Sophie Boub

És el 31 de desembre de 2017 i el personal de guàrdia a la sala de parts es prepara per celebrar l’entrada del 2018. S’acosta el moment de menjar el raïm. Però hi ha dues dones que s’han posat de part. Entre les professionals fan broma, “portarem el primer nadó de l’any”. Una broma que, com recorda la llevadora Sophie Boub, es va convertir en una realitat poques hores més tard.

“Aquella nit vam prendre el raïm amb la ràdio, amb l’hora de les Illes Canàries”, explica amb un somriure. A més, el cas va ser especial, ja que els pares del primer nadó, una nena, la Raisa Ioana de 2,790 kg, són refugiats i els regals per ser la primera catalana de l’any van ser una ajuda inesperada. “Ens va fer molta il·lusió”, recorda la Sophie, “ja que vol dir que a algun lloc hi ha justícia”. “El part va ser molt divertit, hi va haver molt ambient, el pare deia, si us plau que sigui el primer nadó de l’any, però la mare no acabava d’empènyer fins al final”. Llavors va tocar avisar al Departament de Salut i els va caure un gerro d’aigua freda. Hi havia un altre nadó que havia nascut amb el canvi d’any. Van ser uns minuts d’incertesa fins que els van confirmar que la Raisa era la primera catalana de l’any. “Va començar una altra festa”.

La Sophie ho té molt clar. Repetiria una nit com la de fa dotze mesos. “Vam sopar de pressa entre dos parts, però hi va haver un ambient molt relaxat, molt agradable, tot va anar bé, i els pares van compartir la il·lusió del primer naixement de l’any”. Tot i el fet de no estar amb la família, “em vaig alegrar d’haver treballat aquella nit”. La companyonia que van viure i un part sense complicacions van ajudar a fer fluir les hores, “una bona manera de dir adéu a l’any 2017, dir-li, ja t’hem vist prou, i començar el 2018”.

Les guàrdies en nits de festa són sempre especials. Moltes vegades no es pot ni sopar i els professionals estan allunyats de la família. Però històries com la de la Raisa Iona compensen.

Javier Villavieja

En Javier Villavieja és una de les cares que s’amaguen darrere el seguici dels Reis d’Orient que visita l’Hospital del Mar cada any. El 6 de gener, deixa la família i forma part de la comitiva que visita a grans i petits portant regals i, sobretot, un somriure, a les habitacions.

Ja fa anys que hi participa, “3 o 4, no n’estic segur”, comenta, i no se’n penedeix. Va començar instigat per la seva germana, antiga treballadora de l’Hospital, que li va demanar un cop de mà. “Ja ho havia fet a altres llocs i vaig acceptar, així va començar tot”. La visita de Ses Majestats és una de les tradicions del Nadal a la institució i en Javier ja n’és una peça bàsica. “Es viu bé i és entretingut. A la vegada, té un punt d’emoció quan parles amb la gent, és bonic i emocionant”, explica.

Els membres del seguici reparteixen joguines i altres regals gràcies a la generositat de la Creu Roja, però també un present de l’Hospital. Sempre hi ha un detall per a tothom. Però el més important és el contacte amb la gent, pacients ingressats o familiars. “Vius moltes situacions, sobretot amb les persones de més edat, que s’emocionen molt, algunes estan soles, altres acompanyades, altres se sorprenen i hi ha moments emocionants, es posen a plorar, t’expliquen els seus problemes…”. També hi ha qui no els vol veure, però al final “amb alguna broma, accepten els regals, tot es pot superar amb alegria i bon humor”.

El grup que forma part de la visita dels Reis més màgics ja fa anys que es coneix. “Hi ha gent de totes les edats, hi ha molt bon ambient”, explica en Javier Villavieja. I la família? Com viuen que passin un matí així fora de casa? “Ho accepten i et feliciten”. De fet, cada vegada hi ha més gent disposada a participar. “És només un matí, però ens ho passem molt bé i és molt gratificant”. En el seu cas, té clar que aquest any també repetirà.

Marc Ahufinger

Els jugadors del CE Júpiter juguen cada Nadal un partit molt especial. No ho fan al seu històric camp de La Verneda, però tampoc ho fan com a visitants. I no els hi cal marcar gols per guanyar, només aconseguir somriures. Tot i que sembla una jugada difícil, cada any se’n surten i triomfen. Perquè així són les seves visites al Servei de Pediatria de l’Hospital del Mar.

La delegació del Júpiter l’encapçalen els seus tres capitans, amb en Marc Ahufinger, primer capità i central fix a cada partit, al capdavant. També els acompanya la directiva i membres de l’equip femení. En Marc va viure l’experiència per primera vegada l’any passat, i aquest any ho ha recomanat als seus companys. “Una de les coses més boniques com a capità és poder anar a l’hospital a portar joguines als infants que hi estan ingressats, és una les coses més boniques que et poden passar com a capità”, assegura.

Aquest any han canviat dos dels capitans de l’equip i hi haurà cares noves a la comitiva. L’únic ‘veterà’, en Marc, ha avançat als seus companys que “estaran d’acord que el primer cop que entres a una habitació i hi ha un nen o nena que no s’ho espera, el somriure que fan i el de les famílies és el que més t’impacta”. Per això, assegura que “encara que no fos capità, tornaria”.

Un dels aspectes que més impacten de la iniciativa és la procedència de les joguines. El club posa en marxa una campanya per recollir-ne entre els aficionats i seguidors. Han de ser joguines noves i, a canvi de portar-ne, es pot entrar de forma gratuïta a veure el partit del cap de setmana. Això demostra que “el Júpiter en l’àmbit social és un club de primera divisió, així com en emergències o la defensa dels drets humans. És un club humil, de Primera Catalana, però hi ha molt pocs clubs catalans d’Espanya que s’impliquin i portin joguines i felicitat als nens i nenes” destaca el capità. El Club Esportiu Júpiter, un històric de primera.

El Nadal al PSMAR

Els centres del PSMAR fa dies que llueixen guarnits de Nadal. A l’Hospital del Mar, els visitants poden veure dos arbres, un d’ells, al vestíbul de l’Edifici B, decorat pels pacients del Centre Dr. Emili Mira, que el passat 13 de desembre, hi van vendre manualitats fetes per ells mateixos i van lliurar un conjunt de joguines pensades i realitzades per als pacients del Servei de Pediatria. El 2 de gener arribarà la màgia, amb en Roger Sala, pacient del centre, que mostrarà les seves màgiques habilitats a Pediatria i a la sala d’espera de l’Hospital de Dia d’Oncologia. També hi haurà música, per amenitzar les esperes dels pacients i familiars.

A l’Hospital de l’Esperança, el 14 de desembre es va fer un bingo i un esmorzar solidari amb els pacients del Servei de Medicina Física i Rehabilitació. Al Centre Fòrum, els pacients han elaborat els guarniments nadalencs del centre. A més, han pogut gaudir del concert de la coral La Flama, el 14 de desembre, i d’un concert de gòspel el dia 19. Els pacients ingressats també han realitzat els guarniments del Centre Dr. Emili Mira, i el passat dia 20 van protagonitzar una obra de teatre.

Bones festes!

Com explica el Dr. Francesc Macià, responsable del Registre i cap de la Unitat de Prevenció i Registre del Càncer del Servei d’Epidemiologia i Avaluació del centre, que té una àrea de referència amb 300.000 habitants, es tracta d’un “instrument enfocat a la millora de la qualitat assistencial als malalts oncològics”, ja que gràcies al Registre, tant els oncòlegs clínics com els múltiples professionals implicats en el diagnòstic i tractament del càncer, tenen accés a “uns indicadors que els informen sobre aspectes clau del procés diagnòstic i terapèutic dels pacients, així com la seva evolució al llarg del temps”.

Aquest monitoratge “és cabdal a l’hora de gestionar i prendre decisions en el si de les unitats funcionals de càncer, permetent la comparació amb altres centres i amb estàndards internacionals”.

A més, a partir dels indicadors que genera, el Registre analitza aspectes específics que ajuden a orientar les decisions estratègiques tant dels serveis hospitalaris com de tota la institució. Alhora, amb aquesta informació es col·labora amb el Departament de Salut, els registres poblacionals de càncer de Catalunya, agències de salut i altres institucions.

La història d’èxit del Registre ha estat possible gràcies a la col·laboració dels serveis d’Epidemiologia, Oncologia Mèdica, Anatomia Patològica i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), que han comptat amb la complicitat del departament d’Informàtica. Tot plegat ha permès una ràpida evolució, des de les fitxes que s’omplien a mà, a un sistema automatitzat que permet als professionals assistencials i als investigadors realitzar estudis propis sobre l’efectivitat dels tractaments que apliquen als pacients, amb un flux continu de dades actualitzades.

Com explica el cap del Servei d’Epidemiologia, el Dr. Xavier Castells, “el registre és una eina molt rellevant per respondre preguntes de recerca orientades a la millora de l’efectivitat de l’atenció del càncer. Les anàlisis de supervivència, els d’intervals de temps entre diagnòstic i tractament o els costos en funció de l’estadi en el moment del diagnòstic, han permès orientar millor l’atenció integral de diferents tumors. En aquest sentit, és important ressaltar la col·laboració amb el Grup de recerca en Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l’IMIM, que dirigeix el Dr. Miquel Porta”.

Important a la pràctica clínica i la recerca

En relació amb la pràctica clínica, el Registre ha estat una eina útil a l’hora d’engegar nous abordatges del seguiment dels pacients. Així ho destaca el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica. “El monitoratge dels pacients que es fa amb el Registre de Tumors de l’Hospital del Mar permet millorar contínuament els processos assistencials”. I, a la vegada, “també documentar els beneficis vers els pacients de les estratègies que anem incorporant a la pràctica clínica. Per exemple, hem viscut un augment de supervivència de les dones amb càncer de mama a partir de la implementació de la unitat multidisciplinària de càncer de mama, on s’incorpora la figura de la infermera gestora de casos i el monitoratge de resultats amb el Registre”.

El Dr. Miquel Porta, coordinador del Grup de recerca en Epidemiologia clínica i molecular del càncer de l’IMIM, apunta que “sense el Registre, no veuríem, i, per tant, no podríem apreciar, les grans millores que entre tots hem aconseguit en el diagnòstic (estadis més localitzats, menys disseminats) i la supervivència (grans augments en diversos càncers)”. Com destaca, “les millores, els beneficis individuals i socials, no els pots veure si no tens un sistema d’informació com aquest. Registrar i quantificar aquests guanys és essencial per apreciar-los en els dos sentits, veure’ls i valorar tot allò tan gran que tenen de positiu”.

De 3.000 casos en 10 anys a gairebé 2.000 casos l’any

El 40 aniversari del Registre de Tumors de l’Hospital del Mar es commemora aquest 19 d’octubre amb una jornada de treball a la qual es repassarà el seu passat, present i futur, així com el seu paper a les estratègies de control del càncer a Catalunya, l’Estat i a l’àmbit internacional. En el cas de l’Hospital del Mar, les primeres fitxes del Registre de Tumors hi van entrar l’any 1978. La primera dècada de funcionament (1978-1986) en van ser menys de 3.000. L’any 2016 ja en sumaven 46.656, amb gairebé 20.000 registrats en el període 2007-2016, i en aquests moments ja en són 51.337.

Un dels impulsors del projecte, el Dr. Josep Planas, que ara és el responsable de la secció de Cures Pal·liatives del Centre Fòrum-PSMAR, recorda que tot era “artesanal, es feia tot a mà”. Els casos es registraven en fitxes de paper, tot i que ben aviat es va adquirir un primer ordinador. Malgrat tot, la iniciativa va tirar endavant perquè “hi vam creure”, recorda el Dr. Planas. Entre l’equip incial impulsor del Registre de Tumors hi havia Montserrat Casamitjana i Núria Malats.

Representants equip impulsor del Registre de Tumors. D’esquerra a dreta: Montserrat Casamitjana, Miquel Porta, Francesc Macià, Núria Malats i Josep Planas

El Registre ha viscut dos moments crucials. El primer, entre els anys 1986 i 1987, quan el Servei d’Anatomia Patològica va començar a codificar els informes seguint els criteris establerts pel Col·legi Americà de Patòlegs. El segon, el 1992, quan el departament d’informàtica va crear una aplicació informàtica molt potent que l’integrava amb la xarxa de l’Hospital per automatitzar l’obtenció i enregistrament de les dades dels pacients.

En aquests anys, el nombre de casos de neoplàsies registrats a l’Hospital del Mar ha passat d’uns 300 cada any a 2.000 anuals. Al llarg de les dècades, s’ha pogut comprovar com s’ha incrementat el nombre de pacients de més de 75 anys, mentre s’han reduït els que arriben a l’hospital via urgències, que han passat de ser el 45% a ser el 23%. Per sexe, en homes, el 55% del total, fins al 2006 el tipus de tumor més comú era el del pulmó. En els últims anys, però, el de còlon i recte, que fins fa 12 anys era el segon més habitual, ha passat a ser el més diagnosticat. En dones, no hi ha hagut canvis i continuen sent el de mama i el colorectal.

En relació amb la supervivència, el Dr. Planas recorda que “estem incrementant la supervivència en mesos o anys, quan abans eren setmanes”. Un fet que es nota a les estadístiques del Registre de Tumors.

La supervivència al cap de 10 anys en homes és del 33% i en dones, del 56%. Sobretot destaca la millora de la supervivència en càncer de mama en dones, que ara arriba al 75% dels casos. En general, la tendència ha estat, segons el Dr. Planas, “d’una mica més de curació, més diagnòstic precoç, i un increment de la supervivència en malaltia avançada”.

Un dels projectes que va deixar l’any 1992 a l’Hospital va ser Art i Sanitat. Una iniciativa del llavors gerent de l’IMAS, Josep Marull, qui va encarregar al dissenyador i artista Pete Sans, que signifiqués artísticament un centre que estava vivint una profunda transformació arquitectònica i cultural. Sans va decidir fer-ho amb la col·laboració de 16 artistes, que van decorar diferents espais amb les seves pintures i escultures.

Taula marina. Regina Saura

Avui, encara podem gaudir de les obres de Manel Anoro, Pepe Cortés, Joan Descarga, Miquel Doblas i Pep Duran, així com les d’Isabel Esteva, Albert Gonzalo, José Luis Pascual, Miquel Planas i Agustí Puig. També hi van participar Jaume Ribas, Benet Rossell, Regina Saura, Josep Uclés, Lluís Vilà i el mateix Pete Sans. El projecte va anar acompanyat d’un Llibre-Objecte d’edició limitada acompanyat d’un text del desaparegut Manuel Vázquez Montalbán que clicant aquí podreu llegir.

Les obres:

• Agárrenme ese bechuana. 220 x 220 cm. Oli sobre tela. Manel Anoro.
• Sense títol. Pepe Cortés.
• Talismà. 220 x 255 x12 cm. Oli sobre paper japó, safata de coure i sulfat de coure. Joan Descarga.
• Adéu, adéu o trajecte obert. 290 x 270 x 300 cm. Bronze, ferro i fusta. Miquel Doblas.
• Paisatge interior. 4 peces de 131 x 97 cm. Assemblage de mantes, lona i hule sobre fusta. Pep Duran Esteva.
• Sense títol. 354 x 770 cm. Tremp sobre mur. Isabel Esteva.
• Celosía e incienso mientras gimen las cristianas. 200 x 200 cm. Acrílic sobre tela. Albert Gonzalo.
• Palmera y perro con su sombra. 185 x 100 x 200 cm. Ferro. José Luis Pascual.
• Sense títol. 2 peces de 130 x 160 x 360 cm. Ferro corten. Miquel Planas Rosselló.
• Peu i taronja. 219 x 219 cm. Tècnica mixta sobre tela. Agustí Puig Pinyol.
• Dante. 228x 228 cm. Tècnica mixta sobre tela. Jaume Ribas.
• La sabata de Van Gogh. Díptic format per 2 parts: 218 x 200 cm. Tècnica mixta sobre tela. 218 x 18 cm. Tinta xinesa sobre fusta. Benet Rossell.
• Espina del mar. 650 x 120 x 170 cm. Fundició d’alumini. Pete Sans.
• Taula marina. 250 x 500 cm. Tècnica mixta sobre tela. Regina Saura.
• Avui i ara. 212 x 218 x 16 cm. Oli sobre tela. Josep Uclés.
• Hidròfita. 500 x 150 x 5 cm. Acer oxidat i vernissat. Lluís Vilà.

Pete Sans, “com més bellesa envolti la gent, millor”

Entrevista al coordinador del projecte Art i Sanitat, 26 anys després.

- Com li va arribar l’encàrrec de liderar el projecte?

Nosaltres (ell i la seva dona, Regina Saura, també artista i participant en el projecte) érem molt amics del que llavors era el president de l’IMAS, el Pitu (Josep) Marull. En una conversa en un sopar a casa d’ell vam estar parlant de posar art en el nou hospital que s’estava refent per les olimpíades, i així va sorgir la idea d’encarregar-nos el projecte, dirigir tot el tema artístic del nou Hospital.

- Què va pensar en aquell moment?

Vàrem estar parlant amb la Regina de com abordar el tema, fins que vàrem definir el projecte. Era una idea força interessant.

 - Com era el panorama artístic de Barcelona i de l’Hospital del Mar en aquell moment?

El panorama artístic en aquell moment a Barcelona, crec que era més ric i més mogut que l’actual.

- Com es van seleccionar els artistes i les obres?

Vàrem seleccionar 12 artistes que ens agradaven, la majoria eren amics, però no tots. Persones que representaven l’avantguarda de la Barcelona del futur, treballant tots ells per a un projecte concret i per a una determinada situació.

Avui i ara. Josep Uclés

- I els llocs on es van instal·lar?

La idea principal va ser situar l’obra en els llocs públics. No ens interessava incloure una petita obra a cada habitació. De manera que vàrem utilitzar 4 espais grans a la sortida dels ascensors a cada planta, tots de la mateixa mida (crec que d’uns 2 x 2 m) per col·locar-hi una pintura i 2 murals grans, un a la recepció de la planta baixa i un a la recepció de Consultes Externes.

 - Com va viure personalment el projecte? I com creu que el va viure l’Hospital?

El projecte va ser interessant, vàrem contactar amb tots els artistes, i quasi tots ens van dir que ho farien. Com pot comprendre, en ser una institució publica només ens varen pagar els materials, això vol dir que la gent estava interessada en col·laborar encara que fos sense cobrar.

Espina del Mar

 - Vostè va crear una de les obres (Espina de Mar). Què hi volia expressar?

Jo sóc dissenyador d’objectes, però de tant en tant faig escultura. L’obra que vaig fer està a mig camí de l’escultura i el disseny industrial.

Representa una espina de peix, que està molt lligat amb el nom de l’Hospital i la seva situació, al costat del mar.

 - Creu que els Jocs Olímpics van servir per canviar coses en l’aspecte artístic?

Si quan parlem de l’aspecte artístic ens referim a l’art pur, crec que no. Però si va servir perquè es veiés amb més força el potencial artístic, sobretot en el camp de l’arquitectura, de la ciutat de Barcelona.

 - Com creu que pot influir la presència d’obres d’art en un centre sanitari?

Segur que si, encara que no ho sembli, la gent quan veu, a vegades sense mirar, una obra d’art, li queda dintre. Com més bellesa envolti a la gent millor. L’art és imprescindible. Encara que no ho sembli les imatges queden dintre del cervell per sempre.

Art usuari

La relació del Parc de Salut Mar amb l’art no es limita a l’època olímpica. Ha tingut continuïtat després dels Jocs, a través de diverses iniciatives, destacant Art Usuari, una iniciativa que ofereix espais físics dels centres hospitalaris del PSMAR per a exposicions o altres activitats culturals.

Així es vol aconseguir apropar aquestes expressions artístiques a les persones ingressades i als seus familiars, creant un entorn agradable i harmònic que procuri el seu benestar i compensi l’estrès associat al món hospitalari. Això sí, els autors han de tenir una relació particular amb la institució, sigui com a usuaris, familiars o professionals.

La primera exposició es va fer a l’Hospital de l’Esperança. La iniciativa va arribar a l’Hospital del Mar coincidint amb l’època de l’Hospital Olímpic, amb una mostra d’escultura d’alumnes de cinquè curs de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Artistes a l’Hospital

Delphine Bournique és pintora i veïna de Ciutat Vella. Fa dos anys va exposar la seva obra a l’Hospital, on han nascut els seus fills i del qual ha estat pacient. “Tinc una especial estimació a aquest lloc, sempre m’havien cridat l’atenció les exposicions del passadís central i un dia vaig preguntar com hi podia exposar la meva obra”, explica. L’experiència va ser “genial”, assegura, amb “els comentaris dels pacients que passegen pel passadís, un lloc pel qual passen professionals sanitaris, malalts i tota classe de públic”.

London

Comenta que, en general, va rebre bones crítiques cap a la seva obra. “Hi havien persones obligades a caminar pel passadís cada dia per recuperar-se de les seves malalties, que estaven molt agraïdes per poder-hi veure obres d’art”.

Per això destaca que és important que vagin canviant, que “no siguin sempre les mateixes”. Això fa que l’Art Usuari sigui “un projecte tan bo per als artistes com per als visitants”.

Jordi Trullà feia temps que valorava la possibilitat d’exposar les seves fotografies a l’Hospital. Finalment, “tot i l’alt nivell d’algunes de les exposicions que havia vist”, es va decidir a provar-ho fa 8 anys. El fet que “el públic serien els meus propis col·legues i amics de la feina” el va acabar de decidir.

Índia

“Des que tinc ús de raó m’ha interessat molt la fotografia, els viatges i les diferents cultures i maneres de fer de les persones”, assegura en Jordi, que treballa al departament de Control de Gestió del PSMAR. La seva obra té com a punt central “les persones d’arreu del món i les seves diferents formes d’entendre la vida”. Es tracta de retrats de les seves rutines diàries, lluny dels paisatges recomanats per les guies de viatge. Ell mateix es defineix com un antropòleg frustrat.

Aquesta no era la seva primera exposició, però era especial. Explica que el projecte Art Usuari és “una iniciativa extraordinària que t’ajuda a mostrar als altres les teves pròpies aficions, independentment del valor artístic de la teva obra”.

Una oportunitat “molt engrescadora” que “com qualsevol projecte que obri de bat a bat  les portes i finestres dels centres sanitaris és no només positiu, sinó necessari”.

Josep Dengrà treballa al Servei d’Admissions de l’Hospital de l’Esperança. Sempre havia considerat “divertit veure la sala d’espera de consultes externes on els pacients esperant visita miraven obres d’art penjades a les parets”. Això els va impulsar a participar el projecte Art Usuari. I ja ho ha fet en tres ocasions, a les quals s’ha pogut veure la seva obra, en paper, amb acrílics i tinta. Una primera vegada en una exposició col·lectiva i després de forma individual (el 2006 amb Atzavara i el 2016 amb Cossiols).

Acrílic i tinta sobre paper

Assegura que “és bo que els hospitals impulsin iniciatives que no siguin estrictament assistencials”, ja que això permet “rebaixar tensions i crear una energia diferent lluny de l’angoixa i del patiment”.

Tot plegat, “beneficia tant als usuaris com als treballadors”, i situa a tots dos col·lectius “com a espectadors, i participen d’un esdeveniment que els dona una visió diferent del típic hospital asèptic i d’olor a medicina”.

Loles Andolz considera que “compartir art és sempre una experiència molt enriquidora”. Això va portar supervisora d’infermeria a l’Hospital del Mar i pintora a exposar la seva obra el mes de maig de l’any 2007 dins el projecte Art Usuari.

“Em feia il·lusió poder compartir la meva obra amb els meus companys de l’Hospital”, explica. Precisament, creu que “més que els usuaris, qui agraeix més les exposicions és el personal hospitalari, que cada dia passa pel passadís”.

La seva obra, que qualifica de “realista”, reprodueix a les teles portes, finestres i testos amb flors. Però per la Loles Andolz hi ha una cosa a millorar al projecte, la il·luminació dels quadres. “Estaria molt bé canviar la il·luminació actual”, apunta, i “posar uns focus que ajudessin a ressaltar les obres exposades”.

Dr. Joaquim Bellmunt, Director de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques

 Quina importància té per a una institució de recerca comptar amb la possibilitat de treballar directament amb un hospital? 

Comptar amb la possibilitat de treballar directament amb l’hospital és un privilegi del qual poques institucions de recerca poden gaudir. Permet dur a terme una       recerca de caràcter translacional, que impacta de forma definitiva en un benefici directe per al malalt i la societat. Des del punt de vista epidemiològic, és possible dur a   terme estudis que redirigeixin la planificació sanitària en l’àmbit de la salut la comunitat.

Com es planifica la recerca tenint en compte aquest fet?

És obvi que les línies prioritàries de recerca, quan es compta amb  la possibilitat de treballar directament amb l’hospital, es redirigeixen cap al benefici directe en l’atenció sanitària. La presència de recerca bàsica concomitant a la recerca traslacional, permet l’obtenció de dades innovadores  en l’àrea de la fisiopatologia bàsica de les malalties.

 Quines són les principals línies de recerca que vol potenciar l’IMIM?

Cada un dels cinc programes existents dins l’IMIM (Càncer, Informàtica Biomèdica, Epidemiologia i Salut Pública, Neurociències i Processos Inflamatoris i Cardiovascular) han efectuat una descripció minuciosa de les seves línies prioritàries i es troben descrites amb detall a la nostra intranet.

Podríem resumir i sintetitzar dient que cada programa té un enfocament translacional i genòmic en totes els seus vessants. Àrees com la immunoteràpia, l’ús de noves dianes terapèutiques i els seus mecanismes de resistència, l’anàlisi de “Big data” de caràcter clínic i de predicció de toxicitat de fàrmacs, l’epidemiologia genòmica cardiovascular, la recerca de nous tractaments en els trastorns cognitius congènits (trisomia 21) o degeneratius (Alzheimer) o els estudis sobre el microbioma o la immunitat de cèl·lules NK, destaquen entre moltes altres.

Fa poques setmanes s’ha celebrat el Retreat de l’IMIM. A quin punt es troben les línies de recerca actuals?

Durant el Retreat, fou evident l’excel·lent nivell acadèmic de totes les àrees de recerca dins els diferents programes. Cal destacar que un dels aspectes més importants del Retreat ha estat la gènesi de noves idees i projectes d’investigació, fruit de la interacció entre els diferents grups de recerca.

Quin és el principal repte de futur de l’IMIM? 

El principal repte de futur és transformar l’institut de recerca en una institució en la qual els investigadors clínics de l’hospital tinguin una major dedicació a l’Institut, i que, a través de l’obtenció de recursos, s’obtingui un alliberament de les tasques assistencial per poder invertir aquest temps en recerca.

Com participen els professionals de l’Hospital a la recerca de l’IMIM?

Ho fan a través de la participació en projectes conjunts de recerca bàsica i l’increment progressiu d’estudis clínics i translacionals, conseqüència de l’alt nivell de coneixement i tecnologia existent a l’IMIM.

Dr. Julio Pascual. Director de l’Àrea Assistencial i Mèdica del PSMAR 

Com valora la proximitat del centre de recerca de l’Hospital del Mar?

En l’actualitat, l’estratègia global de recerca en biomedicina se centra en el més important, que és l’ésser humà malalt. La investigació bàsica, o experimental, té sentit si es té com a objectiu la seva translació a solucions que poden millorar la vida de les persones, tant en duració com en qualitat. Per això és tan important la simbiosi i la relació íntima entre l’Hospital del Mar i el seu institut de recerca, ja que per aquest motiu l’acrònim IMIM vol dir Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. La proximitat física, intel·lectual i estratègica ha de ser un principi rector de primera magnitud per al seu desenvolupament.

Bona part dels investigadors de l’IMIM també són professionals de l’Hospital. Quina importància té aquest fet per a la recerca?

Com comentava, en l’àmbit més alt de l’assistència sanitària, que és on es troba el nostre Hospital, és essencial la recerca i la innovació, per donar resposta als reptes més ambiciosos en la cura del pacient. I, per tant, no hi pot haver investigadores que visquin d’esquena a la realitat clínica i assistencial, i tampoc clínics i facultatius que visquin com si la recerca clínica i translacional no anessin amb ells o fos només missió d’uns pocs, allunyats de l’Hospital. El fet que es comparteixi treball, horari, filiació, objectius i reptes assistencials i de recerca és essencial per als que treballem a totes dues entitats, que en realitat han de ser una sola.

Com es viu en el dia a dia de l’Hospital la recerca que es fa a l’IMIM?

Amb freqüència molts professionals que treballen a l’Hospital no valoren o ni tan sols coneixen les línies de recerca que es porten a terme per professionals de l’IMIM, ni els seus assoliments o resultats, ni les seves estratègies. Això és una greu limitació que hem d’anar superant. És necessari compartir comunicació, compartir intranet, fusionar activitats, integrar objectius, que, sense cap mena de dubte, són complementaris.

Recerca i assistència clínica poden anar de la mà?

No és que puguin anar de la mà, és que és essencial que vagin juntes. Avui, les agències avaluadores, l’administració pública, i, fins i tot, els finançadors privats, entenen malament la recerca que es fa d’esquena a la realitat clínica i assistencial. El més important és la transcendència de les troballes, descobriments o desenvolupaments de cara a millorar les perspectives de la població. Ens equivocarem si no entenem això. Fa 10 anys hi havia més distància: actualment els projectes d’èxit són aquells que es plantegen objectius traslladables a la salut real, als resultats en salut.

“Un repte estimulant”, Dr. Joan Albanell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica i director del Programa de Recerca en Càncer de l’IMIM

 Com es viu fer recerca i a la vegada la pràctica clínica?

És un repte estimulant que precisa un treball en equip per dur-se a terme de manera capdavantera. És també un objectiu institucional essencial que dona sentit al  nostre entorn privilegiat i és per tant part de les directrius estratègiques del PSMAR.

Alhora, no és fàcil compaginar la recerca i la pràctica clínica. Requereix una formació i dedicació especial dels metges-investigadors i un compromís col·lectiu dels integrants dels serveis clínics. En el nostre servei tots compartim objectius assistencials, docents i de recerca. En el dia a dia, tots fem de tot (assistència, docència i recerca), el que varia és la proporció que dediquem a les diferents tasques, de tal manera que cada un de nosaltres aporti el millor de si mateix o allò que més cal.

Fins a quin punt és més fàcil fer recerca tenint aquest coneixement del dia a dia dels pacients?

Viure el dia a dia amb els pacients ens permet identificar les preguntes essencials a les quals hem de respondre a través de la recerca. Saber que estem fent recerca, sigui clínica, translacional o assajos clínics, ens permet alhora viure amb més optimisme la nostra feina, mirant d’aportat el nostre gra de sorra a millorar la vida dels pacients.

La recerca pensa prou en els pacients?

Els pacients són l’única raó de ser de la recerca. En el Programa de recerca en càncer, tots els grups estem desenvolupant una recerca que a curt o mitjà termini té un potencial impacte en els pacients. Sovint hi ha col·laboracions entre metges-investigadors i investigadors bàsics que ens permeten anar més enllà que si treballem per separat.

Quines són les apostes de futur de la recerca que lidera a l’IMIM?

Les principals apostes són la immunoteràpia, la identificació de mecanismes de resistència a la teràpia molecular, el desenvolupament de noves teràpies incloent assajos clínics capdavanters, la recerca de biomarcadors de recurrència postcirurgia i de diagnòstic precoç, la caracterització de l’ecologia tumoral, i el desenvolupament de la seqüenciació NGS en teixit i en biòpsia líquida. Treballem també en salut de llargs supervivents i estem començant a desenvolupar línies d’oncogeriatria i de cardio-oncologia, en col·laboració amb altres serveis i grups.

A nivell més estratègic apostem per la captació i retenció de talent tant pel que fa a metges-investigadors com d’investigadors bàsics. La majoria dels investigadors més destacats del programa, naturalment, tenen ofertes per anar a altres centres, i els millors investigadors que volem incorporar també. Això requereix, més enllà de l’entorn únic en què treballem, que busquem fórmules que facin de nosaltres la seva millor opció.

El model de recerca que representa la suma de l’IMIM i l’Hospital del Mar és el futur?

Es tracta que l’IMIM i l’Hospital del Mar no siguin una suma, que implica separació, sinó dues cares de la mateixa moneda. En termes pràctics, el model de futur és captar, potenciar i augmentar la visibilitat dels metges investigadors i treballar de manera sinèrgica amb investigadors bàsics capdavanters, desenvolupant una recerca plenament integrada i enfocada a resoldre els problemes dels pacients.

La veu dels investigadors

Judith Marín és investigadora del Programa de recerca Processos Inflamatoris i Cardiovasculars de l’IMIM. La línia de recerca que encapçala, es basa en l’estudi de la disfunció muscular respiratòria i perifèrica que pateixen els pacients crítics amb necessitat de ventilació mecànica durant i després de la seva estada a l’UCI. Per la Dra. Marín, el fet de treballar mà a mà a l’Hospital “és un privilegi”. “Permet acompanyar els nostres malalts en la seva millora a partir d’una de les mesures que els oferim derivades de la nostra recerca”, apunta.

  “Treballar en un Parc de Salut que engloba diversos centres assistencials i de recerca i dues universitats és el desig i l’objectiu de qualsevol metge assistencial amb vocació investigadora”, assegura. A més, “les possibilitats de creixement que s’auguren pels pròxims anys fan que l’Hospital del Mar sigui avui en dia un lloc privilegiat on treballar i créixer personalment i professionalment”. Això sí, la Dra. Marín reclama que   es faciliti que els metges es puguin implicar a la recerca per “millorar els circuits i que, finalment, la tasca de tots nosaltres tingui efectes concrets  sobre la població”.

 

Apostant pel talent jove

Des de l’any 1993, l’IMIM potencia la vocació investigadora dels joves residents de l’Hospital del Mar amb l’Ajut de Recerca Jordi Gras. Una iniciativa que busca que, en acabar el seu període de formació, s’incorporin a projectes de recerca vigents i dirigits per investigadors i investigadores de l’IMIM. L’última convocatòria, que es va resoldre el passat mes de juny, va apostar per tres joves talents formats en Neurologia, la Dra. Carla Avellaneda, Psiquiatria, el Dr. Marc Grifell, i Medicina Intensiva, la Dra. Rosana Muñoz.

Precisament, la Dra. Muñoz destaca que es tracta “d’una gran oportunitat perquè metges i metgesses joves puguin iniciar-se en el món de la recerca, permetent, a la vegada mantenir el vincle amb l’assistència clínica”. Un fet que afavoreix, assegura, “el creixement com a professional en tots dos camps. Els avenços clínics i tecnològics dins la medicina intensiva (el seu camp) en els últims anys, fan que la relació entre assistència i recerca sigui necessària”.

Una valoració que comparteix la Dra. Avellaneda, per qui “l’Ajut de Recerca Jordi Gras significa poder iniciar una etapa il·lusionant a casa”.

Les infermeres assistencials també fan recerca

Les infermeres són els professionals directament implicats en la cura del pacient que més temps passen amb ell. Per tant, tenen un coneixement profund del dia a dia assistencial i poden detectar aquells aspectes que poden tenir un impacte directe en el pacient i el seu entorn. És per això que la recerca que fan està totalment lligada i vinculada a l’assistència. A més, actualment les infermeres tenen formació en aquest camp, implícita en la seva formació de Grau, i cada cop són més les que tenen formació postgraduada.

La Direcció Infermera del PSMAR, conscient del potencial del col·lectiu infermer en aquest camp, ha fet una aposta institucional en dos fronts. D’una banda la creació del Grup de Suport a la Recerca Infermera, dins el Servei de Qualitat, Metodologia i Recerca en Infermeria, del qual formen part la Dra. Sílvia Esteban i Laia Lacueva, totes dues infermeres. En ell es fa un registre de la producció científica dels professionals infermers del PSMAR, i els professionals s’hi poden adreçar per rebre assessorament metodològic. Aquesta iniciativa ha estat molt ben valorada pels professionals, tal com ho recullen els comentaris recollits en l’enquesta de satisfacció: “El grup de suport a la recerca d’infermeria és totalment necessari (…) compleix una tasca imprescindible que garanteix l’evolució de la professió i de la cura de les persones a les quals atenen”.

D’altra banda, s’ha incorporat al Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM, el Grup de Recerca en Cures Infermeres. Pretén reclutar i vehicular projectes liderats per infermeres del PSMAR. Actualment està format per 8 infermeres assistencials del PSMAR i un de l’Escola Superior d’Infermeria Mar, tot i que està obert a totes i tots els professionals d’infermeria que tinguin un projecte competitiu. En aquests moments, s’estan duent a terme projectes relacionats amb l’impacte de les cures infermeres sobre pacients i cuidadors i sobre el sistema de salut.

Esteban i Lacueva confien que aquestes iniciatives tinguin un impacte positiu. “Esperem que aquestes iniciatives siguin una bona empenta per a les infermeres assistencials del PSMAR que volen fer recerca, i que ajudin a superar les grans barreres que tenen com la jornada 100% assistencial i la dificultat d’integrar-se com investigadores en equips consolidats”.

Més de 2.000 alumnes

Les aules del PSMAR acullen cada dia més de 2.000 estudiants. El Director de Docència de la institució, el Dr. Ramon Pujol, apunta que “el PSMAR gestiona una oferta docent integral i d’alta qualitat, que inclou tots els nivells i àmbits de Ciències de la Salut, des de la formació professional sanitària fins a graus universitaris en el camp de la salut (infermeria, fisioteràpia i medicina), i a la formació sanitària d’especialitats tècniques”.

Com explica, “és un model únic que integra al voltant de l’Hospital del Mar tot un ventall d’estructures docents, un entorn que facilita una docència integrada dins les Ciències de la Salut i dona lloc a una interacció i col·laboració fluida entre les diferents estructures i al disseny potencial de polítiques docents conjuntes i coordinades”.

En aquest sentit, l’anàlisi dels indicadors dels diferents centres, l’Institut Bonanova de Formació Professional Sanitària, l’Escola Superior d’Infermeria del Mar o el grau conjunt de Medicina entre la UAB i la UPF, posa en evidència una “oferta d’excel·lència amb la formació d’excel·lents professionals perfectament adaptats i competitius per assumir els reptes de la incorporació al mercat laboral”. El futur passa, segons el Dr. Pujol, per potenciar la col·laboració i les sinergies entre els centres, per aprofitar encara més les potencialitats d’aquest singular clúster. Per fer-ho, cal “elaborar un pla estratègic docent amb l’objectiu de facilitar la integració efectiva entre els diferents dispositius docents i assistencials dins l’àmbit de l’Hospital del Mar”.

Però un altre dels grans reptes és l’adaptació a un món en canvi continu i accelerat, on l’accés a la informació és immediat i il·limitat. “Caldrà incorporar de forma més generalitzada les diferents tècniques d’innovació docent i aprenentatge, garantir una atenció individualitzada a l’alumne”, amb una docència “molt més participativa per part seva, adaptada a la revolució de la informació que estem vivint”. Formar els nous professionals per afrontar els reptes de l’ara i del futur.

Dues universitats sumant esforços

El Campus Universitari Mar acull a les seves aules 240 estudiants de medicina, uns estudis que no pertanyen a una universitat. Pertanyen a dues. Cursen el grau conjunt entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, on es formen com a metges i metgesses, capacitats per exercir amb excel·lència la seva professió, amb especialitzacions en medicina, cirurgia, medicina comunitària, recerca biomèdica, neurociències i gestió sanitària.

Uns estudiants vocacionals, amb dedicació, autodisciplina i capacitat d’anàlisi. Joves ben formats com posa en relleu el fet que l’any passat, la nota de tall a les proves d’accés a la universitat per accedir a aquests estudis va ser la més alta de Catalunya. A més, a les proves MIR, i segons els índexs publicats pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, aquest grau va ser el segon de tot l’Estat.

Iago Arribas, alumne de cinquè, és un d’ells. Té 22 anys i quan van començar els estudis de Medicina tenia clar que “em volia dedicar a la recerca, ja que la part assistencial no em cridava l’atenció, però he anat canviat”.

Assegura que “tots dos aspectes són molt necessaris, sigui per donar un servei directe a la societat com per aportar el nostre petit gra de sorra de cara al futur”. Malgrat això, encara no té decidit per quina especialitat optarà quan acabi els estudis.

L’experiència de formar-se en aquest grau ofert per dues universitats “és inigualable”, segons explica Iago. “Ens permet gaudir del que ofereixen les dues, per un costat, una llarga experiència docent i clínica i, per l’altre, la innovació i el fet de treballar amb la mirada posada en el futur”. A més, destaca la gran qualitat del professorat i la proximitat de l’IMIM, que “ens permet un contacte molt més directe amb el món investigador”. Uns avantatges que superen els possibles problemes de dependre de dues institucions, i que fan que “el model UAB/UPF és únic i representa uns avantatges dels quals poden presumir pocs graus universitaris”. Per aquest estudiant de cinquè de Medicina, el futur de la professió mèdica canviarà seguint els progressos de la tecnologia. “Ens haurem d’adaptar a les tecnologies que, possiblement, faran part de la nostra feina, tot i que hi ha una part humana que és insubstituïble”, prediu, mentre apunta que el metge només assistencial acabarà desapareixent per donar pas a un professional “part clínic i part investigador”.

Formació professional de prestigi

Més de 1.500 alumnes assisteixen a les classes de l’Institut Bonanova de Formació Professional Sanitària. Una institució especialitzada en formació sanitària i sociosanitària, que ofereix des de 1979 cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, formació continuada a través de la Fundació Bonanova i acreditació de l’experiència laboral.

La missió de l’Institut Bonanova es defineix com “formem persones, promocionem professionals”. Forma professionals del sector de la salut, biomèdic i d’atenció sociosanitària, amb un fort component pràctic en institucions i empreses d’aquests sectors, incorporats en l’entorn laboral real.

“Veure com els alumnes creixen i em sorprenen cada dia”

Tres anys després d’incorporar-se a l’Institut Bonanova com a professor, David Flamarich, infermer especialista en salut mental de 40 anys, reconeix que cada curs “suposa iniciar nous reptes, tant personals com professionals, i això sempre és motivador”. Els seus alumnes, ell és tutor i professor del Cicle de Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, tenen entre 15 i 17 anys quan trepitgen per primera vegada la seva aula. “Hi ha molts que encara no saben cap a quina direcció orientar els seus estudis. Una de les nostres tasques com a tutors és ajudar-los a orientar-se acadèmicament i a potenciar les seves capacitats tant personals com professionals”. Ajudar-los a superar l’angoixa que implica prendre decisions que afectaran el seu futur.

En David reconeix que “sempre m’ha interessat la part docent de la meva professió”. “Em quedo amb veure com els meus alumnes creixen i em sorprenen cada dia, m’encanta formar part d’aquesta etapa tant acadèmica com personal i veure com acaben el cicle” canviats, “més madurs i disposats a afrontar nous reptes”.

I trenca una llança a favor de la formació professional. La societat encara pot considerar que “són estudiants que no tenen les capacitats per estudiar una carrera universitària, però no és així”. Permet preparar-se per a una professió, però també per seguir estudiant. L’objectiu final és generar professionals competents i plenament capaços d’exercir feines que requereixen una alta capacitació tècnica.

Entre els alumnes que aquest curs han acabat la seva formació hi ha la Marta Anglada. Menorquina, de 21 anys, ja ha tornat a la seva illa natal per treballar com a tècnica de radioteràpia. Per ella “la formació és clau per acabar tenint bons professionals”. I per rebre una bona formació, “l’Institut Bonanova té grans professionals que treballen en el sector i això es veu reflectit en les classes i els coneixements adquirits”. A més, la proximitat a l’Hospital del Mar dona “més facilitats a l’hora d’anar a fer pràctiques a l’hospital”.

En començar la seva formació, “no sabia si m’agradaria, ja que no ho tenia molt clar, però ara, en acabar, he descobert que la meva vocació s’encamina cap a la radioteràpia”. I defensa la tasca que es fa a l’FP.

“Avui en dia estem més valorats com a professionals, tant als ulls del personal dels hospitals com a peu de carrer”. I “tot ha estat possible gràcies al gran esforç dels tècnics”

Infermeria del futur

L’Escola Superior d’Infermeria del Mar, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, fa més de quatre dècades que forma professionals de la infermeria. Una experiència a la qual ha anat incorporant les noves estratègies d’ensenyament i aprenentatge recomanades per la comunitat internacional. Amb prop de 400 alumnes, forma part d’un projecte capdavanter de col·laboració i convivència interuniversitària, gràcies a la seva situació dins el Campus Universitari Mar i l’Hospital del Mar.

El programa formatiu ofereix una atenció individualitzada a l’alumnat, orientada al desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge autònom i de les capacitats cognitives, comunicatives i clíniques necessàries per actuar amb professionalitat.

Els professors són professionals amb una dilatada carrera, com és el cas de la Dra. Pilar González, amb una trajectòria de 36 anys com a infermera i que, des de fa 8, imparteix classes a l’escola. “És molt gratificant poder fer aquesta tasca de formar infermeres”, assegura.

“Com a infermera formes part de la vida i de la mort de molta gent i et sents útil tenint cura de les persones”, explica, afegint que “és justament això el que intento transmetre als i les estudiants d’infermeria”.

La tasca que realitzen professionals com la Dra. González a l’Escola Superior d’Infermeria se centra a formar “infermers i infermeres amb un elevat coneixement disciplinari, capacitats per a tenir cura de tota mena de ciutadans i que estiguin alineats amb el món real”. Sempre, però, tenint en compte que el nostre món “és plural, un lloc on la innovació és necessària a tots els nivells” i que “de la mà de la innovació ha d’anar sempre la visió ètica”. En aquest sentit, l’adaptació als canvis tecnològics i a les noves formes de comunicació i xarxes socials és vital. “Els estudiants estan preparats per a utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en el seu aprenentatge i els docents podem fer-ho, ja que tenim els mitjans”, tenint en compte que “les tecnologies són una eina, no una finalitat, i, per tant, ens han de ser útils”. Els nous professionals de la infermeria han de tenir capacitat d’innovació, de treballar en xarxa i d’aprenentatge constant. I així se’ls forma a l’Escola Superior d’Infermeria Mar.

Un exemple és la Cristina Barrufet, que ha acabat el quart curs en el grau d’infermeria. El seu primer record a les classes és el del qüestionari que el primer dia van haver d’omplir explicant què creien els nous alumnes que era la infermeria i què esperaven de la seva formació. “En aquell moment ni tan sols en tenia una idea clara” reconeix, però sí “tenia la percepció de la infermera com una professional a prop de les persones en situacions molt diverses, i que acompanya a les persones en diferents processos en qualsevol moment de la seva vida”. Unes expectatives que s’han fet realitat en els seus quatre anys de formació. El gran canvi, però, “està en el fet d’obrir l’espectre de visió i de comprensió”.

Per la Cristina, la figura del professional de la infermeria “ha canviat i seguirà canviant pel gran interès que en tenim els professionals”. Defensa que “cada dia la figura infermera pren més protagonisme en la societat i, d’alguna manera, va captivant a més admiradors i defensors del rol infermer”.

En el seu cas, aposta per dedicar-se a l’àmbit de la salut pública, però també per conjugar recerca, docència i assistència. I considera que el fet que l’escola estigui situada en el Campus Universitari Mar, al costat de l’Hospital i el seu centre de recerca, l’IMIM, “és una font d’aprenentatge recíproc, sinèrgic”. Així “es creen un gran ventall d’oportunitats i, després de quatre anys, acabes identificant-los com una segona llar, entesa com un punt des del qual impulsar-te i créixer”.