unitat multidisciplinària de càncer de mama, on s’incorpora la figura de la infermera gestora de casos i el monitoratge de resultats amb el Registre”.

El Dr. Miquel Porta, coordinador del Grup de recerca en Epidemiologia clínica i molecular del càncer de l’IMIM, apunta que “sense el Registre, no veuríem, i, per tant, no podríem apreciar, les grans millores que entre tots hem aconseguit en el diagnòstic (estadis més localitzats, menys disseminats) i la supervivència (grans augments en diversos càncers)”. Com destaca, “les millores, els beneficis individuals i socials, no els pots veure si no tens un sistema d’informació com aquest. Registrar i quantificar aquests guanys és essencial per apreciar-los en els dos sentits, veure’ls i valorar tot allò tan gran que tenen de positiu”.


De 3.000 casos en 10 anys a gairebé 2.000 casos l’any

El 40 aniversari del Registre de Tumors de l’Hospital del Mar es commemora aquest 19 d’octubre amb una jornada de treball a la qual es repassarà el seu passat, present i futur, així com el seu paper a les estratègies de control del càncer a Catalunya, l’Estat i a l’àmbit internacional. En el cas de l’Hospital del Mar, les primeres fitxes del Registre de Tumors hi van entrar l’any 1978. La primera dècada de funcionament (1978-1986) en van ser menys de 3.000. L’any 2016 ja en sumaven 46.656, amb gairebé 20.000 registrats en el període 2007-2016, i en aquests moments ja en són 51.337.

Un dels impulsors del projecte, el Dr. Josep Planas, que ara és el responsable de la secció de Cures Pal·liatives del Centre Fòrum-PSMAR, recorda que tot era “artesanal, es feia tot a mà”. Els casos es registraven en fitxes de paper, tot i que ben aviat es va adquirir un primer ordinador. Malgrat tot, la iniciativa va tirar endavant perquè “hi vam creure”, recorda el Dr. Planas. Entre l’equip incial impulsor del Registre de Tumors hi havia Montserrat Casamitjana i Núria Malats.

Representants equip impulsor del Registre de Tumors. D’esquerra a dreta: Montserrat Casamitjana, Miquel Porta, Francesc Macià, Núria Malats i Josep Planas

El Registre ha viscut dos moments crucials. El primer, entre els anys 1986 i 1987, quan el Servei d’Anatomia Patològica va començar a codificar els informes seguint els criteris establerts pel Col·legi Americà de Patòlegs. El segon, el 1992, quan el departament d’informàtica va crear una aplicació informàtica molt potent que l’integrava amb la xarxa de l’Hospital per automatitzar l’obtenció i enregistrament de les dades dels pacients.

En aquests anys, el nombre de casos de neoplàsies registrats a l’Hospital del Mar ha passat d’uns 300 cada any a 2.000 anuals. Al llarg de les dècades, s’ha pogut comprovar com s’ha incrementat el nombre de pacients de més de 75 anys, mentre s’han reduït els que arriben a l’hospital via urgències, que han passat de ser el 45% a ser el 23%. Per sexe, en homes, el 55% del total, fins al 2006 el tipus de tumor més comú era el del pulmó. En els últims anys, però, el de còlon i recte, que fins fa 12 anys era el segon més habitual, ha passat a ser el més diagnosticat. En dones, no hi ha hagut canvis i continuen sent el de mama i el colorectal.

En relació amb la supervivència, el Dr. Planas recorda que “estem incrementant la supervivència en mesos o anys, quan abans eren setmanes”. Un fet que es nota a les estadístiques del Registre de Tumors.

La supervivència al cap de 10 anys en homes és del 33% i en dones, del 56%. Sobretot destaca la millora de la supervivència en càncer de mama en dones, que ara arriba al 75% dels casos. En general, la tendència ha estat, segons el Dr. Planas, “d’una mica més de curació, més diagnòstic precoç, i un increment de la supervivència en malaltia avançada”.

Un dels projectes que va deixar l’any 1992 a l’Hospital va ser Art i Sanitat. Una iniciativa del llavors gerent de l’IMAS, Josep Marull, qui va encarregar al dissenyador i artista Pete Sans, que signifiqués artísticament un centre que estava vivint una profunda transformació arquitectònica i cultural. Sans va decidir fer-ho amb la col·laboració de 16 artistes, que van decorar diferents espais amb les seves pintures i escultures.

Taula marina. Regina Saura

Avui, encara podem gaudir de les obres de Manel Anoro, Pepe Cortés, Joan Descarga, Miquel Doblas i Pep Duran, així com les d’Isabel Esteva, Albert Gonzalo, José Luis Pascual, Miquel Planas i Agustí Puig. També hi van participar Jaume Ribas, Benet Rossell, Regina Saura, Josep Uclés, Lluís Vilà i el mateix Pete Sans. El projecte va anar acompanyat d’un Llibre-Objecte d’edició limitada acompanyat d’un text del desaparegut Manuel Vázquez Montalbán que clicant aquí podreu llegir.

Les obres:

 

Pete Sans, “com més bellesa envolti la gent, millor”

Entrevista al coordinador del projecte Art i Sanitat, 26 anys després.

- Com li va arribar l’encàrrec de liderar el projecte?

Nosaltres (ell i la seva dona, Regina Saura, també artista i participant en el projecte) érem molt amics del que llavors era el president de l’IMAS, el Pitu (Josep) Marull. En una conversa en un sopar a casa d’ell vam estar parlant de posar art en el nou hospital que s’estava refent per les olimpíades, i així va sorgir la idea d’encarregar-nos el projecte, dirigir tot el tema artístic del nou Hospital.

- Què va pensar en aquell moment?

Vàrem estar parlant amb la Regina de com abordar el tema, fins que vàrem definir el projecte. Era una idea força interessant.

 - Com era el panorama artístic de Barcelona i de l’Hospital del Mar en aquell moment?

El panorama artístic en aquell moment a Barcelona, crec que era més ric i més mogut que l’actual.

- Com es van seleccionar els artistes i les obres?

Vàrem seleccionar 12 artistes que ens agradaven, la majoria eren amics, però no tots. Persones que representaven l’avantguarda de la Barcelona del futur, treballant tots ells per a un projecte concret i per a una determinada situació.

Avui i ara. Josep Uclés

- I els llocs on es van instal·lar?

La idea principal va ser situar l’obra en els llocs públics. No ens interessava incloure una petita obra a cada habitació. De manera que vàrem utilitzar 4 espais grans a la sortida dels ascensors a cada planta, tots de la mateixa mida (crec que d’uns 2 x 2 m) per col·locar-hi una pintura i 2 murals grans, un a la recepció de la planta baixa i un a la recepció de Consultes Externes.

 - Com va viure personalment el projecte? I com creu que el va viure l’Hospital?

El projecte va ser interessant, vàrem contactar amb tots els artistes, i quasi tots ens van dir que ho farien. Com pot comprendre, en ser una institució publica només ens varen pagar els materials, això vol dir que la gent estava interessada en col·laborar encara que fos sense cobrar.

Espina del Mar

 - Vostè va crear una de les obres (Espina de Mar). Què hi volia expressar?

Jo sóc dissenyador d’objectes, però de tant en tant faig escultura. L’obra que vaig fer està a mig camí de l’escultura i el disseny industrial.

Representa una espina de peix, que està molt lligat amb el nom de l’Hospital i la seva situació, al costat del mar.

 - Creu que els Jocs Olímpics van servir per canviar coses en l’aspecte artístic?

Si quan parlem de l’aspecte artístic ens referim a l’art pur, crec que no. Però si va servir perquè es veiés amb més força el potencial artístic, sobretot en el camp de l’arquitectura, de la ciutat de Barcelona.

 - Com creu que pot influir la presència d’obres d’art en un centre sanitari?

Segur que si, encara que no ho sembli, la gent quan veu, a vegades sense mirar, una obra d’art, li queda dintre. Com més bellesa envolti a la gent millor. L’art és imprescindible. Encara que no ho sembli les imatges queden dintre del cervell per sempre.

Art usuari

La relació del Parc de Salut Mar amb l’art no es limita a l’època olímpica. Ha tingut continuïtat després dels Jocs, a través de diverses iniciatives, destacant Art Usuari, una iniciativa que ofereix espais físics dels centres hospitalaris del PSMAR per a exposicions o altres activitats culturals.

Així es vol aconseguir apropar aquestes expressions artístiques a les persones ingressades i als seus familiars, creant un entorn agradable i harmònic que procuri el seu benestar i compensi l’estrès associat al món hospitalari. Això sí, els autors han de tenir una relació particular amb la institució, sigui com a usuaris, familiars o professionals.

La primera exposició es va fer a l’Hospital de l’Esperança. La iniciativa va arribar a l’Hospital del Mar coincidint amb l’època de l’Hospital Olímpic, amb una mostra d’escultura d’alumnes de cinquè curs de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Artistes a l’Hospital

 

Delphine Bournique és pintora i veïna de Ciutat Vella. Fa dos anys va exposar la seva obra a l’Hospital, on han nascut els seus fills i del qual ha estat pacient. “Tinc una especial estimació a aquest lloc, sempre m’havien cridat l’atenció les exposicions del passadís central i un dia vaig preguntar com hi podia exposar la meva obra”, explica. L’experiència va ser “genial”, assegura, amb “els comentaris dels pacients que passegen pel passadís, un lloc pel qual passen professionals sanitaris, malalts i tota classe de públic”.

London

Comenta que, en general, va rebre bones crítiques cap a la seva obra. “Hi havien persones obligades a caminar pel passadís cada dia per recuperar-se de les seves malalties, que estaven molt agraïdes per poder-hi veure obres d’art”.

Per això destaca que és important que vagin canviant, que “no siguin sempre les mateixes”. Això fa que l’Art Usuari sigui “un projecte tan bo per als artistes com per als visitants”.

 

Jordi Trullà feia temps que valorava la possibilitat d’exposar les seves fotografies a l’Hospital. Finalment, “tot i l’alt nivell d’algunes de les exposicions que havia vist”, es va decidir a provar-ho fa 8 anys. El fet que “el públic serien els meus propis col·legues i amics de la feina” el va acabar de decidir.

Índia

“Des que tinc ús de raó m’ha interessat molt la fotografia, els viatges i les diferents cultures i maneres de fer de les persones”, assegura en Jordi, que treballa al departament de Control de Gestió del PSMAR. La seva obra té com a punt central “les persones d’arreu del món i les seves diferents formes d’entendre la vida”. Es tracta de retrats de les seves rutines diàries, lluny dels paisatges recomanats per les guies de viatge. Ell mateix es defineix com un antropòleg frustrat.

Aquesta no era la seva primera exposició, però era especial. Explica que el projecte Art Usuari és “una iniciativa extraordinària que t’ajuda a mostrar als altres les teves pròpies aficions, independentment del valor artístic de la teva obra”.

Una oportunitat “molt engrescadora” que “com qualsevol projecte que obri de bat a bat  les portes i finestres dels centres sanitaris és no només positiu, sinó necessari”.

 

Josep Dengrà treballa al Servei d’Admissions de l’Hospital de l’Esperança. Sempre havia considerat “divertit veure la sala d’espera de consultes externes on els pacients esperant visita miraven obres d’art penjades a les parets”. Això els va impulsar a participar el projecte Art Usuari. I ja ho ha fet en tres ocasions, a les quals s’ha pogut veure la seva obra, en paper, amb acrílics i tinta. Una primera vegada en una exposició col·lectiva i després de forma individual (el 2006 amb Atzavara i el 2016 amb Cossiols).

Acrílic i tinta sobre paper

Assegura que “és bo que els hospitals impulsin iniciatives que no siguin estrictament assistencials”, ja que això permet “rebaixar tensions i crear una energia diferent lluny de l’angoixa i del patiment”.

Tot plegat, “beneficia tant als usuaris com als treballadors”, i situa a tots dos col·lectius “com a espectadors, i participen d’un esdeveniment que els dona una visió diferent del típic hospital asèptic i d’olor a medicina”.

Loles Andolz considera que “compartir art és sempre una experiència molt enriquidora”. Això va portar supervisora d’infermeria a l’Hospital del Mar i pintora a exposar la seva obra el mes de maig de l’any 2007 dins el projecte Art Usuari.

“Em feia il·lusió poder compartir la meva obra amb els meus companys de l’Hospital”, explica. Precisament, creu que “més que els usuaris, qui agraeix més les exposicions és el personal hospitalari, que cada dia passa pel passadís”.

La seva obra, que qualifica de “realista”, reprodueix a les teles portes, finestres i testos amb flors. Però per la Loles Andolz hi ha una cosa a millorar al projecte, la il·luminació dels quadres. “Estaria molt bé canviar la il·luminació actual”, apunta, i “posar uns focus que ajudessin a ressaltar les obres exposades”.

Dr. Joaquim Bellmunt, Director de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques

 Quina importància té per a una institució de recerca comptar amb la possibilitat de treballar directament amb un hospital? 

Comptar amb la possibilitat de treballar directament amb l’hospital és un privilegi del qual poques institucions de recerca poden gaudir. Permet dur a terme una       recerca de caràcter translacional, que impacta de forma definitiva en un benefici directe per al malalt i la societat. Des del punt de vista epidemiològic, és possible dur a   terme estudis que redirigeixin la planificació sanitària en l’àmbit de la salut la comunitat.

Com es planifica la recerca tenint en compte aquest fet?

És obvi que les línies prioritàries de recerca, quan es compta amb  la possibilitat de treballar directament amb l’hospital, es redirigeixen cap al benefici directe en l’atenció sanitària. La presència de recerca bàsica concomitant a la recerca traslacional, permet l’obtenció de dades innovadores  en l’àrea de la fisiopatologia bàsica de les malalties.

 Quines són les principals línies de recerca que vol potenciar l’IMIM?

Cada un dels cinc programes existents dins l’IMIM (Càncer, Informàtica Biomèdica, Epidemiologia i Salut Pública, Neurociències i Processos Inflamatoris i Cardiovascular) han efectuat una descripció minuciosa de les seves línies prioritàries i es troben descrites amb detall a la nostra intranet.

Podríem resumir i sintetitzar dient que cada programa té un enfocament translacional i genòmic en totes els seus vessants. Àrees com la immunoteràpia, l’ús de noves dianes terapèutiques i els seus mecanismes de resistència, l’anàlisi de “Big data” de caràcter clínic i de predicció de toxicitat de fàrmacs, l’epidemiologia genòmica cardiovascular, la recerca de nous tractaments en els trastorns cognitius congènits (trisomia 21) o degeneratius (Alzheimer) o els estudis sobre el microbioma o la immunitat de cèl·lules NK, destaquen entre moltes altres.

Fa poques setmanes s’ha celebrat el Retreat de l’IMIM. A quin punt es troben les línies de recerca actuals?

Durant el Retreat, fou evident l’excel·lent nivell acadèmic de totes les àrees de recerca dins els diferents programes. Cal destacar que un dels aspectes més importants del Retreat ha estat la gènesi de noves idees i projectes d’investigació, fruit de la interacció entre els diferents grups de recerca.

Quin és el principal repte de futur de l’IMIM? 

El principal repte de futur és transformar l’institut de recerca en una institució en la qual els investigadors clínics de l’hospital tinguin una major dedicació a l’Institut, i que, a través de l’obtenció de recursos, s’obtingui un alliberament de les tasques assistencial per poder invertir aquest temps en recerca.

Com participen els professionals de l’Hospital a la recerca de l’IMIM?

Ho fan a través de la participació en projectes conjunts de recerca bàsica i l’increment progressiu d’estudis clínics i translacionals, conseqüència de l’alt nivell de coneixement i tecnologia existent a l’IMIM.

Dr. Julio Pascual. Director de l’Àrea Assistencial i Mèdica del PSMAR 

Com valora la proximitat del centre de recerca de l’Hospital del Mar?

En l’actualitat, l’estratègia global de recerca en biomedicina se centra en el més important, que és l’ésser humà malalt. La investigació bàsica, o experimental, té sentit si es té com a objectiu la seva translació a solucions que poden millorar la vida de les persones, tant en duració com en qualitat. Per això és tan important la simbiosi i la relació íntima entre l’Hospital del Mar i el seu institut de recerca, ja que per aquest motiu l’acrònim IMIM vol dir Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. La proximitat física, intel·lectual i estratègica ha de ser un principi rector de primera magnitud per al seu desenvolupament.

Bona part dels investigadors de l’IMIM també són professionals de l’Hospital. Quina importància té aquest fet per a la recerca?

Com comentava, en l’àmbit més alt de l’assistència sanitària, que és on es troba el nostre Hospital, és essencial la recerca i la innovació, per donar resposta als reptes més ambiciosos en la cura del pacient. I, per tant, no hi pot haver investigadores que visquin d’esquena a la realitat clínica i assistencial, i tampoc clínics i facultatius que visquin com si la recerca clínica i translacional no anessin amb ells o fos només missió d’uns pocs, allunyats de l’Hospital. El fet que es comparteixi treball, horari, filiació, objectius i reptes assistencials i de recerca és essencial per als que treballem a totes dues entitats, que en realitat han de ser una sola.

Com es viu en el dia a dia de l’Hospital la recerca que es fa a l’IMIM?

Amb freqüència molts professionals que treballen a l’Hospital no valoren o ni tan sols coneixen les línies de recerca que es porten a terme per professionals de l’IMIM, ni els seus assoliments o resultats, ni les seves estratègies. Això és una greu limitació que hem d’anar superant. És necessari compartir comunicació, compartir intranet, fusionar activitats, integrar objectius, que, sense cap mena de dubte, són complementaris.

Recerca i assistència clínica poden anar de la mà?

No és que puguin anar de la mà, és que és essencial que vagin juntes. Avui, les agències avaluadores, l’administració pública, i, fins i tot, els finançadors privats, entenen malament la recerca que es fa d’esquena a la realitat clínica i assistencial. El més important és la transcendència de les troballes, descobriments o desenvolupaments de cara a millorar les perspectives de la població. Ens equivocarem si no entenem això. Fa 10 anys hi havia més distància: actualment els projectes d’èxit són aquells que es plantegen objectius traslladables a la salut real, als resultats en salut.

“Un repte estimulant”, Dr. Joan Albanell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica i director del Programa de Recerca en Càncer de l’IMIM

 Com es viu fer recerca i a la vegada la pràctica clínica?

És un repte estimulant que precisa un treball en equip per dur-se a terme de manera capdavantera. És també un objectiu institucional essencial que dona sentit al  nostre entorn privilegiat i és per tant part de les directrius estratègiques del PSMAR.

Alhora, no és fàcil compaginar la recerca i la pràctica clínica. Requereix una formació i dedicació especial dels metges-investigadors i un compromís col·lectiu dels integrants dels serveis clínics. En el nostre servei tots compartim objectius assistencials, docents i de recerca. En el dia a dia, tots fem de tot (assistència, docència i recerca), el que varia és la proporció que dediquem a les diferents tasques, de tal manera que cada un de nosaltres aporti el millor de si mateix o allò que més cal.

Fins a quin punt és més fàcil fer recerca tenint aquest coneixement del dia a dia dels pacients?

Viure el dia a dia amb els pacients ens permet identificar les preguntes essencials a les quals hem de respondre a través de la recerca. Saber que estem fent recerca, sigui clínica, translacional o assajos clínics, ens permet alhora viure amb més optimisme la nostra feina, mirant d’aportat el nostre gra de sorra a millorar la vida dels pacients.

La recerca pensa prou en els pacients?

Els pacients són l’única raó de ser de la recerca. En el Programa de recerca en càncer, tots els grups estem desenvolupant una recerca que a curt o mitjà termini té un potencial impacte en els pacients. Sovint hi ha col·laboracions entre metges-investigadors i investigadors bàsics que ens permeten anar més enllà que si treballem per separat.

Quines són les apostes de futur de la recerca que lidera a l’IMIM?

Les principals apostes són la immunoteràpia, la identificació de mecanismes de resistència a la teràpia molecular, el desenvolupament de noves teràpies incloent assajos clínics capdavanters, la recerca de biomarcadors de recurrència postcirurgia i de diagnòstic precoç, la caracterització de l’ecologia tumoral, i el desenvolupament de la seqüenciació NGS en teixit i en biòpsia líquida. Treballem també en salut de llargs supervivents i estem començant a desenvolupar línies d’oncogeriatria i de cardio-oncologia, en col·laboració amb altres serveis i grups.

A nivell més estratègic apostem per la captació i retenció de talent tant pel que fa a metges-investigadors com d’investigadors bàsics. La majoria dels investigadors més destacats del programa, naturalment, tenen ofertes per anar a altres centres, i els millors investigadors que volem incorporar també. Això requereix, més enllà de l’entorn únic en què treballem, que busquem fórmules que facin de nosaltres la seva millor opció.

El model de recerca que representa la suma de l’IMIM i l’Hospital del Mar és el futur?

Es tracta que l’IMIM i l’Hospital del Mar no siguin una suma, que implica separació, sinó dues cares de la mateixa moneda. En termes pràctics, el model de futur és captar, potenciar i augmentar la visibilitat dels metges investigadors i treballar de manera sinèrgica amb investigadors bàsics capdavanters, desenvolupant una recerca plenament integrada i enfocada a resoldre els problemes dels pacients.

 

La veu dels investigadors

Judith Marín és investigadora del Programa de recerca Processos Inflamatoris i Cardiovasculars de l’IMIM. La línia de recerca que encapçala, es basa en l’estudi de la disfunció muscular respiratòria i perifèrica que pateixen els pacients crítics amb necessitat de ventilació mecànica durant i després de la seva estada a l’UCI. Per la Dra. Marín, el fet de treballar mà a mà a l’Hospital “és un privilegi”. “Permet acompanyar els nostres malalts en la seva millora a partir d’una de les mesures que els oferim derivades de la nostra recerca”, apunta.

  “Treballar en un Parc de Salut que engloba diversos centres assistencials i de recerca i dues universitats és el desig i l’objectiu de qualsevol metge assistencial amb vocació investigadora”, assegura. A més, “les possibilitats de creixement que s’auguren pels pròxims anys fan que l’Hospital del Mar sigui avui en dia un lloc privilegiat on treballar i créixer personalment i professionalment”. Això sí, la Dra. Marín reclama que   es faciliti que els metges es puguin implicar a la recerca per “millorar els circuits i que, finalment, la tasca de tots nosaltres tingui efectes concrets  sobre la població”.

 

Apostant pel talent jove

Des de l’any 1993, l’IMIM potencia la vocació investigadora dels joves residents de l’Hospital del Mar amb l’Ajut de Recerca Jordi Gras. Una iniciativa que busca que, en acabar el seu període de formació, s’incorporin a projectes de recerca vigents i dirigits per investigadors i investigadores de l’IMIM. L’última convocatòria, que es va resoldre el passat mes de juny, va apostar per tres joves talents formats en Neurologia, la Dra. Carla Avellaneda, Psiquiatria, el Dr. Marc Grifell, i Medicina Intensiva, la Dra. Rosana Muñoz.

Precisament, la Dra. Muñoz destaca que es tracta “d’una gran oportunitat perquè metges i metgesses joves puguin iniciar-se en el món de la recerca, permetent, a la vegada mantenir el vincle amb l’assistència clínica”. Un fet que afavoreix, assegura, “el creixement com a professional en tots dos camps. Els avenços clínics i tecnològics dins la medicina intensiva (el seu camp) en els últims anys, fan que la relació entre assistència i recerca sigui necessària”.

 

 

Una valoració que comparteix la Dra. Avellaneda, per qui “l’Ajut de Recerca Jordi Gras significa poder iniciar una etapa il·lusionant a casa”.

 

 

Les infermeres assistencials també fan recerca

Les infermeres són els professionals directament implicats en la cura del pacient que més temps passen amb ell. Per tant, tenen un coneixement profund del dia a dia assistencial i poden detectar aquells aspectes que poden tenir un impacte directe en el pacient i el seu entorn. És per això que la recerca que fan està totalment lligada i vinculada a l’assistència. A més, actualment les infermeres tenen formació en aquest camp, implícita en la seva formació de Grau, i cada cop són més les que tenen formació postgraduada.

La Direcció Infermera del PSMAR, conscient del potencial del col·lectiu infermer en aquest camp, ha fet una aposta institucional en dos fronts. D’una banda la creació del Grup de Suport a la Recerca Infermera, dins el Servei de Qualitat, Metodologia i Recerca en Infermeria, del qual formen part la Dra. Sílvia Esteban i Laia Lacueva, totes dues infermeres. En ell es fa un registre de la producció científica dels professionals infermers del PSMAR, i els professionals s’hi poden adreçar per rebre assessorament metodològic. Aquesta iniciativa ha estat molt ben valorada pels professionals, tal com ho recullen els comentaris recollits en l’enquesta de satisfacció: “El grup de suport a la recerca d’infermeria és totalment necessari (…) compleix una tasca imprescindible que garanteix l’evolució de la professió i de la cura de les persones a les quals atenen”.

D’altra banda, s’ha incorporat al Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM, el Grup de Recerca en Cures Infermeres. Pretén reclutar i vehicular projectes liderats per infermeres del PSMAR. Actualment està format per 8 infermeres assistencials del PSMAR i un de l’Escola Superior d’Infermeria Mar, tot i que està obert a totes i tots els professionals d’infermeria que tinguin un projecte competitiu. En aquests moments, s’estan duent a terme projectes relacionats amb l’impacte de les cures infermeres sobre pacients i cuidadors i sobre el sistema de salut.

Esteban i Lacueva confien que aquestes iniciatives tinguin un impacte positiu. “Esperem que aquestes iniciatives siguin una bona empenta per a les infermeres assistencials del PSMAR que volen fer recerca, i que ajudin a superar les grans barreres que tenen com la jornada 100% assistencial i la dificultat d’integrar-se com investigadores en equips consolidats”.

Més de 2.000 alumnes

Les aules del PSMAR acullen cada dia més de 2.000 estudiants. El Director de Docència de la institució, el Dr. Ramon Pujol, apunta que “el PSMAR gestiona una oferta docent integral i d’alta qualitat, que inclou tots els nivells i àmbits de Ciències de la Salut, des de la formació professional sanitària fins a graus universitaris en el camp de la salut (infermeria, fisioteràpia i medicina), i a la formació sanitària d’especialitats tècniques”.

Com explica, “és un model únic que integra al voltant de l’Hospital del Mar tot un ventall d’estructures docents, un entorn que facilita una docència integrada dins les Ciències de la Salut i dona lloc a una interacció i col·laboració fluida entre les diferents estructures i al disseny potencial de polítiques docents conjuntes i coordinades”.

En aquest sentit, l’anàlisi dels indicadors dels diferents centres, l’Institut Bonanova de Formació Professional Sanitària, l’Escola Superior d’Infermeria del Mar o el grau conjunt de Medicina entre la UAB i la UPF, posa en evidència una “oferta d’excel·lència amb la formació d’excel·lents professionals perfectament adaptats i competitius per assumir els reptes de la incorporació al mercat laboral”. El futur passa, segons el Dr. Pujol, per potenciar la col·laboració i les sinergies entre els centres, per aprofitar encara més les potencialitats d’aquest singular clúster. Per fer-ho, cal “elaborar un pla estratègic docent amb l’objectiu de facilitar la integració efectiva entre els diferents dispositius docents i assistencials dins l’àmbit de l’Hospital del Mar”.

Però un altre dels grans reptes és l’adaptació a un món en canvi continu i accelerat, on l’accés a la informació és immediat i il·limitat. “Caldrà incorporar de forma més generalitzada les diferents tècniques d’innovació docent i aprenentatge, garantir una atenció individualitzada a l’alumne”, amb una docència “molt més participativa per part seva, adaptada a la revolució de la informació que estem vivint”. Formar els nous professionals per afrontar els reptes de l’ara i del futur.

Dues universitats sumant esforços

El Campus Universitari Mar acull a les seves aules 240 estudiants de medicina, uns estudis que no pertanyen a una universitat. Pertanyen a dues. Cursen el grau conjunt entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, on es formen com a metges i metgesses, capacitats per exercir amb excel·lència la seva professió, amb especialitzacions en medicina, cirurgia, medicina comunitària, recerca biomèdica, neurociències i gestió sanitària.

Uns estudiants vocacionals, amb dedicació, autodisciplina i capacitat d’anàlisi. Joves ben formats com posa en relleu el fet que l’any passat, la nota de tall a les proves d’accés a la universitat per accedir a aquests estudis va ser la més alta de Catalunya. A més, a les proves MIR, i segons els índexs publicats pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, aquest grau va ser el segon de tot l’Estat.

Iago Arribas, alumne de cinquè, és un d’ells. Té 22 anys i quan van començar els estudis de Medicina tenia clar que “em volia dedicar a la recerca, ja que la part assistencial no em cridava l’atenció, però he anat canviat”.

Assegura que “tots dos aspectes són molt necessaris, sigui per donar un servei directe a la societat com per aportar el nostre petit gra de sorra de cara al futur”. Malgrat això, encara no té decidit per quina especialitat optarà quan acabi els estudis.

L’experiència de formar-se en aquest grau ofert per dues universitats “és inigualable”, segons explica Iago. “Ens permet gaudir del que ofereixen les dues, per un costat, una llarga experiència docent i clínica i, per l’altre, la innovació i el fet de treballar amb la mirada posada en el futur”. A més, destaca la gran qualitat del professorat i la proximitat de l’IMIM, que “ens permet un contacte molt més directe amb el món investigador”. Uns avantatges que superen els possibles problemes de dependre de dues institucions, i que fan que “el model UAB/UPF és únic i representa uns avantatges dels quals poden presumir pocs graus universitaris”. Per aquest estudiant de cinquè de Medicina, el futur de la professió mèdica canviarà seguint els progressos de la tecnologia. “Ens haurem d’adaptar a les tecnologies que, possiblement, faran part de la nostra feina, tot i que hi ha una part humana que és insubstituïble”, prediu, mentre apunta que el metge només assistencial acabarà desapareixent per donar pas a un professional “part clínic i part investigador”.

Formació professional de prestigi

Més de 1.500 alumnes assisteixen a les classes de l’Institut Bonanova de Formació Professional Sanitària. Una institució especialitzada en formació sanitària i sociosanitària, que ofereix des de 1979 cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, formació continuada a través de la Fundació Bonanova i acreditació de l’experiència laboral.

La missió de l’Institut Bonanova es defineix com “formem persones, promocionem professionals”. Forma professionals del sector de la salut, biomèdic i d’atenció sociosanitària, amb un fort component pràctic en institucions i empreses d’aquests sectors, incorporats en l’entorn laboral real.

“Veure com els alumnes creixen i em sorprenen cada dia”

Tres anys després d’incorporar-se a l’Institut Bonanova com a professor, David Flamarich, infermer especialista en salut mental de 40 anys, reconeix que cada curs “suposa iniciar nous reptes, tant personals com professionals, i això sempre és motivador”. Els seus alumnes, ell és tutor i professor del Cicle de Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, tenen entre 15 i 17 anys quan trepitgen per primera vegada la seva aula. “Hi ha molts que encara no saben cap a quina direcció orientar els seus estudis. Una de les nostres tasques com a tutors és ajudar-los a orientar-se acadèmicament i a potenciar les seves capacitats tant personals com professionals”. Ajudar-los a superar l’angoixa que implica prendre decisions que afectaran el seu futur.

En David reconeix que “sempre m’ha interessat la part docent de la meva professió”. “Em quedo amb veure com els meus alumnes creixen i em sorprenen cada dia, m’encanta formar part d’aquesta etapa tant acadèmica com personal i veure com acaben el cicle” canviats, “més madurs i disposats a afrontar nous reptes”.

I trenca una llança a favor de la formació professional. La societat encara pot considerar que “són estudiants que no tenen les capacitats per estudiar una carrera universitària, però no és així”. Permet preparar-se per a una professió, però també per seguir estudiant. L’objectiu final és generar professionals competents i plenament capaços d’exercir feines que requereixen una alta capacitació tècnica.

Entre els alumnes que aquest curs han acabat la seva formació hi ha la Marta Anglada. Menorquina, de 21 anys, ja ha tornat a la seva illa natal per treballar com a tècnica de radioteràpia. Per ella “la formació és clau per acabar tenint bons professionals”. I per rebre una bona formació, “l’Institut Bonanova té grans professionals que treballen en el sector i això es veu reflectit en les classes i els coneixements adquirits”. A més, la proximitat a l’Hospital del Mar dona “més facilitats a l’hora d’anar a fer pràctiques a l’hospital”.

En començar la seva formació, “no sabia si m’agradaria, ja que no ho tenia molt clar, però ara, en acabar, he descobert que la meva vocació s’encamina cap a la radioteràpia”. I defensa la tasca que es fa a l’FP.

“Avui en dia estem més valorats com a professionals, tant als ulls del personal dels hospitals com a peu de carrer”. I “tot ha estat possible gràcies al gran esforç dels tècnics”

Infermeria del futur

L’Escola Superior d’Infermeria del Mar, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, fa més de quatre dècades que forma professionals de la infermeria. Una experiència a la qual ha anat incorporant les noves estratègies d’ensenyament i aprenentatge recomanades per la comunitat internacional. Amb prop de 400 alumnes, forma part d’un projecte capdavanter de col·laboració i convivència interuniversitària, gràcies a la seva situació dins el Campus Universitari Mar i l’Hospital del Mar.

El programa formatiu ofereix una atenció individualitzada a l’alumnat, orientada al desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge autònom i de les capacitats cognitives, comunicatives i clíniques necessàries per actuar amb professionalitat.

Els professors són professionals amb una dilatada carrera, com és el cas de la Dra. Pilar González, amb una trajectòria de 36 anys com a infermera i que, des de fa 8, imparteix classes a l’escola. “És molt gratificant poder fer aquesta tasca de formar infermeres”, assegura.

“Com a infermera formes part de la vida i de la mort de molta gent i et sents útil tenint cura de les persones”, explica, afegint que “és justament això el que intento transmetre als i les estudiants d’infermeria”.

La tasca que realitzen professionals com la Dra. González a l’Escola Superior d’Infermeria se centra a formar “infermers i infermeres amb un elevat coneixement disciplinari, capacitats per a tenir cura de tota mena de ciutadans i que estiguin alineats amb el món real”. Sempre, però, tenint en compte que el nostre món “és plural, un lloc on la innovació és necessària a tots els nivells” i que “de la mà de la innovació ha d’anar sempre la visió ètica”. En aquest sentit, l’adaptació als canvis tecnològics i a les noves formes de comunicació i xarxes socials és vital. “Els estudiants estan preparats per a utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en el seu aprenentatge i els docents podem fer-ho, ja que tenim els mitjans”, tenint en compte que “les tecnologies són una eina, no una finalitat, i, per tant, ens han de ser útils”. Els nous professionals de la infermeria han de tenir capacitat d’innovació, de treballar en xarxa i d’aprenentatge constant. I així se’ls forma a l’Escola Superior d’Infermeria Mar.

Un exemple és la Cristina Barrufet, que ha acabat el quart curs en el grau d’infermeria. El seu primer record a les classes és el del qüestionari que el primer dia van haver d’omplir explicant què creien els nous alumnes que era la infermeria i què esperaven de la seva formació. “En aquell moment ni tan sols en tenia una idea clara” reconeix, però sí “tenia la percepció de la infermera com una professional a prop de les persones en situacions molt diverses, i que acompanya a les persones en diferents processos en qualsevol moment de la seva vida”. Unes expectatives que s’han fet realitat en els seus quatre anys de formació. El gran canvi, però, “està en el fet d’obrir l’espectre de visió i de comprensió”.

Per la Cristina, la figura del professional de la infermeria “ha canviat i seguirà canviant pel gran interès que en tenim els professionals”. Defensa que “cada dia la figura infermera pren més protagonisme en la societat i, d’alguna manera, va captivant a més admiradors i defensors del rol infermer”.

En el seu cas, aposta per dedicar-se a l’àmbit de la salut pública, però també per conjugar recerca, docència i assistència. I considera que el fet que l’escola estigui situada en el Campus Universitari Mar, al costat de l’Hospital i el seu centre de recerca, l’IMIM, “és una font d’aprenentatge recíproc, sinèrgic”. Així “es creen un gran ventall d’oportunitats i, després de quatre anys, acabes identificant-los com una segona llar, entesa com un punt des del qual impulsar-te i créixer”.

Amb aquesta intenció, el PSMAR es marca com a objectiu contribuir activament i voluntàriament a la millora social, econòmica i ambiental. Ho fa reforçant el compromís amb l’entorn més immediat, però també amb les persones i els col·lectius amb els quals es relaciona. Aquesta voluntat ha portat la institució a impulsar una comissió que vehicula la responsabilitat social del PSMAR i a fer un primer diagnòstic sobre la posició que ocupa l’entitat en relació amb els compromisos de desenvolupament sostenible de l’ONU. Un moviment que vol comptar amb la participació de tots els actors amb els quals té relació el PSMAR i que marcarà el futur de la institució.

EL BLAU DEL MAR I EL VERD DE LA SOSTENIBILITAT

Quina millor manera de garantir el futur que respectant el medi ambient? Aquesta és la pregunta que els gestors del PSMAR volen respondre de forma més pràctica, actuant. L’Hospital que mira el blau del mar, també vol ser verd, i, per aquest motiu, ha implantat, dins el seu pla per assolir un  desenvolupament sostenible, el seu compromís amb el medi ambient. Una política que ja està donant fruits i que vol anar més enllà de les seves parets, implicant també als seus proveïdors. Així, aquelles empreses que treballen en els seus diferents centres han de demostrar que disposen de diverses certificacions de gestió ambiental, qualitat i prevenció de riscos.

“Des del moment de la realització dels concursos, s’exigeix als proveïdors que compleixin amb tots els estàndards de la normativa específica de qualitat ambiental, i, en el cas que sigui aplicable, de responsabilitat social corporativa”, explica Rut Bover, cap d’Hoteleria de l’Hospital del Mar.

Però el compromís es demostra actuant. I al PSMAR ja es nota. Segons Irina Marcos, responsable d’enginyeria i manteniment, “l’activitat sanitària i tot allò complementari, generen tant residus com despesa energètica i de recursos”, per aquest motiu, “la política de sostenibilitat del PSMAR inclou la reducció tant de la generació de residus com de la despesa energètica”. Per fer-ho, i reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, es treballa per ”introduir tecnologies més eficients i millorar la gestió dels nostres residus”.

Seguir aquesta línia necessita la complicitat dels professionals que treballen a una institució de gran complexitat. Com destaca Irina Marcos, “cal treballar conjuntament amb els professionals sanitaris per a no interferir en la seva tasca diària”. Els treballs “necessiten coordinació de tots els estaments implicats, incloent-hi Serveis Generals, i els diversos serveis clínics afectats”.

Reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle

El CO2 és el principal gas responsable del canvi climàtic que l’acció humana està provocant al planeta. Per tant, reduir les seves emissions té un impacte directe en el futur. Entre els anys 2015 i 2016, van caure al PSMAR més del 7,5%, situant-se per sota de les 10.000 tones, gràcies a la utilització d’energies més eficients que han permès estalvis en els consums i a una intensiva gestió dels residus i de l’aigua.

Estalvi en consums

Els consums d’electricitat i gas, les fonts de l’energia que mouen una institució oberta les 24 hores del dia, 365 dies l’any, han baixat gairebé un 1% entre els anys 2015 i 2016. En concret, el consum elèctric ho ha fet el 0,2%, mentre el de gas natural ha fregat un descens del 2%. Unes xifres importants, si es té en compte que el consum total s’acosta als 33 milions de Kwh.

Per mitjà de la substitució de llums per LEDs, que consumeixen menys energia, així com detectors de presència, es vol mantenir aquesta línia de reducció de consum d’electricitat. A la vegada, es fa un seguiment mensual dels consums als diferents edificis i revisions per detectar ineficiències. Malgrat això, “entenem que l’Hospital ha crescut i s’incrementa la seva superfície, per tant, els nostres objectius són el manteniment dels consums i, essent optimistes, la seva disminució”, segons la responsable d’enginyeria i manteniment, Irina Marcos.

La peça principal és la connexió amb el sistema Districlima, la xarxa urbana de distribució de calor i fred per a ús en calefacció, climatització i aigua calenta sanitària que utilitza el vapor de la valorització energètica dels residus. Sobre aquest sistema pivota la climatització de les noves fases de l’Hospital, com explica Irina Marcos.

Generar menys residus

Els professionals dels centres del PSMAR disposen de contenidors que permeten fer una correcta separació dels diferents residus. S’està treballant en l’estalvi de paper, fomentant la impressió a doble plana i la utilització de paper reciclat. “Cada cop més, s’està tendint a una segregació més acurada dels residus de tots els grups, sobretot amb aquells provinents de les activitats d’atenció i investigació sanitària (grups III i IV)”, explica Rut Bover. Dins aquesta tendència “està creixent l’atenció donada als residus químics, tipus formaldehid, pel seu risc cancerigen. En aquest sentit, la seva segregació i retirada són un dels focus d’atenció de la nostra entitat”.

Però també es pot actuar en altres camps per minimitzar els consums, tant d’electricitat com de paper. És el cas de les impressores.

El departament d’Informàtica va engegar un projecte per reduir el seu nombre, “que ha permès eliminar les impressores locals i crear una sèrie d’impressores compartides, permetent estalvis en el manteniment i consums, promovent també la impressió a doble cara”, analitza Jordi Mediavilla, responsable de suport del departament.

A la vegada, es va desenvolupar una aplicació que controla el nivell del tòner i que, quan el cartutx arriba a un nivell baix, genera de forma automàtica la comanda. “Així s’aconsegueixen dos objectius molt importants, la comoditat de l’usuari i l’eliminació de la demanda de cartutxos de manera manual, que provocava que un mateix usuari disposés de diversos tòners en estoc”.

A la vegada, la instal·lació d’aixetes més eficients va permetre estalviar aigua, un recurs molt valuós en un territori com el nostre, de clima mediterrani i procliu a les sequeres. “S’han incorporat aixetes temporitzades a les zones d’usos comuns, per pacients i treballadors, com ara lavabos i dutxes, així com atomitzadors per a reduir la quantitat d’aigua que s’obté de les aixetes”, destaca Bover.

La implicació dels professionals ha estat constant. Ho demostren les xifres de seguiment del mòdul dins la formació en riscos laborals, Riscos biològics i gestió de residus, ofert per la Unitat de Formació Continuada, i en el qual van participar més de 1.600 professionals. Un esforç que està convertint l’Hospital que mira el blau mar en un hospital més verd.

 

 

Dra. Cristina Iniesta, adjunta a la gerència del PSMAR.

- Perquè el PSMAR aposta pel compromís amb els objectius de desenvolupament sostenibles acordats pels estats membres de Nacions Unides?

El PSMAR és una institució que porta, des del seu naixement, dins la seva natura el compromís social. És una vocació que impregna tots els aspectes de la seva activitat. Però ara volem fer un pas més, volem contribuir de forma activa i voluntària a la millora social, econòmica i ambiental. Això vol dir que hem de prendre consciència de quin és l’impacte de les nostres accions en tots els àmbits. I si és igualment important pels nostres grups d’interès.

- Què s’està fent per implicar els professionals en aquests projectes?

Des del primer moment es va crear la comissió de l’RSC amb 15 membres que integren les diferents àrees del PSMAR. Aquest organisme ha estat l’encarregat de realitzar una primera diagnosi interna seguint els paràmetres internacionals, que ens ha permès conèixer la nostra situació a totes les àrees i els punts de millora. Però calia contrastar-ho amb els nostres grups d’interès. Per aquest motiu, els hi vam adreçar una enquesta que recollia la seva opinió i ens va permetre identificar els aspectes rellevants, que són prioritaris per a ells, i establir-hi un diàleg obert. Això s’ha traslladat al primer informe de compromís social, seguint la normativa internacional (ISO 26000 i el GRI (Global Reporting Initiative)), que ens ha permès donar compte de les accions que s’han posat en marxa.

-Què demanen aquests grups d’interès?

Ens demanen transparència, millora de la informació, disposar d’entorns de privacitat, garantir la privacitat de les dades, la millora de l’accessibilitat, impulsar la recerca, la docència i la innovació i garantir la igualtat d’oportunitats. També ens reclamen que contribuïm a la millora ambiental, que establim relacions amb proveïdors compromesos socialment i que participem en projectes comunitaris.

- I quina diferència hi ha respecte al que es feia abans?

La gran diferència és ser conscient no del què, sinó del com. Prendre consciència de l’impacte que les nostres accions tenen més enllà dels murs de la institució, sobre tots els àmbits i, a la vegada, establir un diàleg permanentment obert amb els nostres grups d’interès. Ser transparents.

- Quin és el futur d’aquestes actuacions al PSMAR?

El coneixement que hem aconseguit de les àrees rellevants (bon govern, dret a la salut, pacients, comunitat, professionals, medi ambient i proveïdors), ens permet fer el seguiment de les accions de millora a cada àmbit. És un procés viu, de millora contínua, que evoluciona amb la institució i amb el seu entorn.

Cliqueu les imatges

L’Organització Mundial de la Salut ja ho ha avisat. La resistència als antibiòtics és una de les amenaces més grans per a la salut mundial. Aquesta organització reclama que s’actuï ja per evitar entrar en el que qualifica d’era post antibiòtic i avisa que, l’any 2050, aquest problema pot ser la primera causa de mort al món. En aquesta batalla, els hospitals estan a la primera línia de combat.

Els senyals d’alarma, però, no han sorprès els professionals de l’Hospital del Mar. Ja fa anys que treballen per evitar que es produeixin brots provocats per bacteris resistents als antibiòtics, però també per un correcte ús d’aquests medicaments. Un procés liderat pels serveis de Malalties Infeccioses, Medicina Intensiva i Farmàcia, però que compta amb la complicitat de tot el centre, com és el cas de la tasca del Laboratori de Referència de Catalunya.

Juan Pablo Horcajada

Com explica el cap del Servei de Malalties Infeccioses, el Dr. Juan Pablo Horcajada, “el problema de les resistències antibiòtiques a l’Hospital del Mar l’hem controlat gràcies a un equip multidisciplinari, el programa de control d’infeccions, dedicat a la vigilància i el control de les resistències tant des del punt de vista dels brots epidèmics com des del punt de vista de la difusió i disseminació de les resistències dins l’hospital”. Aquest programa, però, és només una de les ‘potes’ de l’estratègia. L’altra és l’aplicació dels plans PROA (Programa d’Optimització de l’Ús d’Antimicrobians), impulsats pel PRAN (Plan Nacional frente a la Resistencia a los Antibióticos).

Tot plegat ha frenat les principals amenaces a les quals l’Hospital s’ha hagut d’enfrontar. Les infecciones produïdes per soques de bacteris productors de carbapenemases, s’han presentat només com casos puntuals i no en forma de brots. Però no s’ha d’abaixar la guàrdia.

 

Un ampli ventall d’accions

Les accions per aturar l’expansió dels bacteris resistents als antibiòtics necessiten que tots els professionals sanitaris prenguin consciència del seu paper. En aquest sentit, el programa de control d’infeccions fa més d’una dècada que treballa per implantar mesures de prevenció. La higiene de mans, el correcte aïllament dels pacients, els protocols en el maneig de catèters i dispositius, les mesures preventives d’infecció quirúrgica, la higiene ambiental i l’educació del personal sanitari en higiene i prevenció són els pilars d’aquesta lluita.

Dins aquesta estratègia cal destacar el paper de les infermeres de control d’infeccions, que depenen del Servei d’Epidemiologia i Avaluació. Elles mateixes, Cristina González, Milagros Herranz, Ana Collado, Cristina Campa i Carlota Hidalgo, són les encarregades de portar a terme els objectius específics del Programa de Control d’Infeccions del servei. Treballen per conèixer els microorganismes conflictius, valorar el tipus de mesures de precaució, indicar-les a la unitat d’hospitalització, fer el registre de les dades a la base i la realització del seguiment d’aquests pacients. També es realitza la valoració screening i la instauració de mesures de precaució de forma preventiva en pacients amb antecedents d’adquisició de microorganismes multiresistents en ingressos anteriors. Sense oblidar la implantació de mesures d’higiene hospitalària i d’higiene de mans, amb formació, observació i tallers, també per a pacients i familiars.

Santi Grau

A la vegada, ha estat vital el desenvolupament per part del Servei de Farmàcia d’una eina per a la determinació dels nivells d’antibiòtics en els pacients. Ja es poden determinar 20 molècules. Cap altre hospital compta amb aquesta informació. “I és bàsica, és com tenir un antibiòtic nou, ja que en dosificar el tractament de forma diferent gràcies a aquestes eines, superem les mancances de fer-ho de la manera estàndard”, explica el Dr. Santiago Grau, cap del Servei de Farmàcia. Tant ell com el Dr. Horcajada reconeixen que aquest ha estat un pas de gran importància per a l’èxit de l’aplicació dels PROA al centre.

Mila Montero

El secret de l’èxit de l’Hospital del Mar, però, és el treball en equip. Un aspecte que destaca la Dra. Milagro Montero, adjunta del Servei de Malalties Infeccioses. “Cada dia”, explica, “ens enfrontem a un nou repte relacionat amb el maneig de les infeccions per gèrmens multiresistents, i treballem de forma conjunta amb tots els serveis de l’Hospital per a optimitzar tant el tractament, com la prevenció en l’aparició de les mateixes”.

Maria Pilar Gracia

Una valoració compartida per la Dra. Maria Pilar Gracia, adjunta del Servei de Medicina Intensiva, una de les participants, com la Dra. Montero, en les reunions setmanals del comitè d’aplicació del programa d’optimització de l’ús dels antibiòtics. Amb l’aplicació del PROA a la unitat de cures intensives “s’ha aconseguit disminuir l’ús d’antibiòtics a l’UCI” i amb les estratègies de seguretat aplicades “la taxa infeccions de bacteris multiresistents adquirits en UCI ha disminuït significativament i els controls demostren el bon funcionament de les mesures aplicades”. Aquest comitè prepara guies de tractament perquè els professionals puguin aplicar el més adequat a la infecció del seu pacient. La intenció és que “cada infecció tingui una guia adaptada i actualitzada a l’epidemiologia de l’Hospital”, però “sempre prioritzant aspectes formatius i no impositius”. “El que volem és un millor ús del tractament antibiòtic, que sigui l’adequat al microorganisme i a la dosificació adequada”, explica la Dra. Gracia.

Lluïsa Sorli

Exemples dels efectes de les multiresistències els explica la Dra. Luisa Sorli, adjunta del Servei de Malalties Infeccioses. En la seva activitat diària, veu els problemes que aquests bacteris provoquen en el seguiment de pacients de cirurgia ortopèdica i traumatologia, així com en els crítics postquirúrgics. “Les resistències ens limiten el nombre d’antibiòtics que podem utilitzar, són tractaments amb més efectes secundaris i, en el cas dels pacients de cirurgia ortopèdica i traumatologia amb infeccions als implants, ens obliga a mantenir-los ingressats per poder completar el tractament, que, a més, s’allarga força en el temps”. Tot un repte per als professionals sanitaris.

Reconeixement

Gràcies a tot plegat, l’Hospital del Mar ha assolit el reconeixement internacional. “El nostre centre és pioner en l’establiment d’una estructura potent en el desenvolupament de programes d’optimització d’antimicrobians, en la línia del que demana l’OMS i els centres de controls d’infeccions europeu i dels Estats Units”, recorda el Dr. Grau. No fer-ho és un risc inacceptable, assegura el Dr. Horcajada. “No utilitzar bé els antibiòtics és posar benzina al foc de les resistències als antibiòtics”, apunta.

La tasca desenvolupada fins ara també té un vessant en la recerca que es desenvolupa a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), amb el Grup de recerca en patologia infecciosa i antimicrobians, liderat pel mateix Dr. Horcajada. És l’únic del seu tipus reconegut per l’AQuAs, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.

El futur

Tant el Dr. Horcajada com el Dr. Grau reconeixen que ara cal consolidar el programa PROA i potenciar-ne l’aplicació. Per fer-ho, una de les línies d’actuació implica formar els professionals a l’estranger per aprendre d’altres experiències i fer un salt de qualitat, consolidant la presència a les entitats d’aquest camp a l’Estat i entrant a les xarxes europees de recerca. Però també analitzar altres línies de treball, com ara l’aplicació d’aquest tipus de programes a pacients de Traumatologia, l’optimització dels nous antibiòtics o bé la seva combinació per tractar bacteris resistents.

Però pel Dr. Horcajada un dels punts focals dels esforços ha de ser l’atenció primària. “Voldríem impulsar el treball conjunt amb l’atenció primària en aquest camp per fer un abordatge integral del problema”, explica, ja que les resistències als antibiòtics no són només una qüestió dels hospitals, apunta.

 

  • Estalvi d’1 milió d’euros en antibiòtics a l’UCI amb un pla PROA

La tasca pionera de l’Hospital del Mar en el camp de l’òptima utilització dels antibiòtics té un clar exponent a la Unitat de Cures Intensives del centre. En un projecte conjunt dels serveis de Medicina Intensiva, Farmàcia i Malalties Infeccioses, es van analitzar els resultats de l’aplicació del programa PROA-UCI. El programa tenia com a punt focal la identificació d’un metge d’intensius expert en la patologia infecciosa del malalt crític i en el maneig dels antibiòtics, que va ser qui es va encarregar de posar-lo en marxa. Les conclusions del treball s’han recollit en aquest treball.

Francisco Álvarez-Lerma

El professional designat participa en les sessions sobre els pacients per fer el seguiment de la medicació antibiòtica prescrita a cada malalt, que es revisa cada dia. “En funció dels resultats rebuts de microbiologia, es decideix l’ajustament dels antibiòtics o baixar el nivell d’intensitat del tractament”, explica el Dr. Francisco Álvarez-Lerma, cap de secció del Servei de Medicina Intensiva i un dels autors de l’estudi que va analitzar el seguiment del projecte. “D’aquesta manera, som activament conscients de que el malalt està rebent antibiòtics, si aquests són efectius i es valora el moment de la seva retirada. Quan es valora l’impacte d’aquesta intervenció, es veu que s’ha reduït el consum, amb una reducció del cost”, analitza. De fet, en el període estudiat, entre els anys 2011 i 2015, ha contribuït a un estalvi d’1 milió d’euros respecte als quatre anys anteriors (2007-2010).

El Dr. Álvarez-Lerma destaca la necessitat de ser especialment curós en l’administració d’antibiòtics als pacients ingressats a cures intensives, que tenen unes necessitats particulars i diferents dels d’altres serveis per les seves patologies i tècniques de tractament, que modifiquen el seu metabolisme. Per aquest motiu, “cal buscar l’optimització de l’antibiòtic, donant-lo quan és necessari, perquè això sabem que salva vides, i retirant-lo com abans millor quan el malalt no el necessita, perquè sabem que d’aquesta manera reduïm la morbiditat tant al pacient com al micro ambient”. Però tan important és impulsar els programes PROA com implicar els professionals del servei, els millors coneixedors de la seva realitat. “Aquests programes han d’estar integrats a la cultura de l’hospital”, explica, “per garantir el seu èxit”.

L’estudi va analitzar 5.002 pacients en dos períodes (anys 2007-2010 i 2011-2015), en els quals es van analitzar les dosis diàries definides d’antibiòtics per 1.000 estades (DDDe) i els dies de tractament per 100 estades (DOTe). Les DDDe es van reduir de 246,8 a 192,3 i les DOTe de 66,7 a 54,6. El càlcul el va fer de forma independent el Servei de Farmàcia de l’Hospital. El cost global dels antibiòtics a l’UCI respecte del cost total a l’Hospital va passar de ser el 28,5% al 22,8%.

 

  • Implicats en el projecte pilot WASPSS (Wise Antimicrobial Stewardship Program Support System)

L’Hospital del Mar és l’únic centre català que ha estat seleccionat per participar en aquest projecte, promogut per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris i la Universitat de Múrcia. El seu objectiu és facilitar el maneig dels tractaments antibiòtics dins els programes PROA. La seva avaluació a l’Hospital és possible gràcies a la col·laboració dels serveis de Malalties Infeccioses i de Farmàcia amb el departament d’Informàtica.

Albert Márquez

El projecte WASPSS ha de permetre definir canals àgils de resposta i un sistema d’alertes i filtres que facilitarà dades de més qualitat. Els professionals i les institucions implicades tindran una eina que afavorirà l’optimització dels recursos, un millor seguiment i avaluació dels casos i el suport clínic per ajudar a la presa de decisions i la implantació dels programes PROA. Com explica Albert Márquez, director de Sistemes d’Informació i Comunicacions del PSMAR, “per augmentar l’eficiència de l’eina des de SSII del PSMAR, s’implementarà una connectivitat bidireccional i automàtica amb les dades dels nostres HIS que permeti facilitar l’ús del programari als serveis esmentats”.

A banda de l’Hospital del Mar, a la prova participen sis centres més de 6 comunitats autònomes (Aragó, Illes Balears, Castella i Lleó, Madrid i País Basc). Aquesta eina informàtica funciona amb èxit des de l’any 2015 a l’Hospital Universitari de Getafe (Madrid).

DRA. ANA MARTÍNEZ PALMER, CAP DEL SERVEI D’OFTALMOLOGIA

La Dra. Ana Martínez Palmer es va convertir en la cap del Servei d’Oftalmologia del PSMAR el passat 8 de març. Una fita que culmina, per ara, una trajectòria de 26 anys a la institució. Pren el relleu del Dr. Miguel Castilla al capdavant d’una vintena d’especialistes, que tenen com a objectiu “oferir una atenció oftalmològica integral i de qualitat a tota la població de referència del servei, els districtes de Ciutat Vella i de Sant Martí”. Especialista en cirurgia de cataractes i oculoplàstia, la Dra. Martínez Palmer, assegura que, amb els anys,“la medicina s’ha convertit en una carrera feminitzada, amb un 70% d’estudiants dones”.

Un fet, ser dona, que assegura que no li ha dificultat l’accés al seu actual càrrec. Però sí que reconeix que “a determinades professions, com és el cas de la nostra, gran part del currículum s’ha de fer fora de les hores de treball. Si ets mare i t’has de fer càrrec de l’organització de casa teva, és més difícil”. Però “no per ser dona”, ja que no creu que “el gènere marqui la diferència en el nostre àmbit”. Malgrat tot, reconeix que “existeix el sostre de vidre”. “Hi ha un factor cultural del qual no som massa conscients. Hi ha moltes dones que no es plantegen arribar perquè, d’alguna manera, no ho pensen, no ho consideren possible”.

Per trencar aquest sostre, caldrà un canvi cultural, segons la Dra. Martínez Palmer. Malgrat tot, recorda que la situació de la dona a la professió sanitària ha millorat respecte als seus primers anys, quan un pacient en veure que la seva cirurgiana era una dona i que estava embarassada “es va quedar blanc”. Per això, les noves generacions han de treballar per seguir aquesta línia. “El treball fa el mestre”, apunta. En aquest sentit, “la gestió del temps és fonamental, que la dona es continuï encarregant de les tasques domèstiques ho fa més difícil, però no impossible”.

MAR ALBÀ, PROFESSORA D’INVESTIGACIÓ ICREA A L’IMIM

Des de l’any 2005, Mar Albà és Professora d’Investigació ICREA al Programa d’Investigació en Informàtica Biomèdica de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Coordina un grup de recerca, format per 6 investigadors centrats en el camp de la genètica i la genòmica utilitzant eines computacionals. Accedir al càrrec no li va resultar més complicat per la seva condició de dona, tot i que reconeix que “en general, el percentatge de dones que són catedràtiques o professores de recerca és molt baix comparat amb el nombre de titulars o investigadors/es”. Un fet que “no té res a veure amb les capacitats”.

Mar Albà considera que la situació “no ha millorat en el nostre camp, estem en el mateix punt que fa 30 anys”. Tot i que les estadístiques mostren una certa evolució positiva, “anem a pas de tortuga”. Un exemple són les posicions de direcció i presa de decisions a les institucions de recerca. “Es veuen menys dones en aquestes posicions”, apunta, “no hi ha directores d’institut de recerca en l’entorn del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)”.

A la vegada assenyala que “alguns estudis apunten que els projectes d’investigació liderats per dones reben menys finançament”. Un sostre de vidre que confia que “puguem trencar un dia”. Però, per fer-ho, les noves generacions “hauran de prémer l’accelerador”.

DRA. BELÉN LLOVERAS, CAP DEL SERVEI DE PATOLOGIA

La Dra. Belén Lloveras es va incorporar a l’Hospital del Mar el 2008 i fa un any que és la cap del Servei de Patologia, un servei central, que integra anatomia patològica, citologia hematològica, citogenètica i diagnòstic molecular. Arribar-hi “no era un objectiu que m’hagués marcat a la vida, com possiblement molts homes sí que fan”, encara que “ara estic molt contenta de ser-ho”. Això sí, explica que “el que resulta una mica ‘intimidant’” en el procés, “és que els que t’examinen per accedir al càrrec solen ser tots homes, perquè actualment ocupen la major part dels llocs de direcció”.

La Dra. Lloveras creu que una de les principals dificultats que troben les dones per accedir a càrrecs de responsabilitat es deriven de la maternitat. No tant per la baixa laboral, sinó per “la conciliació amb la vida familiar quan els fills són petits”. “Crec que encara es veu com un problema a l’hora de contractar dones” en alguns àmbits. En el seu cas, però, el fet de compartir de forma equitativa les tasques relacionades amb l’educació ha ajudat a evitar aquesta problemàtica.

Malgrat tot, reconeix que les dones topen contra un sostre de vidre que, “de vegades ens posem nosaltres mateixes, possiblement per la nostra educació”. En el camp de la medicina, però, no creu que es pugui parlar de sostre de formigó. La Dra. Lloveras considera que un dels factors que incideixen en aquest fenomen és “la manera de fer i comunicar-se dels homes, diferent de la de les dones i que dificulta accedir la discussió ‘política’, en el sentit ampli del terme, en un món dominat pels homes”. Assegura que encara “hi ha molts micro masclismes”, tot i que la situació ha millorat. “Les noves generacions van normalitzant cada cop més la posició de la dona en el món laboral”, però “caldrà més d’una i de dues generacions per canviar el model de societat”. Malgrat això, diu que és optimista. “De mica en mica, entre tots aconseguirem un món més just on tothom tingui les mateixes oportunitats”.

PILAR NAVARRO, COORDINADORA DEL GRUP DE MECANISMES MOLECULARS DE LA TUMORIGÈNESI DE L’IMIM

Pilar Navarro es va incorporar a l’IMIM l’any 1999 i dirigeix el seu propi grup de recerca des del 2008. Coordina el Grup de Mecanismes Moleculars de la Tumorigènesi, dins el Programa de Recerca en Càncer del PSMAR. Els 7 investigadors que el formen investiguen el càncer des d’una perspectiva molecular, intentant desxifrar els mecanismes subjacents a la transformació maligna de les cèl·lules i intentant identificar noves dianes moleculars per al tractament. Reconeix que la maternitat ha dificultat que arribés a dirigir un grup de recerca. “Vaig haver de fer un esforç més gran que el que han de fer els homes en la mateixa situació”.

Assegura que “les dones troben, en general, més dificultats per a desenvolupar la seva carrera professional, però no només a l’àmbit de la recerca, a qualsevol professió competitiva”. “Ens costa més que ens reconeguin els mèrits, perquè molts processos d’avaluació per ascendir estan formats en la seva majoria per homes, i, a banda dels mèrits quantificables, existeixen altres que s’avaluen de forma subjectiva”, explica. A més, la decisió de tenir fills afecta més les dones que els homes i “frena el ritme de la nostra carrera professional”. En el seu cas, recorda “viure molts anys de gran pressió per intentar seguir al 100% a l’àmbit professional sense descurar l’atenció als fills, i aconseguir-ho és molt difícil”, fins al punt que algunes investigadores “renuncien o posposen la maternitat fins a assolir una posició consolidada”, decisió que els homes, per regla general, no es veuen obligats a prendre.

Segons Pilar Navarro, la situació no ha canviat gaire en els últims anys. Hi ha més dones dirigint grups i centres de recerca, però “ha vist moltes dones molt vàlides des del punt de vista científic que, de forma voluntària, han deixat la recerca o han optat per quedar-se en una posició intermèdia de menor responsabilitat per poder conciliar la professió i la vida familiar i personal”. A més, “la dona acostuma a adaptar-se a les preferències o ofertes laborals de la seva parella”, encara que aquesta decisió afecti la seva carrera. En tot cas, considera que “no hi ha res impossible si es té clar què es vol aconseguir”. També que “com a dones, ho tenim més difícil, però la societat està prenent consciència d’això i està promovent iniciatives per evitar-ho”. Tot i això, assegura amb un somriure, que “demanar que siguin els homes que tinguin els fills crec que encara no és una opció i tampoc sé si nosaltres ho volem”.

DRA. OLGA VÁZQUEZ CAP DEL SERVEI DE GERIATRIA

La Dra. Olga Vazquez encapçala el Servei de Geriatria des de fa dos anys, però abans en feia 4 que exercia el càrrec de coordinadora. Es tracta d’un servei de gran complexitat, repartit entre l’Hospital del Mar, l’Hospital de l’Esperança i el Centre Fòrum. Una trentena de professionals, entre metges i metgesses adjunts, residents i treballadores socials, que ofereixen un abordatge integral de les problemàtiques dels pacients de més edat. “Des de les urgències, quan es fa una interconsulta perquè hi pot haver un pacient que necessiti un recurs sociosanitari, fins a l’atenció al final de la vida, som un servei transversal absolutament”.

Després de desenvolupar tota la seva carrera professional a l’Hospital, des de l’any 1996, la Dra. Vázquez considera que el fet de ser dona “en el meu cas no va fer més difícil accedir a càrrecs de responsabilitat, s’ha tingut en compte la trajectòria”. “No m’he sentit discriminada pel fet de ser dona”, assegura, però reconeix que “el fet de ser mare i el temps de la maternitat és un entrebanc a la vida professional, perquè com per arribar a poder accedir als càrrecs necessites un currículum el temps de maternitat és una parada”. Després es pot recuperar, però és molt important “voler, perquè representa renunciar a determinades coses”.

“El sostre de vidre es veu molt clarament”, assegura, tot i que la situació està millorant. “Quan em vaig incorporar al càrrec hi havia 4 o 5 caps de servei, ara n’hi ha moltes més”. En aquells moments, la institució vivia una situació de desequilibri, amb molts càrrecs intermedis ocupats per dones i poca presència femenina en els de més responsabilitat. Ara, el canvi generacional ho està canviant. En aquest sentit, la Dra. Vázquez defensa que els nous professionals han de tenir en compte “que es pot arribar on es vulgui si es tenen ganes, s’ha de tenir generositat, s’ha de renunciar a algunes coses, a temps personal, però es pot arribar”.

DRA. ESTHER BARREIRO, COORDINADORA DEL GRUP DE RECERCA EN DESGAST MUSCULAR I CAQUÈXIA EN MALALTIES CRÒNIQUES RESPIRATÒRIES I CÀNCER DE PULMÓ DE L’IMIM I PNEUMÒLOGA A L’HOSPITAL DEL MAR

La Dra. Esther Barreiro fa 10 anys que es va convertir en la coordinadora del Grup de recerca en Desgast Muscular i Caquèxia en Malalties Cròniques Respiratòries i Càncer de Pulmó de l’IMIM, tasca que compagina amb el seu treball com a metge especialista en pneumologia a l’Hospital del Mar, i, concretament, en el marc de l’assistència a pacients amb en malalties cròniques respiratòries, sobretot bronquiectàsies, al Servei Pneumologia del centre. De fet, la Dra. Barreiro fa més de 20 anys que té relació amb el centre. I reconeix que en el camp de la sanitat, l’accés “fins a la formació de resident” és “similar per a ambdós sexes”. Després “es complica per a les dones, ja que elles assumeixen en general més càrrega familiar que els homes”.

El sostre de vidre professional “existeix i és molt evident en el dia a dia i en moltes situacions, malgrat els canvis dels darrers anys en les nostres societats europees”, reconeix. “Quan comences a tenir un cert lideratge en el teu camp de recerca tot es complica una mica”. Però a banda d’aquestes limitacions assegura que també “deu existir un sostre de ciment per a moltes persones de la nostra societat i d’altres parts del planeta, derivat d’altres raons independents a la seva condició de naixement”.

La Dra. Barreiro analitza la situació actual i apunta que “ha millorat, i penso que ha de millorar”. “Vull ser optimista i pensar que tot és millorable i que tenim voluntat que així sigui”, afirma. En aquest sentit, recorda que “cada cop els homes participen més del que es coneix com a conciliació família-feina, no per obligació, sinó per ganes i desig de compartir”. Per això, recomana a les noves generacions “que tinguin ideals, que tinguin somnis i, sobretot, que lluitin i demostrin sempre el seu desig per veure’ls assolits”. Els anima a treballar perquè “la vida sense fites ni somnis deixaria de tenir sentit per a l’existència de l’ésser humà”.

El Pla d’Igualtat de l’Hospital del Mar

La Comissió d’Igualtat del PSMAR va posar en marxa el primer Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Homes i Dones l’any 2007. En aquests moments, aquella primera edició ha finalitzat la seva durada i s’està treballant en les línies marcades per la seva segona edició, iniciada fa dos anys i que esgotarà el seu recorregut el 2020.

Any 2015

Les accions implantades fins ara, o bé han suposat un índex d’acompliment molt elevat, en molts casos del 100%, o bé s’han consolidat com a accions de realització reiterada i periòdica.

Encara que el personal de la institució és majoritàriament femení (el 74% el 2015), aquest fet no garanteix per si mateix la plena igualtat d’oportunitats entre dones i homes, la qual cosa fa del Pla d’Igualtat del PSMAR una imprescindible eina de millora.

En relació amb l’evolució observada durant l’aplicació del pla, destaca que s’està produint de forma gradual un increment del nombre de dones tècniques superiors, amb especial incidència a l’àrea assistencial on, per primera vegada, hi ha tantes dones com homes amb aquesta categoria professional. Malgrat que dones i homes reben sous iguals per desenvolupar el mateix lloc de treball, el sou mitjà de les dones continua sent inferior al dels homes en un 23%. A la vegada, la participació de les dones en els òrgans de govern, comissions i comitès també és millorable.

Any 2015

Això no obstant, les diferències es van reduint progressivament, com a conseqüència del fet que les dones van accedint als càrrecs més remunerats i als darrers nivells de carrera professional, de manera que, en aquests moments, 8 dones ja són caps de servei o ocupen un lloc assimilable, mentre que el nombre de dones en comissions i comitès també ha crescut.

 

Per aquest motiu, l’Hospital del Mar va aprovar l’any passat, en el marc del Programa de Projectes de Millora de la Qualitat (Projectes Estrella), la creació d’un Programa d’Atenció i Suport a la Segona Víctima, que ja ha donat les primeres passes cap a la seva plena implantació, en un termini de dos anys, amb l’objectiu de donar suport als professionals afectats. Una iniciativa que es va presentar per primera vegada a la Sessió General celebrada el passat mes de gener a la sala Josep Marull. Pocs centres hospitalaris catalans han desenvolupat iniciatives d’aquest tipus, a les quals, els Estats Units (amb el Johns Hopkins Hospital al capdavant) i el Canadà són pioners. També destaca la iniciativa Saying Sorry al Regne Unit.

Conèixer i formar sobre la segona víctima

Maria Sala

Situem-nos. Des de fa més de deu anys, en el marc de l’Aliança per a la Seguretat del Pacient, a l’Hospital del Mar s’està treballant per reduir el risc d’efectes adversos i millorar la seguretat del pacient, a partir d’aprendre dels errors propis. Per això es va estimular que els professionals declaressin els efectes adversos per tal d’analitzar les seves causes, introduir millores i reduir el risc que es tornessin a repetir. Tal com explica la Dra. Maria Sala, Cap de Secció d’Avaluació i Qualitat del Servei d’Epidemiologia i Avaluació, aquest procés ha implicat canviar actituds i veure la declaració d’errors com una oportunitat de millora. No es tracta en cap cas de culpar els professionals implicats, sinó de veure quins aspectes sistèmics es poden corregir. Avui ja es pot dir que s’ha convertit en una cultura consolidada dins l’organització. Segons les darreres dades disponibles a l’Informe de notificacions d’esdeveniments adversos del 2017 del Parc de Salut Mar  l’any passat es van notificar 389 esdeveniments adversos. Tots aquests casos es revisen i es responen i impliquen accions de millora. Tanmateix, la no culpabilització no significa que el professional implicat en l’esdeveniment advers no estigui afectat.

Priscila Giraldo

Tot i disposar d’aquestes dades, hi ha una pregunta que ningú pot respondre. Quants professionals es van convertir en segones víctimes? És impossible saber-ho. Però per fer-nos una idea podem consultar les dades de l’enquesta que van respondre voluntàriament els assistents a la Sessió General a la qual es va presentar el Programa d’Atenció i Suport a la Segona Víctima. Els resultats van demostrar un alt nivell de desconeixement d’aquesta realitat. 158 de les 178 persones que van respondre creien que en el seu entorn laboral no es coneix què és la segona víctima. 9 de cada 10. Una dada que contrasta amb el fet que més del 80% coneixien professionals que havien patit emocionalment per un cas com aquest. “Cal fer formació perquè molta gent no sap què és una segona víctima”, explica Priscila Giraldo, cap d’Atenció al Ciutadà de l’Hospital i membre de l’equip de treball de la iniciativa. En aquest sentit “la resposta ens ha cridat l’atenció per l’alt nombre de persones que ens van respondre afirmativament en relació amb la necessitat de crear un programa d’atenció a la segona víctima”.

Un tsunami emocional

Núria Penella

El nou programa vol institucionalitzar que aquests casos són una realitat, passen, i que cal donar suport als professionals implicats. “No s’ha de culpabilitzar el company que ha viscut un esdeveniment advers”, diu Núria Penella, infermera, cap d’Unitat del Servei de Digestiu i coordinadora del projecte. El professional involucrat en un esdeveniment advers viu “un autèntic tsunami emocional”, explica. Per donar-hi resposta, la formació, tant dels companys, com, sobretot, dels caps, a tots els nivells, és bàsica. “Davant el desconeixement de què és el concepte de segona víctima, el que cal és conèixer què és, definir-ho, intentar posar-se en el lloc del professional afectat. Es pot considerar com una situació d’estrès traumàtic”.

Tant Núria Penella com Priscila Giraldo són conscients del llarg camí que queda per implantar el programa. Quan tot just han donat les primeres passes, per conèixer la situació real a l’Hospital, ja han començat a preparar els programes de formació i a definir i establir el dispositiu d’ajuda, en el qual volen comptar amb el suport de psicòlegs clínics i que comptarà amb tres nivells. El local, al mateix servei, l’atenció psicològica i l’ajuda externa. També es vol establir com s’ha de fer arribar la informació a l’exterior de la institució, sempre respectant el dret a la intimitat dels implicats i evitant crear una tercera víctima, la reputació de la institució sanitària. L’objectiu és aconseguir que els professionals afectats superin la crisi i siguin capaços de reincorporar-se a la seva feina, sent útils a la institució i, sobretot, exercint la seva vocació, servir als pacients.

Víctor Pérez

Un jove resident de psiquiatria despenja el telèfon i es queda glaçat. A l’altra banda del telèfon l’informen que un dels seus pacients s’ha suïcidat. La primera reacció, “incredulitat”. Així va viure l’actual cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital, el Dr. Víctor Pérez, una de les seves primeres experiències com a segona víctima. “Ho amagues, no vols explicar-ho, prefereixes que ningú se n’assabenti, i això acaba provocant un efecte de bloqueig a l’hora de prendre decisions”, explica. En el seu cas, van ser els companys qui van detectar que alguna cosa no anava bé i el van obligar a obrir-se. Una bona decisió, admet. Un fet així “et pot passar a tu, però també a un altre. Per això, cal compartir-ho, per intentar evitar que torni a passar”.

Pel Dr. Pérez, el professional agraeix no tant l’actuació de la institució, sinó que algú amb autoritat moral per a ell hi parli. Una ajuda vital per superar la por, angoixa i pèrdua de confiança inicials. En alguns casos, però, la situació supera la seva capacitat i l’única opció és deixar la feina. “Una bona solució per algunes persones”, reflexiona el cap de Psiquiatria. Molt millor que aquells que opten per continuar però practicant “una medicina defensiva”, sense actuar per no prendre cap risc. I una última reflexió. “Posar-se en contacte amb el pacient o amb la seva família, parlar amb ells”.

Paloma Garcimartín

Un error a l’hora de realitzar en una transfusió va convertir en segona víctima Paloma Garcimartín, infermera de l’Hospital del Mar i professora de l’Escola Superior d’Infermeria del Mar, i els seus companys de torn. “Sentia vergonya i inseguretat, i això fa que no ho comparteixis amb els companys i que ho visquis durant molt temps. Et qüestiones la teva professionalitat i et sents insegura en el tracte amb el pacient”. Tot i que el pacient no va patir cap dany, la situació va marcar el seu dia a dia durant força temps. “Tu et qüestiones molt i sents que tothom et qüestiona”, i recorda que “no podia mirar als companys a la cara”.

A més, recorda que li van demanar un informe de forma immediata, i  l’actitud dels companys. I que entre companys “no sabem com ajudar-nos. Uns no parlaven amb mi i altres em deien que era una exagerada”. “Necessites un mínim reconeixement per sentir-te segura a la teva pràctica assistencial, no pots atendre els pacients amb por”. Un fet que fa essencial la creació d’un programa d’atenció a les segones víctimes. També, com a professora, incloure formació en aquest camp als estudiants de medicina i infermeria. Perquè, “al llarg de la vida tots serem segones víctimes”.

Apunts anteriors »